30
de juny
del
2020
Actualitzat
el
01
de juliol
a les
10:39h
"Tinc molt clar quan han de ser aquestes eleccions", va dir el president de la Generalitat, Quim Torra, divendres passat. La data continua sent una incògnita, però els partits catalans donen per fet que els comicis seran a la tardor. Amb l'objectiu que res l'agafi a contrapeu, ERC esbossa ja les línies mestres de la seva campanya. Per una banda, treballa per definir una estratègia que no quedi totalment supeditada a la taula de negociació amb el govern espanyol. I, per l'altra, planteja que el binomi format per Oriol Junqueras i Marta Rovira juguin un paper determinant per impulsar la candidatura de Pere Aragonès.
Junqueras continua sent el líder inqüestionable d'ERC, però la seva participació en la campanya es preveu, ara per ara, limitada. A la tardor encara no haurà complert una quarta part de la condemna de 13 anys de presó per l'1-O i, per tant, no podrà gaudir de permisos que li permetin participar en mítings. De fet, difícilment podrà anar més enllà de gravar missatges electorals o concedir entrevistes als mitjans des de la presó, com ja va haver de fer a la campanya del 10-N.
Tot i això, en unes eleccions que a ERC visualitzen com l'oportunitat per conquerir la presidència de la Generalitat i on preveuen que s'hauran de tornar a mesurar amb el fort lideratge que ostenta Carles Puigdemont dins de l'independentisme, els republicans estudien com esprémer la visibilitat de Junqueras. De la mateixa manera, buscaran retornar la secretària general i número dos del partit, Marta Rovira, a la primera línia, tenint present que ella sí que té, com Puigdemont, capacitat per tenir visibilitat des de l'exili i intervenir telemàticament als actes electorals. Rovira ja va participar, de fet, en l'acte de dissabte passat per presentar una reconstrucció post-Covid lligada a l'objectiu de la independència.
Fonts del partit confirmen que "tot està obert", fins i tot la possibilitat que la secretària general s'incorpori en un lloc destacat de la llista, una possibilitat que, tot i que es va valorar per a les eleccions europees de l'any passat per anar de número dos de Junqueras, finalment no va quallar. Al mes de març, just abans de l'esclat de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, la dirigent republicana ja va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que estaria "encantadíssima" d'anar a la llista de les eleccions catalanes si la militància d'ERC així ho decidís. Sigui com sigui, després de mesos amb un paper més centrat en la vida interna que externa del partit, la seva veu guanyarà presència pública des de l'exili a Ginebra.
Es tracta, asseguren a ERC, de posar tota la carn a la graella per complir amb la gran assignatura pendent del partit, que és guanyar unes eleccions catalanes. Si Junqueras i Rovira són per a ERC el duet que fa visible que el conflicte i la repressió no han desaparegut, i que s'ha de continuar transitant cap a la independència, Aragonès representa ara el rol de la gestió per pilotar "el mentrestant", especialment després del cop econòmic i social que implica la crisi provocada per la Covid-19. En tot cas, el candidat no s'escollirà fins que les eleccions estiguin convocades formalment.
"La nostra campanya ha de ser molt coral", asseguren des de la cúpula del partit, que aspira a mantenir tant el seu votant independentista tradicional com els nous suports que, de la mà del pragmatisme i l'eix d'esquerres, li han permès guanyar les dues eleccions espanyoles del 2019 i ser la força més votada a les municipals de l'any passat.
Un full de ruta no supeditat a la taula de negociació amb la Moncloa
En el seu intent de pactar la data de les eleccions, els republicans han intensificat els contactes amb Junts per Catalunya. N'ha parlat el vicepresident Aragonès amb Torra, però també s'ha tractat sobre aquesta qüestió entre els grups al Parlament i de partit a partit. Les concrecions no arriben i, de fet, és difícil que es produeixin fins que el PDECat i la Crida culminin la reordenació del seu espai en una sola marca, que es pretén que sigui Junts per Catalunya (JxCat).
ERC buscarà exhibir-se com a partit compactat, amb receptes d'esquerres per afrontar la crisi, i amb un projecte pautat i definit per avançar cap a la independència davant la fragmentació, el desdibuixament ideològic i la falta d'un sender palpable per part de JxCat. "No volem simbolismes. El camí ha de ser transitable, clar i net", asseguren. I, precisament per això i en coherència amb l'independentisme pragmàtic que abanderen, volen presentar a ulls de la ciutadania una carta de navegació que no estigui supeditada només a la taula de negociació amb el govern espanyol. Consideren que l'escenari serà més favorable si n'obtenen rèdits, però els riscos que descarrili els aboca a preveure alternatives.
De fet, la interlocució amb la Moncloa per afrontar el conflicte territorial està previst que es reprengui al juliol. Els republicans calculen que sigui la setmana del 13 al 17 de juliol, un cop hagin passat les eleccions basques i gallegues, i el govern espanyol, després que Aragonès els hagi emplaçat de nou a convocar-la "sense excuses", ha confirmat aquest dimarts que aquest és també el seu calendari. Tot i això, els socialistes estan convençuts que no serà fins després de les eleccions catalanes quan es puguin teixir acords perquè consideren que la seva intenció és torpedinar el diàleg. La Moncloa ha demanat al president que aclareixi si vol reunir o no la taula aquest juliol. De moment, l'agenda de Torra passa per convocar entitats i partits independentistes abans d'afrontar una cita amb Pedro Sánchez.
Que a la taula ERC i JxCat hi arribaran mirant-se de reüll es dona per descomptat. Cap de les dues parts amaga que les confiances, que tal com va dir el president Torra ja estaven "trencades" al gener, no s'han pogut refer durant la gestió de la pandèmia. Al contrari, s'ha enquistat una relació basada en el xoc constant. La impressió d'ERC és que els de Carles Puigdemont basen íntegrament la seva estratègia en "desgastar-los" pensant en aconseguir retenir la presidència de la Generalitat en els pròximes eleccions.
Tot i això, els republicans consideren que Torra ha d'encapçalar de nou la interlocució que va quedar estroncada al febrer i assumeixen el risc que el diàleg pugui fer fallida a les portes de la precampanya. "Pot anar bé o pot anar malament", admeten les fonts consultades, motiu pel qual estan bastint el seu full de ruta en base a les dues circumstàncies. En l'intent de reeixir i malgrat les desconfiances, insisteixen en teixir un mínim comú denominador amb JxCat, tant per a l'agenda que portaran a la taula amb la Moncloa com de cara a la convocatòria electoral.
"La veritat és que hi trobem més bona voluntat que en altres moments", expliquen des de la cúpula republicana a l'hora de definir com són els contactes amb JxCat quan posen sobre la taula la qüestió de la data de les eleccions. Amb l'objectiu que la data no els agafi desprevinguts i per no anar a les palpentes, els republicans treballen amb l'horitzó d'unes eleccions que podrien ser, com a data més precoç, el 4 d'octubre. Si aquesta hipòtesi acabés sent realitat -ara mateix no hi ha cap certesa sobre el calendari-, la campanya començaria just el 17 de setembre a la nit, el mateix dia que el Tribunal Suprem té prevista la reunió per revisar la inhabilitació de Torra. L'esquema dissenyat, doncs, passa per arrencar un setembre que pràcticament serà ja de campanya.
Junqueras continua sent el líder inqüestionable d'ERC, però la seva participació en la campanya es preveu, ara per ara, limitada. A la tardor encara no haurà complert una quarta part de la condemna de 13 anys de presó per l'1-O i, per tant, no podrà gaudir de permisos que li permetin participar en mítings. De fet, difícilment podrà anar més enllà de gravar missatges electorals o concedir entrevistes als mitjans des de la presó, com ja va haver de fer a la campanya del 10-N.
Tot i això, en unes eleccions que a ERC visualitzen com l'oportunitat per conquerir la presidència de la Generalitat i on preveuen que s'hauran de tornar a mesurar amb el fort lideratge que ostenta Carles Puigdemont dins de l'independentisme, els republicans estudien com esprémer la visibilitat de Junqueras. De la mateixa manera, buscaran retornar la secretària general i número dos del partit, Marta Rovira, a la primera línia, tenint present que ella sí que té, com Puigdemont, capacitat per tenir visibilitat des de l'exili i intervenir telemàticament als actes electorals. Rovira ja va participar, de fet, en l'acte de dissabte passat per presentar una reconstrucció post-Covid lligada a l'objectiu de la independència.
Fonts del partit confirmen que "tot està obert", fins i tot la possibilitat que la secretària general s'incorpori en un lloc destacat de la llista, una possibilitat que, tot i que es va valorar per a les eleccions europees de l'any passat per anar de número dos de Junqueras, finalment no va quallar. Al mes de març, just abans de l'esclat de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, la dirigent republicana ja va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que estaria "encantadíssima" d'anar a la llista de les eleccions catalanes si la militància d'ERC així ho decidís. Sigui com sigui, després de mesos amb un paper més centrat en la vida interna que externa del partit, la seva veu guanyarà presència pública des de l'exili a Ginebra.
Es tracta, asseguren a ERC, de posar tota la carn a la graella per complir amb la gran assignatura pendent del partit, que és guanyar unes eleccions catalanes. Si Junqueras i Rovira són per a ERC el duet que fa visible que el conflicte i la repressió no han desaparegut, i que s'ha de continuar transitant cap a la independència, Aragonès representa ara el rol de la gestió per pilotar "el mentrestant", especialment després del cop econòmic i social que implica la crisi provocada per la Covid-19. En tot cas, el candidat no s'escollirà fins que les eleccions estiguin convocades formalment.
"La nostra campanya ha de ser molt coral", asseguren des de la cúpula del partit, que aspira a mantenir tant el seu votant independentista tradicional com els nous suports que, de la mà del pragmatisme i l'eix d'esquerres, li han permès guanyar les dues eleccions espanyoles del 2019 i ser la força més votada a les municipals de l'any passat.
Un full de ruta no supeditat a la taula de negociació amb la Moncloa
En el seu intent de pactar la data de les eleccions, els republicans han intensificat els contactes amb Junts per Catalunya. N'ha parlat el vicepresident Aragonès amb Torra, però també s'ha tractat sobre aquesta qüestió entre els grups al Parlament i de partit a partit. Les concrecions no arriben i, de fet, és difícil que es produeixin fins que el PDECat i la Crida culminin la reordenació del seu espai en una sola marca, que es pretén que sigui Junts per Catalunya (JxCat).
ERC buscarà exhibir-se com a partit compactat, amb receptes d'esquerres per afrontar la crisi, i amb un projecte pautat i definit per avançar cap a la independència davant la fragmentació, el desdibuixament ideològic i la falta d'un sender palpable per part de JxCat. "No volem simbolismes. El camí ha de ser transitable, clar i net", asseguren. I, precisament per això i en coherència amb l'independentisme pragmàtic que abanderen, volen presentar a ulls de la ciutadania una carta de navegació que no estigui supeditada només a la taula de negociació amb el govern espanyol. Consideren que l'escenari serà més favorable si n'obtenen rèdits, però els riscos que descarrili els aboca a preveure alternatives.
De fet, la interlocució amb la Moncloa per afrontar el conflicte territorial està previst que es reprengui al juliol. Els republicans calculen que sigui la setmana del 13 al 17 de juliol, un cop hagin passat les eleccions basques i gallegues, i el govern espanyol, després que Aragonès els hagi emplaçat de nou a convocar-la "sense excuses", ha confirmat aquest dimarts que aquest és també el seu calendari. Tot i això, els socialistes estan convençuts que no serà fins després de les eleccions catalanes quan es puguin teixir acords perquè consideren que la seva intenció és torpedinar el diàleg. La Moncloa ha demanat al president que aclareixi si vol reunir o no la taula aquest juliol. De moment, l'agenda de Torra passa per convocar entitats i partits independentistes abans d'afrontar una cita amb Pedro Sánchez.
Que a la taula ERC i JxCat hi arribaran mirant-se de reüll es dona per descomptat. Cap de les dues parts amaga que les confiances, que tal com va dir el president Torra ja estaven "trencades" al gener, no s'han pogut refer durant la gestió de la pandèmia. Al contrari, s'ha enquistat una relació basada en el xoc constant. La impressió d'ERC és que els de Carles Puigdemont basen íntegrament la seva estratègia en "desgastar-los" pensant en aconseguir retenir la presidència de la Generalitat en els pròximes eleccions.
Tot i això, els republicans consideren que Torra ha d'encapçalar de nou la interlocució que va quedar estroncada al febrer i assumeixen el risc que el diàleg pugui fer fallida a les portes de la precampanya. "Pot anar bé o pot anar malament", admeten les fonts consultades, motiu pel qual estan bastint el seu full de ruta en base a les dues circumstàncies. En l'intent de reeixir i malgrat les desconfiances, insisteixen en teixir un mínim comú denominador amb JxCat, tant per a l'agenda que portaran a la taula amb la Moncloa com de cara a la convocatòria electoral.
"La veritat és que hi trobem més bona voluntat que en altres moments", expliquen des de la cúpula republicana a l'hora de definir com són els contactes amb JxCat quan posen sobre la taula la qüestió de la data de les eleccions. Amb l'objectiu que la data no els agafi desprevinguts i per no anar a les palpentes, els republicans treballen amb l'horitzó d'unes eleccions que podrien ser, com a data més precoç, el 4 d'octubre. Si aquesta hipòtesi acabés sent realitat -ara mateix no hi ha cap certesa sobre el calendari-, la campanya començaria just el 17 de setembre a la nit, el mateix dia que el Tribunal Suprem té prevista la reunió per revisar la inhabilitació de Torra. L'esquema dissenyat, doncs, passa per arrencar un setembre que pràcticament serà ja de campanya.