26
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:12h
Després de cinc hores de debat, la direcció del PDECat ha decidit rebutjar la proposta de Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig per solucionar l'encaix amb Junts per Catalunya (JxCat), encallat pel desacord amb la fórmula que es manté entre el partit i la Crida. Segons fonts coneixedores del desenvolupament de la reunió, dins la cita -en la qual s'han confrontat les posicions entre els partidaris de no dissoldre el partit, encapçalats per David Bonvehí, i els afins a Carles Puigdemont, que avala la proposta de Lledoners i l'exili- s'ha decidit també que Bonvehí continuï liderant les negociacions amb Jordi Sànchez, president de la Crida i que aposta per fer un nou partit. Marc Solsona, portaveu de la formació, ha defensat que el PDECat no es dissolgui.
La decisió de la direcció és rellevant, perquè s'ha posicionat en contra d'una proposta avalada pels presos i pels exiliats i que compta amb l'aval de Puigdemont, líder de JxCat i a qui ningú discuteix l'ascendència interna. Segons fonts coneixedores de la trobada, els contraris a la via plantejada per Rull, Turull, Puig i Forn ha estat rebutjada amb una majoria "àmplia", tot i que ara s'obre una altra batalla: què passarà si la qüestió arriba al consell nacional? Els favorables a la integració en un nou espai -si cal, dissolent el partit- assenyalen que tenen majoria en aquest òrgan, que es reunirà al juliol.
La segona votació que s'ha posat damunt la taula, després de la que s'ha fet sobre la proposta dels exconsellers, ha estat la de decidir si es continuaven les negociacions amb la Crida. En aquest cas, aquesta qüestió ha rebut el suport unànime dels presents. Quadres del partit, després de conèixer la negativa a la via dels presos, s'han pronunciat a favor de votar-ho en consell nacional o via telemàtica.
Els quatre exconsellers apuntaven que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març. De fet, aquesta proposta es va tractar en una reunió celebrada hores abans de la declaració de l'estat d'alarma en presència de Bonvehí i dirigents empresoants. Aquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes "i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar". La Crida sempre ha defensat "sumar persones, no sigles" i, de fet, aquest va ser un dels lemes del seu naixement.
Siguin associats -mantenen els impulsors- d'organitzacions ja existents -la Crida i el PDECat- o "persones sense filiació política" que s'inscriurien a través dels mitjans disposats pel comitè d'organització, tots hi serien benvinguts. Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació com a home de confiança de l'expresident- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.
En un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància. La nova cúpula, en aquest sentit, hauria de proposar i aprovar la "metodologia" per elaborar les llistes de JxCat, que haurien de ser ratificades pel consell nacional i, després, pels militants. Es tracta d'un sistema de primàries que Sànchez ja va defensar ahir en una entrevista a RAC1 en la qual va augmentar la pressió sobre el PDEcat.
Què passa si hi ha un avançament electoral abans de la celebració del primer consell nacional? El punt sisè de l'acord assegura que seria la direcció de JxCat l'encarregada de "proposar, aprovar i fer pública en el termini no superior a un mes" una metodologia per elaborar els programes electorals i confeccionar les llistes. Cada vegada que hi ha hagut comicis s'han produït tensions entre el PDECat i Puigdemont, que ha optat per perfils independents i no sempre ha situat dirigents amb carnet als llocs més alts.
Pel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: "Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional". "Més enllà, durant aquest període transitori, el PDECat prendrà les decisions que corresponguin de cara a la doble militància", remarca el text just al final.
La fórmula enviada per part de Rull, Turull, Puig i Forn a la direcció és el que es debat, precisament, aquest matí a la direcció del PDECat. Bonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida. Els presos i exiliats, en tot cas, asseguren a la segona pàgina de la proposta que la coalició és la "pitjor de les formes" perquè podria "cronificar i perpetuar" els problemes existents fins ara.
La decisió de la direcció és rellevant, perquè s'ha posicionat en contra d'una proposta avalada pels presos i pels exiliats i que compta amb l'aval de Puigdemont, líder de JxCat i a qui ningú discuteix l'ascendència interna. Segons fonts coneixedores de la trobada, els contraris a la via plantejada per Rull, Turull, Puig i Forn ha estat rebutjada amb una majoria "àmplia", tot i que ara s'obre una altra batalla: què passarà si la qüestió arriba al consell nacional? Els favorables a la integració en un nou espai -si cal, dissolent el partit- assenyalen que tenen majoria en aquest òrgan, que es reunirà al juliol.
La segona votació que s'ha posat damunt la taula, després de la que s'ha fet sobre la proposta dels exconsellers, ha estat la de decidir si es continuaven les negociacions amb la Crida. En aquest cas, aquesta qüestió ha rebut el suport unànime dels presents. Quadres del partit, després de conèixer la negativa a la via dels presos, s'han pronunciat a favor de votar-ho en consell nacional o via telemàtica.
Els quatre exconsellers apuntaven que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març. De fet, aquesta proposta es va tractar en una reunió celebrada hores abans de la declaració de l'estat d'alarma en presència de Bonvehí i dirigents empresoants. Aquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes "i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar". La Crida sempre ha defensat "sumar persones, no sigles" i, de fet, aquest va ser un dels lemes del seu naixement.
Siguin associats -mantenen els impulsors- d'organitzacions ja existents -la Crida i el PDECat- o "persones sense filiació política" que s'inscriurien a través dels mitjans disposats pel comitè d'organització, tots hi serien benvinguts. Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació com a home de confiança de l'expresident- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.
En un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància. La nova cúpula, en aquest sentit, hauria de proposar i aprovar la "metodologia" per elaborar les llistes de JxCat, que haurien de ser ratificades pel consell nacional i, després, pels militants. Es tracta d'un sistema de primàries que Sànchez ja va defensar ahir en una entrevista a RAC1 en la qual va augmentar la pressió sobre el PDEcat.
Què passa si hi ha un avançament electoral abans de la celebració del primer consell nacional? El punt sisè de l'acord assegura que seria la direcció de JxCat l'encarregada de "proposar, aprovar i fer pública en el termini no superior a un mes" una metodologia per elaborar els programes electorals i confeccionar les llistes. Cada vegada que hi ha hagut comicis s'han produït tensions entre el PDECat i Puigdemont, que ha optat per perfils independents i no sempre ha situat dirigents amb carnet als llocs més alts.
Pel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: "Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional". "Més enllà, durant aquest període transitori, el PDECat prendrà les decisions que corresponguin de cara a la doble militància", remarca el text just al final.
La fórmula enviada per part de Rull, Turull, Puig i Forn a la direcció és el que es debat, precisament, aquest matí a la direcció del PDECat. Bonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida. Els presos i exiliats, en tot cas, asseguren a la segona pàgina de la proposta que la coalició és la "pitjor de les formes" perquè podria "cronificar i perpetuar" els problemes existents fins ara.