Tribunals

Els primers presos per les protestes de la sentència de l'1-O arriben a judici

La Fiscalia demana nou anys de presó per Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, i la Generalitat en demana tres i mig pels aldarulls del 17 d'octubre a Girona

per Bernat Surroca , 30 de juny de 2020 a les 06:30 |
Ibrahim i Charaf al banc dels acusats aquest dimarts | ACN
Queden molt lluny les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem que van encendre el carrer la tardor de 2019, però les seves conseqüències són més presents que mai, especialment per als joves que continuen empresonats i pendents de judici arran dels aldarulls d'aquells dies. Entre avui i demà, Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, tots dos de 18 anys, seuran davant del jutge acusats d'un delicte de desordres públics, atemptat contra l'autoritat, danys i lesions lleus pels fets que van tenir lloc la matinada del 17 d'octubre de 2019 prop de la plaça de Sant Pere de Girona.

Dilluns al vespre la plaça del Vi de Girona va acollir una concentració solidària amb els joves, que avui i demà es repetirà davant del Palau de Justícia, on tindrà lloc el judici. Aquest matí, desenes de persones s'han concentrat per donar suport als dos joves.


Representants de l'ANC i Òmnium també s'han solidaritzat amb Ibrahim i Charaf. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, ha denunciat el "racisme institucional" que afecta els joves que continuen empresonats per la sentència. "Demanem el seu alliberament, és una presó injustificada que ja s'allarga vuit mesos", ha dit Mauri, que ha tornat a reivindicar l'amnistia per totes les persones represaliades des de la tardor de 2017. Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, ha denunciat que "han pagat molt cara" haver participat en les protestes de la sentència i ha denunciat la doble repressió per ser d'origen marroquí. "Se'ls ha d'absoldre i esperem que així sigui. Tenen tot el nostre suport", ha dit la dirigent independentista.   La Fiscalia demana nou anys de presó per als dos joves, que són entre reixes des de fa vuit mesos. També demana que siguin expulsats d'Espanya quan compleixin dues terceres parts de la pena, una multa de 7.200 euros per a cadascun i una indemnització conjunta de 900 euros. La Generalitat demana tres anys i mig de presó per als nois, una petició que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va justificar per "responsabilitat" de l'executiu a l'hora de defensar els agents dels Mossos que haurien patit lesions.

Els dos nois sempre han negat els fets i, de fet, confien que el judici serveixi per demostrar la seva innocència. El grup de suport a Ibrahim i Charaf considera que la Fiscalia ha "sobredimensionat" la causa i demana unes penes "injustificades". També retreu a la Generalitat el seu "doble paper", perquè d'una banda fa discursos a favor de l'amnistia dels presos i, per l'altra, actuen com a acusació particular sol·licitant penes de presó. Fa pocs dies, Quim Torra va assegurar que cap independentista podria tenir un judici just a l'Estat, però feia referència al cas de Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats. 


Ibrahim i Charaf formen part del reduït grup que no ha sortit de la presó després de les detencions de l'octubre. Tots són estrangers i la seva situació evidencia el doble nivell de discriminació que pateixen per raó d'origen. Sovint, els jutges argumenten la negativa a deixar-los en llibertat per una manca d'arrelament que no té en compte el temps que fa que viuen a Catalunya. 

La tesi de la falta d'arrelament, de fet, ha estat utilitzat pels jutjats d'instrucció que han vist els casos de detencions durant les protestes de la sentència en primera instància. Sovint, les audiències provincials que han vist els casos via recursos han desmuntat aquesta tesi, a vegades amb certa contundència criticant que les ordres de presó es basaven en "intuïcions" poc fonamentades dels jutges que les van decretar. 


Abans del cas de Fadlaoui i Afkir, un jutge ja havia assenyalat data de judici per a Charles, de 26 anys i amb nacionalitat nord-americana, detingut el 18 d'octubre també en el transcurs de protestes contra la sentència. En aquest cas, però, el jutjat va estimar el recurs d'Alerta Solidària per mantenir oberta la fase d'instrucció.
 

Pancarta de suport a Charaf i Ibrahim, els dos joves empresonats per les protestes de la sentència Foto: Assemblea Nacional Catalana

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació