Un procés per als serveis públics

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La sacsejada del coronavirus fa que no puguem defugir el debat sobre quins serveis públics volem. Com han de ser, què han d'oferir, quants recursos hi hem de destinar... El debat d'aquests dies ha fet evident que la gran majoria de catalans és favorable a enfortir-los -el que passa a les residències és més que preocupant tal com vam tornar a constatar ahir-, però també hi ha el temor que això es faci des de la pulsió corporativa. O sia, que l'aposta pels serveis públics passi només per millorar les condicions dels que hi treballen, bàsicament dels funcionaris, i poca cosa més.

És una evidència que la situació dels funcionaris, també dels de la sanitat, té mancances i que han patit retallades els darrers anys, però també que hi ha treballadors, sobretot al sector dels serveis, que ho passen i ho passaran molt pitjor. I de les seves cotitzacions i capacitat d'esforç fiscal en depèn també l'aposta pels serveis públics. La Generalitat ha envellit molt com a administració els darrers anys i a la propera campanya, a més d'una oferta política per avançar en la resolució del procés independentista, seria necessària una proposta valenta i que representi la majoria per reformar (enfortir amb endreça i renovació) els serveis públics.

Avui Pere Aragonès, Alba Vergés i Josep Bargalló explicaran com serà la tornada a les aules al setembre. Molts pares no han entès, i també els ha passat a alguns mestres, que l'escola pública no s'hagi implicat més per evitar que es perdi bona part del curs, que va acabar fa el 19 de juny com si res, i que els infants hagin estat la darrera de les prioritats. Les aules reobriran al setembre i no s'avançarà el retorn. L'escola pública es jugarà bona part del seu prestigi.

El Govern no pot defugir la responsabilitat que, a diferència del que va passar fa unes setmanes amb una reobertura simbòlica, el retorn es faci de forma decidida i uniforme i posant-hi els recursos que calgui: algunes escoles necessitaran més mestres o espais per complir amb les mesures. Les instruccions han de ser clares. Sobre educació i el model d'escola que tenim us aconsello dos temes del cap de setmana: l'entrevista a Gregorio Luri, crític amb la gestió de la pandèmia a les aules i amb una mirada pedagògica valenta, i un mapa de la segregació escolar al nostre país, que no té només a veure amb la població estrangera segons la Fundació Jaume Bofill.   

I si l'educació i la salut són essencials també ho és la seguretat, que ha de garantir l'exercici de les nostres llibertats. I amb els Mossos darrerament això no acaba de passar. Avui a la tarda es coneixerà el resultat de l'auditoria interna que es va obrir la passada tardor per les protestes per la sentència de l'1-O. Arriba després de la sentència contra el comissari dels antiavalots Jordi Arasa i dels incidents racistes a Sant Feliu Sasserra i que el cos hagi actuat amb poca determinació en els dos casos atès que els podria haver apartat. Els agents han de sentir, lògicament, que l'administració, en aquest cas el conseller Miquel Buch i el seu equip, els és propera i se'n preocupa, però han de saber que també és implacable en arraconar els qui fan un ús desproporcionat o arbitrari del monopoli de la força.

Ahir feia deu anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut votat en referèndum, un fet que va donar embranzida i relat a l'independentisme. En vaig escriure aquesta anàlisi sobre com es va gestar i què va suposar. Jordi Amat escrivia a La Vanguardia que aquesta ha estat una dècada perduda i que el balanç governamental de Mas, Puigdemont i Torra és en números vermells perquè el volant ha estat en mans d'activistes i el procés, malgrat que irresolt, ha xuclat les energies polítiques. Té raó, però també és cert que precisament el procés va de dotar-se d'eines per resoldre els problemes estructurals. Per fer-ho, cal desbloqueig i dotar-se d'un marc polític amb una acceptació que la Constitució i l'autonomisme no tenen. Els serveis públics són un problema estructural i l'Estat no ajuda a resoldre'l. Al contrari.
 

---

Avui no et perdis

»Els Mossos fan pública l'auditoria interna sobre les actuacions en les protestes per la sentència; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Mapes | Quins són els municipis amb major segregació escolar i on empitjora?; per Roger Tugas Vilardell.

»Entrevista a Gregorio Luri: «L'escola es preocupa més de l'estabilitat emocional del nen que del coneixement»; per Pep Martí.

»Un manifest afí a la direcció del PDECat reclama «defugir el pensament únic» en l'ordenació de JxCat; per Oriol March.

»De la reordenació a la revolta: guia per entendre què està passant al PDECat; per Oriol March.

»El dia que el TC va liquidar el pacte constitucional; per Ferran Casas.

»On eren i on són els protagonistes de la sentència que ho va trastocar tot?; per Oriol March.

» Fil directe: «Estem millor o pitjor?»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «10 anys sense l’Estatut: anestesia o independència?»; per Aleix Sarri.

»#els50noms | Els Puig, capitans d'indústria amb fragància reial; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Entrevista a Valentí Junyent i March Aloy, alcalde sortint i entrant de Manresa: «No s'entendria que no acabéssim amb dèficit per fer front als efectes del coronavirus»; per Ferran Casas i Pere Fontanals.

»Opinió: «La represa»; per Eulàlia Reguant.

»El món del cànnabis clama per ser legal; per Irene Montagut.

I el nostre especial de l'Orgull...

»Jordi Ballart ens presenta la seva família: «Se'ns ha qüestionat ser pares pel fet de no seguir els rols heteropatriarcals»; per Anna Mira.

»«Pinkwashing» o la mercantilització de la lluita LGTBIQ+; per Antònia Crespí.

»Només set sancions en sis anys: el balanç de la llei catalana contra l'homofòbia; per Andreu Merino.

»Quan Hollywood tancava les seves estrelles a l'armari; per Víctor Rodrigo.

»Les 20 pel·lícules i sèries LGTBIQ+ imprescindibles de la nova generació; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Cap de setmana de molta tensió i telèfon a l'espai postconvergent. L'enrocament, el divendres, de la direcció del PDECat dient "no" a la proposta dels presos avalada per Puigdemont per dissoldre's dins un nou partit amb la Crida i independents va provocar una contundent reacció a les xarxes de militants i dirigents del partit afins al president a l'exili. Dissabte es va fer públic un manifest que demanava a la direcció una rectificació i l'acord immediat. I ahir un altre dels afins a la cúpula. David Bonvehí, president del partit, ha restat en silenci aquests dies. Només va fer una piulada dissabte dient que el futur del partit el decidiran entre tots els associats.

Internament, però, s'ha adreçat als militants. Ahir a la tarda els va enviar a tots ells un correu explicant els perquès de la direcció per allargar una negociació que volen amb garanties ("tenim voluntat prepositiva per seguir negociant amb voluntat que això surti bé"), lamentant les filtracions i enllaçant les explicacions que va donar el portaveu del partit, l'alcalde de Mollerussa Marc Solsona. Venen dies de tensió per dissoldre el partit o escindir-lo de Puigdemont i els seus afins.  

Vist i llegit

Entre el mal menor i el mal major, Perpinyà, la capital del Rosselló, ha optat per la pitjor de les solucions i el candidat ultradretà, Louis Aliot, es va imposar ahir a la segona volta de les municipals al conservador Jean-Marc Pujol. Per entendre com s'ha arribat a aquesta situació, la incidència que ja tenien els ultres i quines implicacions té recupereu l'article que publicava aquest cap de setmana al setmanari El TempsXavier Puig.

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 13 anys l'empresa americana Apple llançava al mercat l'iPhone, el telèfon intel·ligent més cèlebre. Steve Jobs el va presentar a principis d'any i la revista Time el va considerar l'invent de l'any per les seves prestacions, novetats i accessibilitat. El darrer model és l'iPhone 11. Els accessoris i components Apple, de disseny elegant, segueixen sent cars però també un signe de distinció. La millora en prestacions (que ens han fet dependents d'uns aparells que ens mantenen hiperconnectats i ens han fet la vida més fàcil) ha estat constant i aquell primer iPhone és ja obsolet com molts dels que van venir després. Així va presentar Jobs el primer telèfon de la sèrie.

 L'aniversari

El 29 de juny de 1962, avui fa 58 anys, naixia a Barcelona l'advocat Joan Laporta. És conegut per haver presidit el Barça entre 2003 i 2010. Laporta va fer un gir al club situant-lo en el mercat global, fent-li guanyar títols després d'apostar per Rijkaard i Guardiola a la banqueta i accentuant el seu perfil catalanista i solidari. Laporta, que era un dels impulsors de la plataforma crítica amb el "nuñisme" l'Elefant Blau, va enfrontar-se a part de la seva junta, amb Sandro Rosell al capdavant, i al Grup Godó. Recupereu aquí l'entrevista que li vam fer a NacióDigitaldesprés de guanyar l'acció de responsabilitat que, contra ell, va interposar l'actual junta. Laporta es divertia quan el Barça guanyava títols, però també s'empipava quan rebia crítiques: aquí en una recordada intervenció a un congrés mundial de penyes. Després de deixar la presidència va ser diputat per SI al Parlament i regidor a Barcelona. Ara torna a fer d'advocat però no es descarta per a res.

 ​Fes clic aquí per rebre'l