25
de juny
del
2020
Actualitzat
el
26
de juny
a les
9:41h
"Nervis i contactes. Molts contactes". Així defineix un coneixedor de les negociacions d'última hora que s'estan produint en tot l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) per evitar la trencadissa entre el PDECat i la Crida Nacional per la República, les formacions que tenen a les seves mans el futur d'un espai polític en reordenació constant des del desembre del 2017. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, en les últimes hores està creixent la implicació directa de Josep Rull i Jordi Turull, dos dels principals dirigents del PDECat i de l'espai de JxCat, que aposten per la "integració" del partit en un nou instrument liderat per Carles Puigdemont. La fórmula, també avalada per Joaquim Forn, es debatrà aquest divendres, segons ha publicat l'ACN.
Demà a les 10 hi ha prevista una reunió de la direcció del partit que lidera David Bonvehí en la qual haurà de confrontar les intervencions dels més crítics. En les converses de les últimes hores, a banda, hi participen els habituals en la negociació, com són Jordi Sànchez -president de la Crida-, el mateix Bonvehí i també representants del PDECat, com ara Marc Solsona, Marc Castells i Ferran Bel, aquest últim passant el dia a Madrid en la jornada que s'ha aprovat el suplicatori contra Laura Borràs al Congrés. A la direcció de la formació hereva de CDC no han caigut bé -així ho detallen diverses fonts de la cúpula- les paraules de Sànchez aquest dijous a RAC1 defensant que la reordenació només té un camí: un nou partit "sense quotes ni vetos". "No sé què pretenen, però no ha agradat gaire", resumeix un dels consultats.
El protagonisme de Rull, Turull i Forn -integrants de la comissió negociadora existent des de fa dos anys-, relatat per diverses fonts, recorda al seu paper clau en l'assemblea del PDECat celebrada el 2018, que va ser clau per alinear el partit amb la Crida -creada per Carles Puigdemont només uns dies abans- i va acabar amb l'adeu de Marta Pascal de la coordinació general. En aquesta ocasió, a banda, tots els ulls estan posats en què farà Puigdemont, que es manté en silenci públicament. Els més distanciats de l'expresident a l'exili també recorden la possibilitat que, en cas que el PDECat no s'alineï amb el seu projecte, amenaci -ja seria la tercera vegada que ho fa- amb estripar el carnet del partit. Una possibilitat que els més independents desitjarien.
En les dues anteriors -el congrés del 2018 i les llistes electorals de la primavera del 2019- no va concretar-ho perquè la formació es va acabar sumant als seus postulats. A la direcció hi conviuen dues ànimes: una liderada per Bonvehí, amb dirigents com Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel, Genís Boadella i Montserrat Candini, que tanquen la porta a dissoldre el partit; i una altra, alineada completament amb Puigdemont, que aposta per seguir-lo si hi ha ruptura. L'expresident planeja des de Waterloo un front electoral ampli que transcendeixi les costures de JxCat.
Entre aquests dos espais hi ha elements rellevants que es troben en certa manera al mig. Es tracta dels consellers més destacats del Govern: Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Àngels Chacón. Els tres primers estan alineats amb Rull i Turull, i aposten per integrar el PDECat el nou projecte comandat per Puigdemont i Sànchez. Pel que fa a Puigneró, a qui des de Waterloo s'assenyala com a possible candidat efectiu a la presidència de la Generalitat, es manté en un discret segon pla però ha mantingut contactes amb Bonvehí. I Chacón és la més propera a la direcció, que la promou com a possible candidata, especialment si hi ha trencament.
Un futur per separat?
Perquè un dels problemes que afronta el PDECat, si hi ha ruptura amb la Crida, és que el projecte polític es dessagni amb baixes. Aquest és l'escenari en el qual es desenvoluparà la reunió de la direcció de demà, en la qual els crítics posaran damunt la taula una proposta de resolució per ser votada en consell nacional. Interpreten que en aquest organisme -a diferència de la direcció- tenen majoria, i que poden guanyar una votació per alinear-se amb la Crida. El consell nacional s'ha de reunir al juliol.
Pel que fa a Bonvehí, segons detallen fonts de la cúpula del PDECat, anirà a la trobada de la direcció amb dues idees: portar davant dels quadres el desacord amb la Crida en aquesta trobada del juliol, o bé apostar per donar-se una setmana més de temps en les negociacions. El seu entorn indica que no està damunt la taula que dimiteixi, però al mateix temps es recorda que en el transcurs de les converses amb Sànchez ha posat el seu càrrec a disposició si això havia de facilitar qualsevol entesa. "Nosaltres aguantarem", remarquen tres dels dirigents consultats afins a la direcció.
Una entesa que no s'ha produït i que, de continuar així, obligaria els dos espais a emprendre camins per separat. El PDECat té assumit que perdria dirigents i militants que se n'anirien amb Puigdemont -a qui múltiples veus de JxCat reclamen com a candidat en les properes eleccions-, però disposaria dels drets electorals. També és propietari de la marca JxCat, tot i que Bonvehí i Sànchez van pactar l'abril de l'any passat no fer-lo servir per cap de les dues bandes si hi havia desacord. En el cas de la Crida, hi ha sectors que defensen anar a les eleccions sense drets electorals. Seria clau, en aquest cas, que Puigdemont en fos el candidat com a principal actiu.
En tot aquest panorama, una veu es manté en segon pla: es tracta d'Artur Mas, expresident de la Generalitat, que ha traslladat a tots els interessats la mateixa versió: si hi ha un trencament a l'hora de crear JxCat, cal intentar que hi hagi una coalició. Una versió de la qual en són conscients tant a la direcció del PDECat, com a Waterloo, com a la cúpula de la Crida. Els tres vèrtexs d'un triangle que, per no trencar-se, requereix que les negociacions d'última hora tinguin èxit. El futur de l'espai està en joc.
Demà a les 10 hi ha prevista una reunió de la direcció del partit que lidera David Bonvehí en la qual haurà de confrontar les intervencions dels més crítics. En les converses de les últimes hores, a banda, hi participen els habituals en la negociació, com són Jordi Sànchez -president de la Crida-, el mateix Bonvehí i també representants del PDECat, com ara Marc Solsona, Marc Castells i Ferran Bel, aquest últim passant el dia a Madrid en la jornada que s'ha aprovat el suplicatori contra Laura Borràs al Congrés. A la direcció de la formació hereva de CDC no han caigut bé -així ho detallen diverses fonts de la cúpula- les paraules de Sànchez aquest dijous a RAC1 defensant que la reordenació només té un camí: un nou partit "sense quotes ni vetos". "No sé què pretenen, però no ha agradat gaire", resumeix un dels consultats.
El protagonisme de Rull, Turull i Forn -integrants de la comissió negociadora existent des de fa dos anys-, relatat per diverses fonts, recorda al seu paper clau en l'assemblea del PDECat celebrada el 2018, que va ser clau per alinear el partit amb la Crida -creada per Carles Puigdemont només uns dies abans- i va acabar amb l'adeu de Marta Pascal de la coordinació general. En aquesta ocasió, a banda, tots els ulls estan posats en què farà Puigdemont, que es manté en silenci públicament. Els més distanciats de l'expresident a l'exili també recorden la possibilitat que, en cas que el PDECat no s'alineï amb el seu projecte, amenaci -ja seria la tercera vegada que ho fa- amb estripar el carnet del partit. Una possibilitat que els més independents desitjarien.
Els crítics amb Bonvehí interpreten que tenen majoria al consell nacional per forçar la integració amb la Crida si la direcció continua defensant que el partit no s'ha de dissoldre
En les dues anteriors -el congrés del 2018 i les llistes electorals de la primavera del 2019- no va concretar-ho perquè la formació es va acabar sumant als seus postulats. A la direcció hi conviuen dues ànimes: una liderada per Bonvehí, amb dirigents com Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel, Genís Boadella i Montserrat Candini, que tanquen la porta a dissoldre el partit; i una altra, alineada completament amb Puigdemont, que aposta per seguir-lo si hi ha ruptura. L'expresident planeja des de Waterloo un front electoral ampli que transcendeixi les costures de JxCat.
Entre aquests dos espais hi ha elements rellevants que es troben en certa manera al mig. Es tracta dels consellers més destacats del Govern: Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Àngels Chacón. Els tres primers estan alineats amb Rull i Turull, i aposten per integrar el PDECat el nou projecte comandat per Puigdemont i Sànchez. Pel que fa a Puigneró, a qui des de Waterloo s'assenyala com a possible candidat efectiu a la presidència de la Generalitat, es manté en un discret segon pla però ha mantingut contactes amb Bonvehí. I Chacón és la més propera a la direcció, que la promou com a possible candidata, especialment si hi ha trencament.
Un futur per separat?
Perquè un dels problemes que afronta el PDECat, si hi ha ruptura amb la Crida, és que el projecte polític es dessagni amb baixes. Aquest és l'escenari en el qual es desenvoluparà la reunió de la direcció de demà, en la qual els crítics posaran damunt la taula una proposta de resolució per ser votada en consell nacional. Interpreten que en aquest organisme -a diferència de la direcció- tenen majoria, i que poden guanyar una votació per alinear-se amb la Crida. El consell nacional s'ha de reunir al juliol.
Pel que fa a Bonvehí, segons detallen fonts de la cúpula del PDECat, anirà a la trobada de la direcció amb dues idees: portar davant dels quadres el desacord amb la Crida en aquesta trobada del juliol, o bé apostar per donar-se una setmana més de temps en les negociacions. El seu entorn indica que no està damunt la taula que dimiteixi, però al mateix temps es recorda que en el transcurs de les converses amb Sànchez ha posat el seu càrrec a disposició si això havia de facilitar qualsevol entesa. "Nosaltres aguantarem", remarquen tres dels dirigents consultats afins a la direcció.
Bonvehí no té pensat dimitir, però en altres ocasions ja ha posat el càrrec a disposició; davant la direcció defensarà dur el desacord al consell nacional o bé donar-se una setmana més de marge
Una entesa que no s'ha produït i que, de continuar així, obligaria els dos espais a emprendre camins per separat. El PDECat té assumit que perdria dirigents i militants que se n'anirien amb Puigdemont -a qui múltiples veus de JxCat reclamen com a candidat en les properes eleccions-, però disposaria dels drets electorals. També és propietari de la marca JxCat, tot i que Bonvehí i Sànchez van pactar l'abril de l'any passat no fer-lo servir per cap de les dues bandes si hi havia desacord. En el cas de la Crida, hi ha sectors que defensen anar a les eleccions sense drets electorals. Seria clau, en aquest cas, que Puigdemont en fos el candidat com a principal actiu.
En tot aquest panorama, una veu es manté en segon pla: es tracta d'Artur Mas, expresident de la Generalitat, que ha traslladat a tots els interessats la mateixa versió: si hi ha un trencament a l'hora de crear JxCat, cal intentar que hi hagi una coalició. Una versió de la qual en són conscients tant a la direcció del PDECat, com a Waterloo, com a la cúpula de la Crida. Els tres vèrtexs d'un triangle que, per no trencar-se, requereix que les negociacions d'última hora tinguin èxit. El futur de l'espai està en joc.