L'operació Judes es reactiva amb la declaració de sis CDR investigats per terrorisme

Dos dels detinguts el 23 de setembre i quatre nous acusats declaren aquest dimarts als jutjats de Sabadell i Mollet del Vallès

Operatiu de la Guàrdia Civil el 23 de setembre
Operatiu de la Guàrdia Civil el 23 de setembre | Juanma Peláez
29 de juny del 2020
Actualitzat el 30 de juny a les 10:53h
Els jutjats de Sabadell i Mollet del Vallès acolliran aquest dimarts, a partir de les 10 del matí, la declaració de quatre nous investigats en el marc de l'operació Judes, de presumpte terrorisme. També ho faran Clara Borrero i David Budria, dos dels nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts el 23 de setembre, però que encara no han passat a disposició judicial. Les declaracions es fan a instàncies de la Fiscalia i l'Audiència Nacional, que porta la causa i ha permès que siguin telemàtiques.

Amb l'ampliació a quatre nous investigats, l'Audiència Nacional reactiva una causa que s'ha anat diluint amb els mesos. Les detencions a les portes de la sentència pel judici de l'1-O van anar seguides de filtracions del sumari judicial en què s'acusava els nou detinguts de pertànyer a una suposada organització terrorista batejada amb el nom d'Equip de Resposta Tàctica, vinculada amb uns CDR que la Guàrdia Civil catalogava d'organització criminal. La Fiscalia feia públic el mateix 23 de setembre que acusava els nou membres dels CDR detinguts de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes".

Amb l'obertura del sumari, però, s'evidenciava que la investigació policial no havia pogut acreditar l'existència d'explosius, ni d'objectius concrets contra els quals atemptar. A finals d'any, la sapa penal de l'Audiència Nacional va contradir el criteri del jutge d'instrucció de la causa Manuel García Castellón, del mateix tribunal.

El canvi de criteri establia que només s'havien pogut trobar precursors d'explosius en els registres als domicilis i la sala penal reconeixia que no podia emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El fet que fos un dubte i no una negativa ha permès que la causa no s'hagi mogut de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. Un terrorisme que la legislació espanyola permet investigar en delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes. 

El col·lectiu de l'esquerra independentista Alerta Solidària és qui coordina la defensa de la causa i el seu portaveu, Xavier Pellicer, assegura en declaracions a NacióDigital que no descarten l'aplicació de cap mesura cautelar per als investigats que declaren aquest dimarts. Tot i que l'Audiència Nacional ha permès la declaració telemàtica, Pellicer insisteix que l'opció que el jutge dicti presó "està sobre la taula".

Pel que fa als arguments de la defensa sobre les mesures cautelars, Pellicer avança que en el cas de Budria i Borrero, Alerta Solidària argumentarà que no té "cap sentit" un empresonament provisional. "Han estat fent vida normal des que van ser detinguts, demostrant que no hi ha cap risc de fuga", argumenta el portaveu. 

Pel que fa als quatre nous investigats, Alerta Solidària preveu argumentar que la vida de tots ells és "pública" i que tots estan arrelats al seu lloc de residència. Pellicer insisteix que la línia de defensa mantinguda fins ara no canviarà. "No es pot qualificar la mobilització social de terrorisme i no hi ha cap element nou en la causa", conclou.

El grup de suport als investigats ha convocat mitja hora abans de la declaració concentracions davant dels jutjats de Mollet del Vallès i Sabadell amb el lema "La repressió no ens aturarà".