25
de juny
del
2020
Actualitzat
el
26
de juny
a les
7:52h
"Els pagesos que vam patir l'incendi de la Ribera d'Ebre i les Garrigues estem abandonats". Josep Prunera és un agricultor de Bovera que va perdre cinc hectàrees d'oliveres per culpa del foc de fa un any, que va arrasar desenes de finques de les dues comarques. En total, 6.500 hectàrees.
El paisatge de devastació que encara es veu al territori té la seva traducció en les pèrdues econòmiques dels afectats per les flames. "Trigaré cinc anys en poder treure benefici econòmic de les hectàrees cremades, i mentrestant hi deixaré diners perquè la terra s'haurà de tractar. Estic perdent 30.000 quilos d'olives cada any", diu Prunera, que lamenta les poques ajudes rebudes per la Generalitat.
En aquest sentit explica a NacióDigital que només ha pogut canviar les mànegues, i critica que estiguessin subjectes a la contractació d'una assegurança "molt cara". "No val la pena" diu el pagès, que carrega contra l'executiu català per haver fet promeses que després, assegura, no s'han complert. Recorda que polítics com la consellera d'Agricultura Teresa Jordà o el vicepresident Pere Aragonès van dir que "no havien de tenir cap problema" en la seva visita a la zona afectada.
Els pagesos abandonen les finques
La situació ha portat a l'abandonament de les terres per part de diversos pagesos, que no veuen possibilitats de negoci en els anys vinents. Prunera diu que moltes finques no es treballaran i quedaran com a bosc. "El nostre municipi ha perdut població després del foc. Alguns pagesos han tirat la tovallola", lamenta. En aquest sentit, el coordinador d'Unió de Pagesos a la Ribera d'Ebre, Ernest Cubells, apunta que no n'hi ha prou amb un ajut econòmic concret per revertir la situació de la pagesia. "Les ajudes han de servir per recuperar el potencial productiu i allargar-se fins que l'activitat econòmica sigui solvent. No es pot viure de préstecs i petites ajudes", alerta el sindicalista.
Pau Ciuraneta és un jove pagès de 26 anys de la Palma d'Ebre que fa un any va perdre 26 de les seves 34 hectàrees d'olivera. La seva indignació la va fer pública en un missatge a les xarxes socials que va ser reproduït centenars de vegades per la defensa que feia de la pagesia i la importància per al país.
Un any després, el pagès assegura a aquest diari que la situació ha canviat molt poc: "Els polítics han decebut i els pagesos no han rebut les ajudes que es van prometre". Ciuraneta està convençut que no hi va haver una voluntat per canalitzar ajudes econòmiques després del foc i apunta que l'obligació d'assegurar les terres suposava fer front a una despesa que no compensava l'ajuda que es donava. "La gent es va fer enrere", diu el pagès, que recorda que el Govern només ha destinat uns 200.000 euros en ajudes als agricultors afectats.
Ciuraneta assegura que en aquest any després del foc no ha comprovat un canvi en la sensibilitat amb relació a l'agricultura catalana, un sector que, considera, no està tractat com es mereix. "La gent surt i es fa fotos als paisatges, però no es valora qui treballa la terra. La gent no s'ho acaba de creure", diu. Tot i això, és optimista sobre el futur de la pagesia catalana: "En el nostre món no hem predicat amb l'exemple i sovint ens hem anat posant una etiqueta de treballadors que no ha estudiat i s'ha quedat a la terra perquè no sabia què fer. S'ha de fer autocrítica", explica Ciuraneta.
L'efecte de les flames encara es fa notar a les zones boscoses, amb gran quantitat d'arbres cremats que sense fulles deixen entreveure el verd de la vegetació de sotabosc que creix a la terra cremada gràcies a la primavera plujosa d'aquest any. L'efecte de l'acció de l'home també es pot constatar als cultius que es veuen recuperats.
Els Agents Rurals intensifiquen les inspeccions a femers
Els Agents Rurals han intensificat les inspeccions sobre femers de granges i dipòsits temporals de camps de la Ribera d'Ebre després que la combustió en una d'aquestes instal·lacions provoqués l'incendi.
Els controls, iniciats l'any passat en una vintena d'explotacions i que utilitzen també els drons, se centren en la detecció de possibles fermentacions de dejeccions sòlides així com el manteniment d'una distància prudencial amb la vegetació de l'entorn. Després que els Agents Rurals tanquessin i presentessin el seu atestat, que situa la combustió de fems com a principal hipòtesi en l'origen del foc, el cas de la Torre de l'Espanyol segueix instruint-se al jutjat de Falset.
El paisatge de devastació que encara es veu al territori té la seva traducció en les pèrdues econòmiques dels afectats per les flames. "Trigaré cinc anys en poder treure benefici econòmic de les hectàrees cremades, i mentrestant hi deixaré diners perquè la terra s'haurà de tractar. Estic perdent 30.000 quilos d'olives cada any", diu Prunera, que lamenta les poques ajudes rebudes per la Generalitat.
"Trigaré cinc anys en poder treure benefici econòmic de les hectàrees cremades, i mentrestant hi deixaré diners perquè la terra s'haurà de tractar. Estic perdent 30.000 quilos d'olives cada any"
En aquest sentit explica a NacióDigital que només ha pogut canviar les mànegues, i critica que estiguessin subjectes a la contractació d'una assegurança "molt cara". "No val la pena" diu el pagès, que carrega contra l'executiu català per haver fet promeses que després, assegura, no s'han complert. Recorda que polítics com la consellera d'Agricultura Teresa Jordà o el vicepresident Pere Aragonès van dir que "no havien de tenir cap problema" en la seva visita a la zona afectada.
Els pagesos abandonen les finques
La situació ha portat a l'abandonament de les terres per part de diversos pagesos, que no veuen possibilitats de negoci en els anys vinents. Prunera diu que moltes finques no es treballaran i quedaran com a bosc. "El nostre municipi ha perdut població després del foc. Alguns pagesos han tirat la tovallola", lamenta. En aquest sentit, el coordinador d'Unió de Pagesos a la Ribera d'Ebre, Ernest Cubells, apunta que no n'hi ha prou amb un ajut econòmic concret per revertir la situació de la pagesia. "Les ajudes han de servir per recuperar el potencial productiu i allargar-se fins que l'activitat econòmica sigui solvent. No es pot viure de préstecs i petites ajudes", alerta el sindicalista.
Pau Ciuraneta és un jove pagès de 26 anys de la Palma d'Ebre que fa un any va perdre 26 de les seves 34 hectàrees d'olivera. La seva indignació la va fer pública en un missatge a les xarxes socials que va ser reproduït centenars de vegades per la defensa que feia de la pagesia i la importància per al país.
Un any després, el pagès assegura a aquest diari que la situació ha canviat molt poc: "Els polítics han decebut i els pagesos no han rebut les ajudes que es van prometre". Ciuraneta està convençut que no hi va haver una voluntat per canalitzar ajudes econòmiques després del foc i apunta que l'obligació d'assegurar les terres suposava fer front a una despesa que no compensava l'ajuda que es donava. "La gent es va fer enrere", diu el pagès, que recorda que el Govern només ha destinat uns 200.000 euros en ajudes als agricultors afectats.
Ciuraneta assegura que en aquest any després del foc no ha comprovat un canvi en la sensibilitat amb relació a l'agricultura catalana, un sector que, considera, no està tractat com es mereix. "La gent surt i es fa fotos als paisatges, però no es valora qui treballa la terra. La gent no s'ho acaba de creure", diu. Tot i això, és optimista sobre el futur de la pagesia catalana: "En el nostre món no hem predicat amb l'exemple i sovint ens hem anat posant una etiqueta de treballadors que no ha estudiat i s'ha quedat a la terra perquè no sabia què fer. S'ha de fer autocrítica", explica Ciuraneta.
L'efecte de les flames encara es fa notar a les zones boscoses, amb gran quantitat d'arbres cremats que sense fulles deixen entreveure el verd de la vegetació de sotabosc que creix a la terra cremada gràcies a la primavera plujosa d'aquest any. L'efecte de l'acció de l'home també es pot constatar als cultius que es veuen recuperats.
Els Agents Rurals intensifiquen les inspeccions a femers
Els Agents Rurals han intensificat les inspeccions sobre femers de granges i dipòsits temporals de camps de la Ribera d'Ebre després que la combustió en una d'aquestes instal·lacions provoqués l'incendi.
Els controls, iniciats l'any passat en una vintena d'explotacions i que utilitzen també els drons, se centren en la detecció de possibles fermentacions de dejeccions sòlides així com el manteniment d'una distància prudencial amb la vegetació de l'entorn. Després que els Agents Rurals tanquessin i presentessin el seu atestat, que situa la combustió de fems com a principal hipòtesi en l'origen del foc, el cas de la Torre de l'Espanyol segueix instruint-se al jutjat de Falset.
Una casa enmig de la desolació Foto: ACN