EUA: Anàlisi

Pandèmia, atur i enquestes: Trump s'enfonsa camí de les eleccions

El president i candidat a la reelecció veu com Biden li guanya terreny fins i tot en estats de tradició republicana després del tomb en el context macroeconòmic

per Ferran Fernandez Pintó , Consultor de comunicació, 29 de juny de 2020 a les 18:15 |
Donald Trump saluda un grup de veterans de la Guerra de Corea. | The White House
Donald Trump està vivint els seus pitjors dies des que va arribar a la Casa Blanca. Res va com havia previst. L'economia i la taxa d'atur, la xifra de morts i contagiats per la Covid-19 i les enquestes en els estats clau són tres aspectes rellevants als quals no es pot agafar perquè cap d'ells li és favorable a dia d'avui.


El president nord-americà sempre va tenir al cap que la seva millor targeta de presentació per anar a les urnes el 3 de novembre eren les xifres macroeconòmiques, la taxa d'atur i el carisma entre els seus seguidors. L'economia dels Estats Units estava a l'alça i els desempleats suposaven entre el 3,5% i el 4% de la població activa, la més baixa dels últims vint anys. La veritat és que qualsevol polític que va a les urnes el que vol és poder-se presentar amb unes xifres com les que tenia Trump al març, però de cop i volta va aparèixer el coronavirus i es va endur per la borda tot el que ell creia que era el seu capital polític.

Tot i això, va pensar que demostrant una bona gestió de la pandèmia i aturant el menys possible l'economia li valdria per no perdre posicions davant l'electoral. En els tres mesos que portem de crisi sanitària, però, s'està demostrant just el contrari: als Estats Units no s'està contenint el coronavirus i, fins i tot, en alguns estats va a l'alça, i l'economia i la taxa d'atur no remunten. Aquestes dues realitats, la de les xifres macroeconòmiques i la destrucció de llocs de treball, sumades a la gestió de la crisi, estan provocant un enfonsament en les enquestes com des de feia molts anys que no es veia en un president que opti a la reelecció.


Aquesta setmana, la cadena Fox News -gens sospitosa de ser contrària a Trump com a canal de notícies de referència dels republicans- donava com a guanyador a Texas -conegut com The Lone Star State, l'estat de l'estrella solitària- Joe Biden, candidat dels demòcrates. La formació no ha guanyat a Texas des del 1976, quan va fer-ho amb Jimmy Carter. No oblidem que es tracta del segon estat més gran del país i, juntament amb Califòrnia, forma un tàndem del qual surten més delegats electorals. Entre els dos, de fet, aglutinen més d'un terç dels vots electorals o, dit d'una altra manera, més d'un terç dels vots que es necessiten per guanyar les eleccions i aconseguir la presidència.


Les males xifres per a Trump a les enquestes no acaben aquí. Arizona, amb 11 vots electorals, un estat on els demòcrates només hi han guanyat una vegada des de la reelecció de Harry Truman l'any 1948 -ho van fer amb Bill Clinton el 1996, camí del seu segon mandat-, també podria canviar de bàndil. A Carolina del Nord, amb 15 vots electorals i on des del 1976 no escull un candidat demòcrata excepte el 2008, la primera vegada que es va presentar Barack Obama -en la segona ja li va retirar el suport-, també s'està detectant un abandonament dels republicans i la victòria, segons les enquestes, en aquests moments s'imposaria Biden amb un estret marge.

I, ja per acabar-ho d'arrodonir, en cinc dels sis estats claus en les darreres eleccions i que li van donar a Trump la victòria -Wisconsin, Michigan, Ohio, Pennsilvània o Florida-, les enquestes no li són favorables i fins i tot hi podria perdre per un marge superior als cinc punts en la majoria d'ells.

És evident que les prospeccions que es puguin fer ara no donen cap certesa definitiva, però el que és evident és que hi ha soroll de fons i que cada vegada que passa a Trump se li complica més la reelecció. Si agafem els resultats, estat per estat, que donen les enquestes a dia d'avui, el president podria patir una de les derrotes més grans que s'hagin produït en les eleccions presidencials als Estats Unit en els últims trenta anys.

De moment, però, només són enquestes, i queden encara una mica més de quatre mesos per les eleccions i són moltes les coses que poden passar. En l'horitzó, per exemple, hi ha l'elecció per part de Biden sobre qui serà la seva candidata a vicepresidenta, que segur que influirà en el resultat final. També hi ha les dues convencions: la demòcrata, que començarà el 17 d'agost, i la republicana, just una setmana després. I, per descomptat, l'evolució de la pandèmia i les seves conseqüències en l'economia i la taxa d'atur.


Amb les convencions es donarà el tret de sortida per la recta final de la campanya electoral, que tindrà moltíssims mítings al llarg dels estats que siguin claus, perquè en els territoris on la victòria ja sigui molt clara cap dels candidats hi anirà per fer campanya ni hi gastarà cap dòlar. També hi haurà moltíssimes entrevistes a les televisions, amb el risc de relliscades que això comporta, un mínim de tres debats electorals i molta campanya bruta plena de fake news que tan un partit com l'altre faran.

Encara queda molt de temps i moltes coses poden passar perquè ni els demòcrates comencin a obrir el cava ni els republicans ho donin tot per perdut. Hi ha partit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació