29
de juny
del
2020
Actualitzat
el
30
de juny
a les
20:08h
La capital de la Catalunya Nord tindrà alcalde de l'extrema dreta. Louis Aliot, candidat del Reagrupament Nacional, la nova marca creada per Marine Le Pen per edulcorar la imatge del Front Nacional, s'ha imposat en la segona volta de les eleccions muncipals amb un 54% dels vots. Ja fa temps que l'extrema dreta era una alternativa i havia fregat la victòria en anteriors comicis. Aquest cop, finalment, ho ha assolit, gràcies en bona part a la fragmentació del mapa polític i al desgast de l'alcalde conservador, Jean-Marc Pujol.
Hem demanat a dos representants de la societat civil nord-acatalana que ens expliquin com s'ha arribat a aquest triomf que fa de Perpinyà un trofeu emblemàtic pels seguidors de Le Pen. L'historiador Ramon Gual, vinculat a la Universitat Catalana d'Estiu, i el fins ara regidor Brice Lafontaine expliquen els canvis produïts a Perpinyà i les mancances de la classe política establerta com a rerefons del triomf d'Alliot.
"No ha guanyat l'extrema dreta, ha perdut l'esquerra". Així de contundent s'expressa Ramon Gual, que considera que si totes les formacions progressistes haguessin anat unides des de l'inici, haguessin pogut guanyar les eleccions. "La divisió de l'esquerra, incapaç d'entendre's -segons Gual-, així com la gestió de l'alcalde Pujol, junt a l'abstenció d'una part de l'electorat a l'haver d'elegir entre Aliot i Pujol, han estat determinants".
Per entendre els resultats municipals, Gual assenyala alguns trets de la sociologia de Perpinyà, on els darrers anys una part de la població catalana d'origen s'ha anat traslladant a viure a fora de la ciutat, així com la pervivència d'un sector de pied-noirs (els francesos que van abandonar Algèria quan el país va obtenir la independència), com el mateix Pujol.
Entre els pied-noirs predominen les posicions conservadores. Això, junt amb la divisió de les formacions polítiques clàssiques i una sensació d'inseguretat explotat per l'extrema dreta, expliquen els resultats.
Un mapa fragmentat
La primera volta, el 15 de març, va dibuixar un panorama enormement fracturat. Aliot va obtenir un 37% dels vots, un resultat espectacular. L'alcalde sortint, el conservador Pujol, el 19%, la candidata amb suport socialista i ecologista, Agnès Landevine, el 14%, i el macronià Romain Grau el 13%.
Dues llistes més, una d'esquerres, amb presència d'ERC i del PCF, va sumar un 6% i una candidata centrista, Clotilde Ripoull, un altre 6%. Massa opcions per poder erigir un eficaç front republicà contra l'extrema dreta.
Un sentiment d'inseguretat
Brice Lafontaine, regidor fins ara de l'Ajuntament de Perpinyà, ha quedat fora del consistori. No amaga el desconcert que el veredicte de les urnes ha generat en un ampli sector nord-català. Formava part de la llista del partit En Marxa, del president Macron, liderada a Perpinyà per Romain Grau. Lafontaine considera que el triomf d'Aliot delata "una manca de projecte prou atractiu enfront l'extrema dreta i la gestió reaccionària de l'alcalde Pujol". "Hi ha hagut a la ciutat una manca de lideratge".
Xocs entre comunitats
Els xocs entre les comunitats àrab i gitana han estat constants i un dels elements que expliquen l'èxit ultra. Un problema que l'extrema dreta ha sabut explotar ha estat el d'un clima d'inseguretat: "Passejar pel centre de Perpinyà i travessar el barri de Sant Jaume és veure una ciutat bruta, el que ha generat un fort sentiment d'inseguretat. És més una sensació que l'extrema dreta ha sabut explotar més que una realitat basada en dades objectives. No estem per damunt de la mitjana de França quant a delinqüència".
Lafontaine, activista catalanista, prové del partit Unitat Catalana i es va vincular a En Marxa convençut de les propostes descentralitzadores de Macron, que no s'han realitzat. L'ara exregidor considera que el de Macron és "un jacobinisme renovat només en l'aspecte comunicatiu".
Perpinyà ha esdevingut l'única ciutat de més de 100.000 habitants que governarà l'extrema dreta. En general, el Reagrupament Nacional de Le Pen ha tingut uns mals resultats en unes municipals que han donat un mapa fragmentat del poder local a França: bons resultats dels Verds (que aconsegueixen alcaldies rellevants com Grenoble, Lió i Burdeus), mentre els socialistes mantenen París i guanya una aliança d'esquerres a Marsella. La República en Marxa de Macron ha obtingut uns resultats molt pobres i no ha pogut apoderar-se de cap gran ciutat.
Què farà Aliot?
La gestió del nou alcalde és una incògnita, començant per si s'abocarà a la gestió o utilitzarà l'alcaldia més aviat com una projecció de la seva imatge en la política francesa. Aliot, figura de pes al seu partit, és l'excompany sentimental de Marine Le Pen. Per Lafontaine, no està clar si expressarà la seva "ideologia anticatalana" o optarà per "contemporitzar". Una dada és important: "El 2022 hi ha eleccions presidencials i Marine Le Pen voldrà mostrar Perpinyà com a exemple de bon govern. Potser per això Aliot serà prudent i no es voldrà indisposar amb la població catalana".
Hem demanat a dos representants de la societat civil nord-acatalana que ens expliquin com s'ha arribat a aquest triomf que fa de Perpinyà un trofeu emblemàtic pels seguidors de Le Pen. L'historiador Ramon Gual, vinculat a la Universitat Catalana d'Estiu, i el fins ara regidor Brice Lafontaine expliquen els canvis produïts a Perpinyà i les mancances de la classe política establerta com a rerefons del triomf d'Alliot.
"No ha guanyat l'extrema dreta, ha perdut l'esquerra". Així de contundent s'expressa Ramon Gual, que considera que si totes les formacions progressistes haguessin anat unides des de l'inici, haguessin pogut guanyar les eleccions. "La divisió de l'esquerra, incapaç d'entendre's -segons Gual-, així com la gestió de l'alcalde Pujol, junt a l'abstenció d'una part de l'electorat a l'haver d'elegir entre Aliot i Pujol, han estat determinants".
Per entendre els resultats municipals, Gual assenyala alguns trets de la sociologia de Perpinyà, on els darrers anys una part de la població catalana d'origen s'ha anat traslladant a viure a fora de la ciutat, així com la pervivència d'un sector de pied-noirs (els francesos que van abandonar Algèria quan el país va obtenir la independència), com el mateix Pujol.
Entre els pied-noirs predominen les posicions conservadores. Això, junt amb la divisió de les formacions polítiques clàssiques i una sensació d'inseguretat explotat per l'extrema dreta, expliquen els resultats.
Un mapa fragmentat
La primera volta, el 15 de març, va dibuixar un panorama enormement fracturat. Aliot va obtenir un 37% dels vots, un resultat espectacular. L'alcalde sortint, el conservador Pujol, el 19%, la candidata amb suport socialista i ecologista, Agnès Landevine, el 14%, i el macronià Romain Grau el 13%.
Ramon Gual: "No ha guanyat l'extrema dreta, ha perdut l'esquerra per la seva incapacitat d'unir-se"
Dues llistes més, una d'esquerres, amb presència d'ERC i del PCF, va sumar un 6% i una candidata centrista, Clotilde Ripoull, un altre 6%. Massa opcions per poder erigir un eficaç front republicà contra l'extrema dreta.
Un sentiment d'inseguretat
Brice Lafontaine, regidor fins ara de l'Ajuntament de Perpinyà, ha quedat fora del consistori. No amaga el desconcert que el veredicte de les urnes ha generat en un ampli sector nord-català. Formava part de la llista del partit En Marxa, del president Macron, liderada a Perpinyà per Romain Grau. Lafontaine considera que el triomf d'Aliot delata "una manca de projecte prou atractiu enfront l'extrema dreta i la gestió reaccionària de l'alcalde Pujol". "Hi ha hagut a la ciutat una manca de lideratge".
Xocs entre comunitats
Els xocs entre les comunitats àrab i gitana han estat constants i un dels elements que expliquen l'èxit ultra. Un problema que l'extrema dreta ha sabut explotar ha estat el d'un clima d'inseguretat: "Passejar pel centre de Perpinyà i travessar el barri de Sant Jaume és veure una ciutat bruta, el que ha generat un fort sentiment d'inseguretat. És més una sensació que l'extrema dreta ha sabut explotar més que una realitat basada en dades objectives. No estem per damunt de la mitjana de França quant a delinqüència".
Brice Lafontaine: "L'extrema dreta ha sabut explotar una sensació d'inseguretat, més que una situació basada en dades reals"
Lafontaine, activista catalanista, prové del partit Unitat Catalana i es va vincular a En Marxa convençut de les propostes descentralitzadores de Macron, que no s'han realitzat. L'ara exregidor considera que el de Macron és "un jacobinisme renovat només en l'aspecte comunicatiu".
Perpinyà ha esdevingut l'única ciutat de més de 100.000 habitants que governarà l'extrema dreta. En general, el Reagrupament Nacional de Le Pen ha tingut uns mals resultats en unes municipals que han donat un mapa fragmentat del poder local a França: bons resultats dels Verds (que aconsegueixen alcaldies rellevants com Grenoble, Lió i Burdeus), mentre els socialistes mantenen París i guanya una aliança d'esquerres a Marsella. La República en Marxa de Macron ha obtingut uns resultats molt pobres i no ha pogut apoderar-se de cap gran ciutat.
Què farà Aliot?
La gestió del nou alcalde és una incògnita, començant per si s'abocarà a la gestió o utilitzarà l'alcaldia més aviat com una projecció de la seva imatge en la política francesa. Aliot, figura de pes al seu partit, és l'excompany sentimental de Marine Le Pen. Per Lafontaine, no està clar si expressarà la seva "ideologia anticatalana" o optarà per "contemporitzar". Una dada és important: "El 2022 hi ha eleccions presidencials i Marine Le Pen voldrà mostrar Perpinyà com a exemple de bon govern. Potser per això Aliot serà prudent i no es voldrà indisposar amb la població catalana".