25
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
17:19h
La bandera del moviment LGTBI tornarà a lluir a la façana de l'Ajuntament de Barcelona coincidint amb el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. Així ho ha anunciat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, aquest divendres durant la presentació de l'informe anual de l'Observatori Contra l'Homofòbia. Serra ha esvaït així els dubtes sobre la possibilitat que el consistori no pengés la bandera, després de la prohibició del Tribunal Suprem.
L'alt tribunal prohibeix l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics segons una sentència sobre l'exhibició de la bandera tricolor canària a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 2016. Un pronunciament que també obre la porta a que les administracions públiques no puguin penjar altres símbols no oficials, com ara l'estelada o la bandera LGTBI.
La sala tercera de l'alt tribunal exposa que el seu ús "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques". La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, destaca que totes les administracions, incloent la municipal, han de respectar l'ordenament jurídic, "sense que allò acordat, encara que ho votin la majoria de grups polítics, pugui incorporar-se en el marc competencial fixat per l'article 25 de la llei 7/1985, del 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local".
Serra ha criticat la "pretesa neutralitat institucional" que defensa el Suprem. "La bandera identifica el conjunt de la ciutat independentment de l'orientació sexual", ha reivindicat. El president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ha qualificat de "vital" que els ajuntaments pengin la bandera a les seves façanes. "No posar-la també respon a una voluntat política", ha valorat.
L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha sortit al pas de la polèmica assegurant que la sentència del Suprem no impedeix que els ajuntaments llueixin la bandera LGTBI. L'observatori interpreta que la resolució de l'alt tribunal afecta banderes de "caràcter territorial" i reivindica que el símbol del col·lectiu LGTBI representa valors "consagrats" a la Constitució.
L'alt tribunal prohibeix l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics segons una sentència sobre l'exhibició de la bandera tricolor canària a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 2016. Un pronunciament que també obre la porta a que les administracions públiques no puguin penjar altres símbols no oficials, com ara l'estelada o la bandera LGTBI.
La sala tercera de l'alt tribunal exposa que el seu ús "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques". La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, destaca que totes les administracions, incloent la municipal, han de respectar l'ordenament jurídic, "sense que allò acordat, encara que ho votin la majoria de grups polítics, pugui incorporar-se en el marc competencial fixat per l'article 25 de la llei 7/1985, del 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local".
Serra ha criticat la "pretesa neutralitat institucional" que defensa el Suprem. "La bandera identifica el conjunt de la ciutat independentment de l'orientació sexual", ha reivindicat. El president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ha qualificat de "vital" que els ajuntaments pengin la bandera a les seves façanes. "No posar-la també respon a una voluntat política", ha valorat.
L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha sortit al pas de la polèmica assegurant que la sentència del Suprem no impedeix que els ajuntaments llueixin la bandera LGTBI. L'observatori interpreta que la resolució de l'alt tribunal afecta banderes de "caràcter territorial" i reivindica que el símbol del col·lectiu LGTBI representa valors "consagrats" a la Constitució.