Dia de l'orgull LGTBIQ+

Només set sancions en sis anys: el balanç de la llei catalana contra l'homofòbia

El Govern supedita la creació d'un reglament sancionador específic a l'aprovació de la llei d'igualtat de tracte i l'Observatori Contra l'Homofòbia reclama celeritat

per Andreu Merino , 27 de juny de 2020 a les 20:27 |
Banderes LGTBI i Trans | Europa Press
El 2 d'octubre del 2014 el Parlament aprovava la llei catalana contra l'homofòbia, pionera a l'estat espanyol. Tots els diputats de la cambra hi van votar a favor, excepte els del PP i els d'Unió, i les entitats LGTBI van celebrar la fita. Gairebé sis anys després, però, la Generalitat només ha tramitat set sancions administratives a través de la llei, segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a les quals ha tingut accés NacióDigital


Des del 2015, el Departament ha registrat 1.116 incidències a través de la Xarxa Pública de Serveis d'Atenció Integral. D'aquestes, 326 han estat susceptibles de ser considerades infraccions administratives. En aquest cas, el Departament n'assumeix la competència. Si la incidència s'assimila a una infracció penal, es deriva a la Fiscalia de delictes d'odi i als Mossos d'Esquadra, i si és laboral, se n'encarrega Inspecció de Treball. Des que va començar el 2020, el Departament ha registrat 40 incidències, mentre que el 2019 en van arribar 56.

En altres 391 casos, el Departament ha rebut queixes d'actituds, accions o comentaris que la persona afectada considera discriminatoris, però no són sancionables, segons expliquen fonts de la conselleria. Des del 2015 també s'han rebut 113 incidències que no han derivat en cap procés per falta de proves. En 66 casos la víctima no ha volgut denunciar i en 120 s'han iniciat processos de mediació. En uns altres 100 s'han impulsat mesures reparadores específiques. Per exemple, aplicar canvis en vestidors per fer-los aptes per a persones transsexuals.


Del total d'incidències registrades, només set han acabat amb sancions administratives. Les fonts del Departament consultades destaquen la interposada contra l'entitat d'extrema dreta Hazte Oir pel seu autobús trànsfob, que va circular per Catalunya el 17 de març del 2017. La sanció va ser revocada el 2019 per un jutjat de Barcelona.

La llei contra l'homofòbia no disposa d'un règim sancionador específic i les multes s'articulen a través del règim sancionador genèric, en vigor des del 1993. "Manca un règim sancionador específic de la llei que sigui del Segle XXI", reconeix a NacióDigital la directora general d'Igualtat del Govern, Mireia Mata.


Mata insisteix que el règim sancionador específic es podrà tirar endavant quan s'aprovi al Parlament la llei d'igualtat de tracte i no discriminació. Entre les millores que podria suposar un reglament sancionador específic, apunta la possibilitat de processar de manera més àgil les incidències lgtbifòbiques registrades o crear una unitat específica que tramiti aquestes sancions. La directora general d'Igualtat lamenta també que el reglament genèric obliga a comunicar-se per correu postal amb les víctimes. "Això suposa lentitud en el procediment", afirma. "Hem arribat a la conclusió que la manera de tenir un reglament millor és aprovar la nova llei. Altres vies ja sabem que ens porten al punt mort del sistema jurídic estatal", apunta.

Un "brindis al sol"

L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) reclama des de fa anys l'aprovació d'un reglament sancionador específic i no comparteix que la meta sigui l'aprovació de la llei d'igualtat de tracte i no discriminació. "No podem esperar una llei que no arriba mai i que no ha demanat ningú. Hem de fer forta la llei que ja tenim", considera el seu director, Eugeni Rodríguez.

Rodríguez creu que, sis anys després, la llei s'ha convertit en un "brindis al sol". "El discurs públic de la Generalitat és de condemna constant contra la LGTBIfòbia, i ho agraïm, però això no es tradueix en sancions reals i efectives. Aquí està fallant alguna cosa", diu.

Des del Departament, Mata avisa que la prioritat del Govern amb el nou reglament específic amb què s'espera comptar aviat no seran les multes. "Hi ha més vies a banda de la presó o les sancions, sempre que es tracti de discriminacions no intenses. Es poden pensar mesures reparadores alternatives", planteja. La directora general d'Igualtat també assenyala les dificultats perquè la via administrativa prosperi en molts casos. "Cal que els afectats estiguin en condicions de localitzar i identificar els subjectes agressors, tenir testimonis o gravacions", diu

Rodríguez reivindica la necessitat de disposar d'"instruments específics" perquè les víctimes de LGTBIfòbia tinguin totes les "garanties". El director de l'OCH insisteix en la demanda la mateixa setmana que l'entitat hagi presentat el seu informe sobre l'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya el 2019. Les discriminacions contra el col·lectiu LGTBI a Catalunya van créixer un 41,6% el 2019 en comparació amb l'any anterior.

L'aprovació de la llei contra l'homofòbia no ha suposat encara una reducció de les discriminacions contra el col·lectiu. Des del 2014 fins al 2019 els delictes homòfobs es van triplicar -segons l'últim balanç publicat pels Mossos- passant dels 38 als 119.

L'any passat es van registrar 119 denúncies que haurien afectat 151 víctimes, la qual cosa suposa un augment del 58% respecte del 2018. Els delictes principals que es produeixen en aquest àmbit són delictes contra l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, lesions, agressions, amenaces, i assetjament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació