27
de juny
del
2020
Actualitzat
el
28
de juny
a les
7:14h
Aquest diumenge 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI+. La data és en commemoració dels avalots de Stonewall (Nova York), l'any 1969. Cinquanta anys després, el col·lectiu segueix reivindicant-se en una societat que, malgrat que ha fet alguns passos endavant, l'auge de l'extrema dreta podria obligar a fer-ne alguns enrere.
En una entrevista amb NacióDigital, l'activista i membre de l'assemblea LGTBI+ de Sant Cugat, Jordi Brizo, exposa quina és la situació actual del col·lectiu i assegura que sobretot, en l'àmbit de les institucions, encara els queda molt camí per recórrer. "Falta molta educació i sensibilització per sentir-nos tractats amb respecte".
- En un món sobre informat, considera que falta informació en relació amb el col·lectiu LGTBI+?
- Sí, falta informació perquè n'hi ha molt poca i qui vol estar informat ho ha de fer de manera proactiva. Per exemple als instituts no hi ha una educació sexo-efectiva que tracti aquests temes. Als adolescents les informacions arriben amb les sèries i en molts casos són simplistes o esbiaixades. A més a més, quan estàs dins la norma és difícil sentir la necessitat d'informar-te d'una realitat que ni tan sols et toca de prop perquè potser no coneixes ningú. Les persones bisexuals estem molt invisibilitzades i la nostra realitat es coneixen molt poc; o les dones transsexuals estan molt qüestionades. La realitat LGTB va molt més enllà dels homes gais i les dones lesbianes.
- Les agressions homòfobes o LGTBI-fòbies no s'aturen. Queda molta feina per fer? En quin sentit?
- Recentment s'ha presentat l'observatori contra la LGTBI-fòbia del 2019 i les agressions estan creixent. És veritat que es denuncia més però també hi ha més agressions. A més el que està canviant és que abans els agressors eren persones a títol individual, i cada vegada es cometen més agressions en grups de manera que cada vegada hi ha més agressors. Sobretot cal educació als joves, sensibilització i visibilització.
- Quin paper juga l'auge de l'extrema dreta?
- També té molt a veure la pujada de Vox, que acaba legitimant aquesta mena de conductes. En moltes agressions hi ha crits a favor de Vox i també es veu en moltes pintades.
- El TS ha prohibit penjar pancartes i banderes en els ajuntaments, quina opinió tenen al respecte?
- Em sembla absurd i perquè la sentència arriba a través d'una problemàtica concreta.
- Quins són els principals estereotips que la gent expressa cap al col·lectiu?
En l'àmbit general de LGTBI+ serien els temes relacionats amb la promiscuïtat sexual, infidelitat o les malalties de transmissió sexual, tot el que ve de campanyes moralistes catòliques com de convertir en pecat tot el que té a veure amb l'homosexualitat. Després en cada col·lectiu concret té els seus.
- Creu que el factor generacional és clau per la normalització?
- Sí, notem que les noves generacions ho tenen tot molt més normalitzat. A vegades això fa que hi hagi actituds que no facin bandera del seu col·lectiu o de no voler-se etiquetar. Això demostra, d'una banda, que s'han fet bé les coses per arribar a permetre's aquesta actitud de normalització però també és cert que es creen bombolles. En un moment quan està sortint molta LGTBI-fòbia, si ens quedem tancats a casa, podem perdre drets i retrocedir. S'ha fet molt per normalitzar però ara hem de vigilar evitar el retrocés.
- Des de fa un any Sant Cugat compta amb una assemblea LGTBI+, per què es va crear?
- Es va crear després de fer palesa una necessitat: ens vam adonar que la web de l'Ajuntament l'enllaç de Servei d'Atenció Integral (SAI) de l'Ajuntament no funcionava per denunciar agressions. El SAI només feia 4 hores al mes, és ridícul.
- Precisament ha passat de 4 hores al mes a 14 setmanals, ha millorat el servei amb aquesta ampliació?
- S'ha notat moltíssim. Abans només hi havia temps per respondre alguns mails. Ara es pot visibilitzar molt més el col·lectiu a través de les xarxes socials, dissenyar campanyes, etc. Ho valorem molt positivament perquè tenim la sensació que la millora del SAI, en part ha estat gràcies a nosaltres.
- Enguany s'ha posat en marxa una campanya per visibilitzar el col·lectiu, durant una setmana. Quina valoració en fan?
- Molt positiva. No només perquè s'hagi dut a terme, ja que a Sant Cugat es partia des de zero i el col·lectiu LGTBI+ estàvem totalment oblidats i invisibilitzats. Per tant, haver-se fet ja és positiu. Però a més a més s'ha fet amb molta cura.
S'han tingut en compte totes les sensibilitats de col·lectiu, se'ns ha demanat opinió i s'ha sortit bastant dels tòpics o de campanyes més naïfs o més simplistes. S'ha parlat de les realitats i amb molta causa.
- Diumenge tenen prevista una mobilització, que volen reivindicar?
- Fem una concentració a les 11 h a la plaça d'Octavià. Primer farem un taller de pancartes i banderes, amb un caire més familiar i tot seguit llegirem un manifest que signem l'assemblea LGTBI+ i el col·lectiu Hora Bruixa. Enguany amb el coronavirus no podem fer massa cosa més però tot i això, es visibilitzarà més que altres anys que el dia de l'orgull quedava diluït enmig de la Festa Major.
Volem reivindicar d'on venim, el que queda i fer crida del retrocés que hi està havent amb el creixement de la dreta amb algunes pèrdues de drets i altres que s'estan qüestionant. És important celebrar però sense oblidar que hi ha hagut una lluita i un esforç -des d'Stonewall- i que encara queda molt per fer per arribar a una igualtat real.
- En quines accions o quin full de ruta tenen des de l'assemblea?
- Al setembre tornarem a fer les trobades presencials que no hem pogut fer per la Covid-19 i tenim diversos projectes en ment per fer a la ciutat.
- Com activista, part de la seva crítica és cap a la LGTBI-fòbia del sistema, en quins àmbits existeix?
- Les campanyes estan molt enfocades en visibilitzar i sensibilitzar la població, fan falta més accions enfocades a les administracions per donar-los eines a l'hora de tractar persones transsexuals, per exemple. Com ser respectuosos cap aquestes realitats. També en ambients mèdics, està tot enfocat a l'heteronormativitat. I molts metges no han estat educats per tractar amb la diversitat amb respecte.
Per tant, la LGTBI-fòbia la trobem en l'àmbit administratiu, educatiu, mèdic o policial. A més a més, caldria aconseguir més representació del col·lectiu en tots els àmbits i estaments. La LGTB-fòbia no és només l'agressió física o verbal que puguis tenir si no tot allò que no entén la realitat i la forma d'entendre en l'àmbit social.
En una entrevista amb NacióDigital, l'activista i membre de l'assemblea LGTBI+ de Sant Cugat, Jordi Brizo, exposa quina és la situació actual del col·lectiu i assegura que sobretot, en l'àmbit de les institucions, encara els queda molt camí per recórrer. "Falta molta educació i sensibilització per sentir-nos tractats amb respecte".
- En un món sobre informat, considera que falta informació en relació amb el col·lectiu LGTBI+?
- Sí, falta informació perquè n'hi ha molt poca i qui vol estar informat ho ha de fer de manera proactiva. Per exemple als instituts no hi ha una educació sexo-efectiva que tracti aquests temes. Als adolescents les informacions arriben amb les sèries i en molts casos són simplistes o esbiaixades. A més a més, quan estàs dins la norma és difícil sentir la necessitat d'informar-te d'una realitat que ni tan sols et toca de prop perquè potser no coneixes ningú. Les persones bisexuals estem molt invisibilitzades i la nostra realitat es coneixen molt poc; o les dones transsexuals estan molt qüestionades. La realitat LGTB va molt més enllà dels homes gais i les dones lesbianes.
- Les agressions homòfobes o LGTBI-fòbies no s'aturen. Queda molta feina per fer? En quin sentit?
- Recentment s'ha presentat l'observatori contra la LGTBI-fòbia del 2019 i les agressions estan creixent. És veritat que es denuncia més però també hi ha més agressions. A més el que està canviant és que abans els agressors eren persones a títol individual, i cada vegada es cometen més agressions en grups de manera que cada vegada hi ha més agressors. Sobretot cal educació als joves, sensibilització i visibilització.
- Quin paper juga l'auge de l'extrema dreta?
- També té molt a veure la pujada de Vox, que acaba legitimant aquesta mena de conductes. En moltes agressions hi ha crits a favor de Vox i també es veu en moltes pintades.
- El TS ha prohibit penjar pancartes i banderes en els ajuntaments, quina opinió tenen al respecte?
- Em sembla absurd i perquè la sentència arriba a través d'una problemàtica concreta.
"En moltes agressions hi ha crits a favor de Vox i també es veu en moltes pintades"
- Quins són els principals estereotips que la gent expressa cap al col·lectiu?
En l'àmbit general de LGTBI+ serien els temes relacionats amb la promiscuïtat sexual, infidelitat o les malalties de transmissió sexual, tot el que ve de campanyes moralistes catòliques com de convertir en pecat tot el que té a veure amb l'homosexualitat. Després en cada col·lectiu concret té els seus.
- Creu que el factor generacional és clau per la normalització?
- Sí, notem que les noves generacions ho tenen tot molt més normalitzat. A vegades això fa que hi hagi actituds que no facin bandera del seu col·lectiu o de no voler-se etiquetar. Això demostra, d'una banda, que s'han fet bé les coses per arribar a permetre's aquesta actitud de normalització però també és cert que es creen bombolles. En un moment quan està sortint molta LGTBI-fòbia, si ens quedem tancats a casa, podem perdre drets i retrocedir. S'ha fet molt per normalitzar però ara hem de vigilar evitar el retrocés.
- Des de fa un any Sant Cugat compta amb una assemblea LGTBI+, per què es va crear?
- Es va crear després de fer palesa una necessitat: ens vam adonar que la web de l'Ajuntament l'enllaç de Servei d'Atenció Integral (SAI) de l'Ajuntament no funcionava per denunciar agressions. El SAI només feia 4 hores al mes, és ridícul.
- Precisament ha passat de 4 hores al mes a 14 setmanals, ha millorat el servei amb aquesta ampliació?
- S'ha notat moltíssim. Abans només hi havia temps per respondre alguns mails. Ara es pot visibilitzar molt més el col·lectiu a través de les xarxes socials, dissenyar campanyes, etc. Ho valorem molt positivament perquè tenim la sensació que la millora del SAI, en part ha estat gràcies a nosaltres.
- Enguany s'ha posat en marxa una campanya per visibilitzar el col·lectiu, durant una setmana. Quina valoració en fan?
- Molt positiva. No només perquè s'hagi dut a terme, ja que a Sant Cugat es partia des de zero i el col·lectiu LGTBI+ estàvem totalment oblidats i invisibilitzats. Per tant, haver-se fet ja és positiu. Però a més a més s'ha fet amb molta cura.
S'han tingut en compte totes les sensibilitats de col·lectiu, se'ns ha demanat opinió i s'ha sortit bastant dels tòpics o de campanyes més naïfs o més simplistes. S'ha parlat de les realitats i amb molta causa.
- Diumenge tenen prevista una mobilització, que volen reivindicar?
- Fem una concentració a les 11 h a la plaça d'Octavià. Primer farem un taller de pancartes i banderes, amb un caire més familiar i tot seguit llegirem un manifest que signem l'assemblea LGTBI+ i el col·lectiu Hora Bruixa. Enguany amb el coronavirus no podem fer massa cosa més però tot i això, es visibilitzarà més que altres anys que el dia de l'orgull quedava diluït enmig de la Festa Major.
"La realitat LGTB va molt més enllà dels homes gais i les dones lesbianes"
Volem reivindicar d'on venim, el que queda i fer crida del retrocés que hi està havent amb el creixement de la dreta amb algunes pèrdues de drets i altres que s'estan qüestionant. És important celebrar però sense oblidar que hi ha hagut una lluita i un esforç -des d'Stonewall- i que encara queda molt per fer per arribar a una igualtat real.
L'activista santcugatenc considera que ara és clau no retrocedir en drets aconseguits. Foto: Cedida
- En quines accions o quin full de ruta tenen des de l'assemblea?
- Al setembre tornarem a fer les trobades presencials que no hem pogut fer per la Covid-19 i tenim diversos projectes en ment per fer a la ciutat.
- Com activista, part de la seva crítica és cap a la LGTBI-fòbia del sistema, en quins àmbits existeix?
- Les campanyes estan molt enfocades en visibilitzar i sensibilitzar la població, fan falta més accions enfocades a les administracions per donar-los eines a l'hora de tractar persones transsexuals, per exemple. Com ser respectuosos cap aquestes realitats. També en ambients mèdics, està tot enfocat a l'heteronormativitat. I molts metges no han estat educats per tractar amb la diversitat amb respecte.
Per tant, la LGTBI-fòbia la trobem en l'àmbit administratiu, educatiu, mèdic o policial. A més a més, caldria aconseguir més representació del col·lectiu en tots els àmbits i estaments. La LGTB-fòbia no és només l'agressió física o verbal que puguis tenir si no tot allò que no entén la realitat i la forma d'entendre en l'àmbit social.