El despertador: 30 de juny

Mossos contra Mossos

A més d'aclarir responsabilitats, és important transmetre confiança i ambició a l'hora de corregir el que no funciona, i ahir no es va fer bé. Avui també són notícia els joves que es contagien més, les inversions pel nou curs, el llibre de Junqueras, les tensions al Col·legi d'Advocats, la nit dels ganivets llargs de Hitler i Michael Phelps

per Ferran Casas , 30 de juny de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els assumptes relacionats amb la praxi policial, i especialment amb els afers interns, sempre són complexos i espinosos. No es pot ignorar, però, la gravetat dels aldarulls post-sentència de l'1-O i les crítiques que va rebre la policia catalana per la seva actuació coordinada -més del que calia- amb la Policia espanyola i la Guàrdia Civil. El conseller Miquel Buch, pressionat pel president Quim Torra, va anunciar una auditoria que va presentar com la més important de la història del cos. Un gest que no és habitual en els cossos policials, que tendeixen al corporativisme extrem. Després de mesos de silenci, ahir es van presentar els treballs.

La feina encara no està acabada, però els responsables del cos van explicar que fins ara només un agent dels cinquanta investigats ha estat suspès de sou i feina. Van demanar, això sí, més efectius per a les unitats antiavalots (les Arro i la Brigada Mòbil) i van obrir la porta a demanar material més contundent. Cap autocrítica de fons sobre l'actuació d'aquells dies -si més no en públic- i cap voluntat de forçar la rotació a aquestes unitats, que són les que més acaben fent que es qüestioni la feina dels agents.

La posada en escena va ser, a més, poc transparent. En els dies previs no es van convocar correctament alguns mitjans i es van tirar pilotes fora sobre els detalls i l'abast de les explicacions, es va prohibir l'accés a la sala on es presentava l'auditoria a alguns redactors al·legant problemes d'espai que no estaven justificats, i no es va emetre l'acte de presentació de l'auditoria en directe. Només una roda de premsa que no va estar precisament presidida per la claredat expositiva. Entre els aspectes a millorar de la conselleria segur que hi ha la política de comunicació.

A més de les queixes dels periodistes, també hi va haver crítiques contundents dels grups de l'oposició i d'ERC, que forma part del Govern. De fet, Interior no va convidar els diputats membres de la comissió d'Interior del Parlament a la presentació. A més d'aclarir responsabilitats, és important transmetre confiança i ambició a l'hora de corregir el que no funciona. I no es va fer. Veurem què passa ara amb els processos judicials oberts. En paral·lel a la presentació de l'auditoria, Torra, que ahir mateix era qüestionat a les xarxes per Clara Ponsatí, anunciava que la Generalitat no presentaria càrrecs per les protestes davant del Parlament perquè no hi havia policies ferits. Sí que demana penes de presó, en canvi, per dos nois de Girona detinguts i empresonats durant les protestes, tal com passa amb molts altres casos que s'instrueixen. 

Ahir es presentava l'auditoria dels Mossos i també les perspectives del pròxim curs. Pere Aragonès, Josep Bargalló i Alba Vergés van anunciar una dotació extra de 370 milions més i un mínim de 5.000 nous professionals, que és insuficient per algunes forces sindicals ateses les exigències del nou context. Com que no hi havia cap conseller de JxCat, minuts després de la roda de premsa Torra va aprofitar una visita a Cerdanyola per sumar a la xifra oferta els 80 milions invertits durant la pandèmia i va obrir la porta a incorporar entre 1.000 i 5.000 docents més dels que havien anunciat els seus consellers. Si Bargalló volia tenir marge per negociar amb els sindicats, Torra va ensenyar ahir les cartes que es guardava. Coses de tenir dos governs. 
 

Avui no et perdis

» Dèficits als antiavalots de Barcelona i 50 agents investigats: l'auditoria (incompleta) dels Mossos; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Els primers presos per les protestes de la sentència arriben a judici; per Bernat Surroca.

» L'operació Judes es reactiva amb la declaració de sis investigats per terrorisme; per Andreu Merino.

»
Quants professors més hi haurà? Caldrà mascareta? Guia per entendre com serà el curs que ve; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

» Dades | Ja hi ha més contagis nous entre menors de 30 anys que en gent gran; per Roger Tugas Vilardell.

»
 Opinió: «Vulnerabilitat i resiliència»; per Marina Geli.

» Novetat editorial: Junqueras i la memòria de l'amor segrestat; per Miquel Macià.

» Per què Perpinyà s'ha convertit en un feu de l'extrema dreta?; per Pep Martí.

» Anàlisi: Trump s'enfonsa camí de les eleccions; per Ferran Fernández Pintó.

I també bones notícies...

» MEDICACIÓ Posen preu al remdesivir, el primer fàrmac efectiu contra el coronavirus.

» INCLUSIÓ TV3 estrena el primer programa presentat per una persona amb discapacitat intel·lectual.

» SOLIDARITAT La jove catalana que es va cremar els ulls als EUA recuperarà la vista.

» ESTIU Mapa: Passes l'estiu a Barcelona? Aquestes són les 14 piscines descobertes per refrescar‑te.
 

 El passadís

El Col·legi d'Advocats de Barcelona viu una forta sacsejada interna. La decisió de convidar el fiscal Javier Zaragoza perquè disserti sobre "El ministeri fiscal dins de la Constitució" ha provocat molt rebuig. Hi ha molts nervis a la casa. Ahir va ser un dia de trucades i conciliàbuls, després que es fes públic un manifest signat per vint associacions de juristes i que la Comissió de Defensa col·legial mostrés també el seu rebuig a Zaragoza. La junta va emetre un comunicat justificant-se i dient que el fiscal havia estat convidat per les seccions de Penal i Constitucional. Però la crítica a la gestió de la degana Maria Eugènia Gay és profunda.

El cas Zaragoza ha servit per desfermar la caixa dels trons en un Col·legi d'Advocats on un ampli sector considera que l'actuació de l'ICAB en ple estat d'alarma ha estat de feblesa i connivència amb el poder polític. Gay, una advocada amb un vincle molt proper amb l'entorn socialista, no ha badat boca en els mesos del confinament pel que fa a drets individuals amenaçats, corroborant el que assenyalen els seus detractors: la degana no aguanta la pressió dels poders establerts. A un any de les eleccions al deganat, a Gay l'esperen mesos de tensió.

Vist i llegit

Hem assumit com a cert que, a mesura que passaven els anys, treballàvem menys. Segurament, si ho comparem amb els obrers dels anys de la revolució industrial, és cert. Però si anem més enrere no. A l'edat mitjana els pagesos tenien de mitjana cinc mesos l'any de descans. Passaven fam i moltes penúries, això sí. David Ruiz Marull us ho explica en aquest reportatge a La Vanguardia.   

 L'efemèride

Adolf Hitler va arribar al poder d'Alemanya el 30 de gener de 1933 després d'unes eleccions democràtiques. Un cop al govern, el führer va voler aconseguir el control total de l'estat alemany, per la qual cosa va comptar amb l'ajut de les SS i dirigents de l'Sturmabteilungen (SA), un mena de batalló de xoc o d'assalt que va arribar a tenir uns dos milions d'afiliats i que va anar prenent més i més protagonisme. L'any 1934 va sorgir el rumor que alguns líders de l'SA estaven preparant un cop d'estat per enderrocar Hitler i instaurar una dictadura socialista i Hitler hi va voler posar fi.

La nit del 29 al 30 de juny de 1934, o Nit dels ganivets llargs, avui fa 86 anys, Hitler es va presentar acompanyat d'un grup de les SS a un hotel als afores de Munic, on diversos dirigents de l'SA havien estat citats. Un cop allà van ser arrestats i executats. En van morir uns 300. La purga va afectar també representants significatius de l'strasserisme, la facció més esquerrana del partit nazi, així com destacades figures antinazis, com l'excanceller d'Alemanya Kurt von Schleicher o Gustav Ritter von Kahr. Recordeu l'efemèride amb un documental del Canal 33 sobre el Tercer Reich.

 L'aniversari

El 30 de juny de l'any 1985 naixia a Baltimore, als Estats Units, el nedador americà Michael Phelps. Va fer miques tots els rècords de medalles guanyant-ne vuit a les olimpíades d'Atenes de 2004 i a les de Pequín de 2008. En total acumula 28 medalles. Després dels Jocs de Londres de 2012 va anunciar que es retiraria de l'alta competició però encara va competir, i guanyar medalles, als Jocs de Rio, on va ser l'abanderat de l'equip nord-americà. En aquest vídeo s'analitzen les claus del seu estil i velocitat.  

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació