El castell de Miravet i el riu Ebre | Josep Maria Montaner
Branded content

10 propostes per descobrir el patrimoni de l'Ebre navegant pel riu fins al delta

El castell de Miravet, l'assut de Xerta, les oliveres mil·lenàries del Sénia, les muscleres de la Ràpita i el far del Fangar, entre d'altres

El castell de Miravet i el riu Ebre | Josep Maria Montaner

Catalunya és un país de patrimoni, i aquest estiu, quan viatjar a l'altra punta de món no formarà part de les nostres prioritats, és una bona oportunitat per (re)descobrir-lo de la mà de NacióDigital.

El patrimoni cultural pot ser material, des de les restes de civilitzacions més antigues que s'han desenvolupat en aquest país fins a l'època contemporània amb l'impacte de la revolució industrial i l'energia. Però també immaterial, vinculat a les festes, tradicions, llegendes i a la manera d'obtenir recursos naturals i relacionar-se amb el medi. De fet, molt sovint patrimoni cultural i patrimoni natural van estretament vinculats ja que és impossible saber on comença la cultura i on ho fa la natura.
 

En aquesta primera entrega de “Catalunya, país de patrimoni” et proposem fer un recorregut per les Terres de l'Ebre: 10 propostes resseguint el riu, des de la Ribera d'Ebre fins a la desembocadura del delta. Una ciutat ibera, castells medievals, un assut d'origen islàmic, una catedral gòtica, pintures rupestres, oliveres mil·lenàries i un far que il·lumina mar endins són alguns dels punts d'aquesta ruta amb l'aigua de l'Ebre com a fil conductor.

  1. El Castellet de Banyoles de Tivissa
  2. El castell de Miravet
  3. L'assut de Xerta
  4. La catedral de Santa Maria de Tortosa
  5. Oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia
  6. Abrics de l'Ermita d'Ulldecona
  7. Parc Natural dels Ports
  8. El cor del delta de l'Ebre
  9. Llotja i muscleres de la Ràpita
  10. El far del Fangar



L'itinerari està pensat tant per fer-lo de manera íntegra seguint el riu com per centrar-se en alguns dels sectors –Ribera d'Ebre, Tortosa i els Ports, el Delta de l'Ebre...-. Comencem?

 

La ciutat ibera del Castellet de Banyoles. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


1. Castellet de Banyoles, balcó iber sobre l'Ebre


El Castellet de Banyoles és una de les ciutats iberes més importants de Catalunya, amb 4,2 ha aproximadament, situat a 6 km de Tivissa, en un punt estratègic de control sobre el riu Ebre. Està sempre oberta i és de lliure accés i forma part de la Ruta dels Ibers.

Conforma una península emmurallada amb dues magnífiques torres de defensa pentagonals a l’entrada –una estructura única al món iber-, els fonaments d’un bon conjunt d’habitatges i un tallat natural que domina l'Ebre amb una vista espectacular sobre el riu, les seves illes i els Ports.

Tot apunta que a l’interior de la ciutat hi havia un santuari o lloc de culte. I és que el Tresor de Tivissa, que actualment es pot veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya, està format per 17 peces de plata dels segles IV-III aC que corresponen majoritàriament a una vaixella de luxe destinada probablement a celebracions rituals.

Al mateix lloc on el poble iber dels ilercavons contemplava l’Ebre, la ciutat de Barcelona va aixecar el segle XIV una petita fortificació coneguda com el Castellet de Banyoles, les restes del qual encara són visibles. L’objectiu era controlar el riu per poder desviar el blat provinent de l'Aragó i Lleida i estalviar-se el pagament de l’impost que els tortosins imposaven com a dret de pas.

Malgrat que l'accés a la ciutat ibera és lliure –també es poden fer visites guiades-, el 2018 es va inaugurar el centre d'interpretació Espai Ilercavònia, a Tivissa. Una proposta d'activitat gamificada i adreçada a tots els públics amb l'objectiu d'entendre com vivia aquesta tribu ibera.


Més informació

La visita al Castellet de Banyoles és gratuïta i d'accés lliure. L'Espai Ilercavònia, al centre de Tivissa, ofereix visites guiades a la ciutat ibera, així com altres activitats.


 

L'imponent castell de Miravet. Foto: Josep Maria Montaner


2. Castell de Miravet, història viva de Catalunya


Construït sobre una talaia privilegiada, el castell medieval de Miravet és un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Ordre dels Templers a Europa. Edifici religiós i militar d’origen àrab, segueix l’estil defensiu dels castells de Terra Santa, amb unes majestuoses muralles que s’alcen sobre el riu Ebre.

L’any 1153 els cristians se’l fan seu i Ramon Berenguer IV el dona a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença, que el reconstrueix i el converteix en un dels principals centres de poder cristià a la península Ibèrica.

La uniformitat de la construcció mostra que els templers van aixecar l’edifici en relativament poc temps. Tot i així, els vestigis de l’antiga fortalesa andalusina hi són presents, sobretot en els trams baixos de la muralla i en part de les construccions del recinte sobirà.

Més enllà del castell, Miravet és una ciutadella emmurallada amb construccions a diferents nivells. Les seves formes són contundents i austeres i, a mode de rusc medieval, dins de les muralles la comunitat disposava de tot el necessari per viure. 

La importància històrica del castell també va viure una fita en època contemporània: va acollir la primera reunió per redactar el darrer Estatut d'autonomia, aprovat finalment el 2006. És per aquest motiu que Miravet també es dona a conèixer com “el poble de l'Estatut”.


Més informació

L'entrada al castell de Miravet costa 5 euros (entrada reduïda: 3 euros). Informa't de les activitats per a famílies i centres educatius que s'ofereixen.


 

L'assut de Xerta, la gran presa històrica de l'Ebre. Foto: Josep Maria Montaner


3. Assut de Xerta, la presa de l’Ebre


Entre els municipis de Xerta i Tivenys, en un dels paratges més espectaculars del curs baix de l'Ebre, hi ha una important obra d’enginyeria hidràulica que va transformar l'activitat econòmica de la zona i ha deixat un testimoni monumental de patrimoni industrial. Es tracta d'una presa amb un assut (mur de contenció que desvia l’aigua) d'uns 310 metres de llarg, construïda en diagonal de banda a banda del riu.

Sembla que l’origen d’una resclosa en aquest punt es podria remuntar a l’època islàmica i que s’hauria restaurat al segle XII, després de la conquesta de Tortosa. Tot i així, no es va acabar fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí. Va ser al segle XIX quan es va condicionar l’assut de Xerta per conduir l’aigua cap als canals de la dreta i de l'esquerra de l’Ebre que, encara avui, serveixen per regar el Delta i les hortes interiors de la vall. Malgrat aquestes obres, una resclosa permet el pas de les embarcacions que naveguen per l’Ebre.

A més de la presa amb l’assut, el conjunt patrimonial consta d’unes construccions annexes: els espigons, l’antiga fàbrica de farina –de la qual només resten dempeus les façanes-, i el molí. Aquest conserva una làpida esculpida amb la data de la seva construcció, 1575, i es mantenen elements (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) que pertanyen a aquesta cronologia. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica. Tot i així, es considera un dels pocs edificis industrials de l’època del Renaixement de Catalunya.

Aquest element de patrimoni hidràulic també ha estat escenari de reivindicacions ambientalistes i polítiques vinculades al riu i a les Terres de l'Ebre.


Més informació

La visita a l'assut de Xerta és lliure i es pot fer des de terra ferma o des del riu amb embarcació, piragua o caiac.


 

La catedral de Santa Maria de Tortosa, amb el Castell de la Suda al fons. Foto: Adrià Costa


4. Catedral de Santa Maria de Tortosa, un temple gòtic als peus de l’Ebre


Un imponent edifici a prop del riu Ebre és testimoni des del segle XIV de la història de Tortosa. La catedral de Santa Maria és, juntament amb el castell de la Suda i els Reials Col·legis, el conjunt arquitectònic més destacat de la ciutat.
 
En el mateix emplaçament que van ocupar successivament el fòrum romà, una mesquita i una catedral romànica, s’aixeca l’actual catedral, que es va començar a construir el 1347 seguint el preceptes del gòtic més clàssic. Tot i així, inclou elements constructius posteriors com la façana barroca acabada el 1757. Del conjunt en destaquen la nau central i el claustre, amb una important mostra de lapidari, i la capella de la Mare de Déu de la Cinta, d’estil barroc.

Alhora, no es pot passar per alt el ric patrimoni pictòric i escultòric que ha tingut la catedral de Tortosa començant pel retaule de la Mare de Déu de l’Estrella (segle XIV) que presideix l’altar major. Altres retaules gòtics han ocupat les parets de la basílica com el de la Mare de Déu dels Àngels, de Pere Serra (actualment al MNAC), o el de la Transfiguració, atribuït al taller de Jaume Huguet. 

La catedral de Tortosa en els darrers anys s'ha obert al riu. El 2015 es van enderrocar les cases que, des del segle XIX, ocultaven la façana gòtica del temple. Les obres s'han de completar amb la urbanització d'una plaça a tocar de la riba esquerra de l'Ebre.


Més informació

La visita a la Catedral de Santa Maria de Tortosa inclou un donatiu de 4,50 euros. Consulta aquí tota la informació d'aquest monument i dels altres punts d'interès patrimonial de la capital del Baix Ebre.


 

Les Terres del Sénia tenen la major concentració mundial d'oliveres mil·lenàries. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


5. Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia, un patrimoni a conservar


Les Terres del Sénia és un territori format per 27 municipis –9 d'ebrencs, 15 de castellonencs i tres de la Franja de Ponent- al voltant del Tossal del Rei i del riu Sénia. Inclou la major concentració del món d'oliveres mil·lenàries amb més de 5.000 exemplars que superen els 3,5 metres de perímetre a 1,30 metres de terra. La seva presència ha donat caràcter al paisatge, format per un mosaic d'arbres i de pedra en sec i que es coneix com "el mar d'oliveres".

Per facilitar-ne la visita hi ha dos “museus a l'aire lliure”, un dels quals ubicats a la finca de l'Arion, al terme d'Ulldecona. De fet, aquesta població del Montsià, amb 1.379 arbres mil·lenaris, es considera el municipi del món amb una concentració major. Destaca, per sobre de tot, la denominada farga de l'Arion, l'exemplar datat científicament més antic del planeta amb més de 1.700 anys. També hi ha diverses “àrees d'oliveres mil·lenàries” convenientment senyalitzades en municipis com Godall, la Sénia i Alcanar, entre altres. 

A més, hi ha alguns camins per recórrer amb bici o a peu i museus o centres d'interpretació, molins d'oli en funcionament, visites guiades, venda i degustació d'oli i gran varietat d'ofertes culinàries per gaudir d'aquest patrimoni mil·lenari.


Més informació

Planifica la teva visita a les oliveres mil·lenàries al web Ruta de les Oliveres Mil·lenàries. Territori Sénia.


 

Les pintures rupestres dels Abrics de l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


6. Abrics de l'Ermita d’Ulldecona, art de fa 8.000 anys


Situats a la serra de Godall d’Ulldecona, els Abrics de l'Ermita són el conjunt més important de pintures rupestres d’estil llevantí a Catalunya i formen part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l’any 1998 i de la Ruta de l'Art Rupestre.

En aquest conjunt excepcional, l’home neolític va traçar-hi un món de creences o relats mítics relacionats amb la cacera. Les escarpades cingleres de Godall eren un lloc propici per a la captura d'animals i així es pot veure a les pintures a través de les diverses espècies d’animals de la zona, dels arquers i, fins i tot, de divinitats i especialistes encarregats de dur a terme els rituals. Es considera que la societat neolítica utilitzava la pintura rupestre com a mitjà de comunicació amb l’objectiu d’assenyalar llocs de reunió i de celebració de determinats ritus.

Les primeres pintures de la serra de Godall es van descobrir el 1975 en una cova del barranc. Actualment s’hi han localitzat fins a catorze abrics decorats fa 8.000 anys. Just al costat, el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, creat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, permet al visitant descobrir el llegat artístic i històric d’Ulldecona a través de recursos gràfics, fotografies, audiovisuals i calcs de les pintures.




 

Les cabres salvatges, un dels elements singulars dels Ports. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


7. El Parc Natural dels Ports, un tresor natural per descobrir


Situat entre Catalunya, el País Valencià i la Franja de Ponent, aquest massís calcari de relleu escarpat i abrupte ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. Tot i així, el territori dels Ports es presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.

El parc natural, que l'any vinent complirà les dues primeres dècades de vida, s'estén per una superfície de 35.050 hectàrees que pertanyen a nou municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Per no allunyar-nos de la ruta principal, et proposem centrar-nos en la part del massís més propera al riu. En aquest sentit, el centre de visitants és a Roquetes i altres poblacions que poden servir com a punt de partida per visites i excursions són Alfara de Carles, la Sénia, Paüls i Mas de Barberans.

L'àrea recreativa de cova Avellanes, a 1.000 m d’altitud, és la més propera al cim de Caro, punt culminant de les Terres de l'Ebre (1.441 metres). Les panoràmiques són excel·lents tant des del mirador del Portell, en plena ascensió per la carretera del Caragol, com des del punt més alt de la muntanya on en dies clars es pot veure el delta de l'Ebre i, fins i tot, l'illa de Mallorca.

Una altra de les zones d'interès és l'entorn de l'ermita de Sant Julià, a la vall del Toscar d'Alfara de Carles. Un entorn que es caracteritza per la presència d’aigua abundant que històricament va propiciar l’assentament de poblaments i activitats industrials dels quals encara trobem restes. Es pot fer l’itinerari de la cova dels Adells i passejar fins a la font dels Xorros.

L'àrea de lleure de la Vall, situada entre Mas de Barberans i Roquetes, és un entorn tranquil per gaudir dels boscos mediterranis, pinedes de pi negral i pi rojal i de les vistes de les Faixes i del Racó dels Capellans. L'espai es troba ben delimitat per cingleres verticals al peu de les quals s'acumulen les pedres formant extensos pedruscalls mòbils. És una bona zona per observar cabres salvatges i alguns rapinyaires que sobrevolen la zona. A més, hi ha itineraris per descobrir elements d'interès patrimonial com el castell de l’Airosa, el Mas de Barró i la cova d’en Marc, aquest darrer apte per als més menuts.


Més informació

Planifica la teva visita al web del Parc Natural dels Ports.


 

Navegant amb una barca de perxar a la llacuna de l'Encanyissada. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


8. El cor del delta de l'Ebre: l’Encanyissada, la Casa de Fusta i Poble Nou


Ocells i arròs són dos dels elements més característics del delta de l'Ebre. I un paratge imprescindible per descobrir-los és l'Encanyissada. Amb 900 hectàrees i una profunditat de 114 cm és la llacuna de majors dimensions del sistema deltaic. Està comunicada amb el mar a través de la badia dels Alfacs així com de forma artificial pels desguassos. A més, els camps d'arròs de tocar de l'Encanyissada acullen les festes de la sega a inicis de tardor, un dels elements més singulars del patrimoni immaterial de les Terres de l'Ebre.

Una bona opció per conèixer aquest punt d'aturada i de nidificació de l'avifauna és dirigir-se a la Casa de Fusta. Inclou una oficina d’informació, una cabana típica del delta i un petit ecomuseu, dedicat a la formació de les llacunes i la seva evolució a partir de la transformació en camps d’arrossars.

Un recorregut molt senzill i apte per a totes les edats permet vorejar la llacuna tot passant per amagatalls de fusta i observatoris alçats per observar els ocells sense molestar-los. Es pot fer caminant o amb bicicleta –a la Casa de Fusta se'n lloguen de convencionals així com bici-cars, on hi cap tota la família-. 

L'itinerari també passa per Poble Nou del Delta. Es va crear com a poble de colonització agrícola i es va inaugurar el 1957 amb el nom de Villafranco del Delta. Forma un conjunt patrimonial interessant tant per la seva història com per una arquitectura molt singular: carrers enjardinats i cases de colonització amb pati interior dins d'un perímetre format per murs emblanquinats.

Una manera alternativa i original de recórrer aquest ecosistema és llogar, a la mateixa Casa de Fusta, una típica barca de perxar i navegar pels canals de la zona. Per fer-ho caldrà aprendre a fer servir la perxa, un pal de fusta d'uns 3 o 4 metres que serveix per impulsar l'embarcació, al mateix temps que s'usa com a timó.


Més informació

Planifica la teva visita al web del Parc Natural del Delta de l'Ebre.


 

Navegant amb caiac fins a una musclera de la Ràpita. Foto: Agència Catalana de Turisme


9. El patrimoni pesquer de la Ràpita: la llotja i les muscleres


Sant Carles de la Ràpita, juntament amb l'Ametlla de Mar, és el port pesquer més important de les Terres de l'Ebre. Hi ha molts elements de patrimoni material i immaterial vinculats a aquest sector, però segurament el més representatiu és la subhasta del peix a la llotja.

La llotja de la Ràpita va ser fundada el 1919 per la Confraria de Pescadors Verge del Carme. Actualment és un edifici modern on es pot viure en directe l'arribada de barques i mariners carregats de peix a partir de les tres de la tarda a punt de fer la subhasta. La visita, de dilluns a divendres, és gratuïta i la millor hora per veure la llotja en acció és cap a dos quarts de cinc.  

Una altra opció és sortir a navegar amb golondrina per la badia dels Alfacs. El trajecte marítim permet observar la costa de la Ràpita, la serra del Montsià, les salines de la Trinitat i la reserva natural de la Punta de la Banya, un dels paratges més espectaculars del delta. També val molt la pena navegar fins una musclera, construccions singulars sobre l'aigua per cultivar ostres i musclos. La Caseta del Parrillo (Avi Agustí) i Musclarium ofereixen degustacions envoltats d'una fusió d'aigua dolça i salada ben especial.


Més informació

Planifica la teva visita al web de la Ràpita Turisme.


 

El far de la punta del Fangar. Foto: Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre


10. El far del Fangar, la llum del delta


Les 10 propostes per conèixer el patrimoni del tram final del riu Ebre acaben amb una excursió amb vaixell fins a la desembocadura. Les sortides, que ofereixen diverses empreses, són bàsicament des de Deltebre però també algunes des de l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja. Alguns dels recorreguts traspassen la desembocadura i entren al mar.

És una experiència ideal per fer en família que permet observar ocells com flamencs i espais naturals com l'illa de Sant Antoni, el Garxal i l'illa de Buda. Aquest darrer és un dels indrets més emblemàtics del delta i, amb 1.100 hectàrees de superfície i 5 km de longitud, és l'illa més gran de Catalunya. L'entrada és restringida i cal una autorització per accedir-hi. D'aquesta manera, veure-la des del riu és una bona opció.

Ben a prop, val la pena visitar la Punta del Fangar, una península de 410 hectàrees que s'endinsa al mar al nord de la desembocadura de l'Ebre. Es tracta d'un ambient únic a Catalunya on l'absència d'elements contrasta amb la gran extensió de dunes, mòbils i fixades que afavoreixen el fenomen òptic dels miratges. El paratge culmina amb el far, un dels símbols arquitectònics i paisatgístics més característics de les Terres de l'Ebre. La llum de l'edifici, de 20 metres d'alçada i 3 de diàmetre, té un abast de fins a 12 milles mar endins i es veu des de bona part del delta.


Més informació

Planifica la teva visita al web del Parc Natural del Delta de l'Ebre.





Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (direcció i textos)
Clara Virgili (producció)
Guillem Bellafont (disseny)
Albert Alemany (vídeo)
Montserrat Guixé (contacte)
Amb el suport de
 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació