Congrés dels Diputats

El Congrés envia Borràs al Suprem amb l'independentisme fragmentat

JxCat vota "no" en el suplicatori de la cap de files a Madrid, mentre que ERC i la CUP no participen en el tràmit; la retirada de la immunitat, amb suport ampli, l'asseurà al banc dels acusats

per Sara González / Oriol March , 25 de juny de 2020 a les 15:28 |
Laura Borràs, al Congrés dels Diputats. | ACN
El Congrés dels Diputats, tal com estava previst, ha validat el suplicatori que va enviar el Tribunal Suprem per tal de poder obrir judici contra la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs, per un presumpte cas de fraccionament de contractes pel qual la Fiscalia li demana quinze anys de presó. La votació ha servit per constatar -una vegada més- la divisió de l'independentisme en aquesta qüestió: mentre que JxCat ha votat "no", ERC i la CUP, com també Bildu, han optat per absentar-se de l'hemicicle quan s'havia de prémer el botó. El tràmit ha estat validat per àmplia majoria amb els suports del PSOE, Podem, PP, Vox i Ciutadans. El PNB s'hi ha posicionat en contra.


A la sortida, la dirigent independentista ha evitat qualsevol crítica a ERC i la CUP i ha fet aquesta reflexió: "L'únic que triomfa avui és la repressió. I, quan guanya la repressió, perd la democràcia". També ha indicat que defensarà amb "dents i ungles" la seva innocència, ara que ja va camí del Suprem. És la segona portaveu de l'espai nacionalista a Madrid que és enviada al Suprem després de Francesc Homs, que va ser inhabilitat durant un any i un mes per la seva participació en el 9-N quan era conseller.

"A la repressió se la combat", ha apuntat Borràs acompanyada dels altres set membres del grup de JxCat: Míriam Nogueras, Jaume-Alonso Cuevillas, Ferran Bel, Sergi Miquel, Mariona Illamola, Concepció Cañadell i Genís Boadella. "No podran tombar la meva dignitat", ha insistit la dirigent independentista, que ha criticat que els partidaris del suplicatori aposten per una Espanya "rojigualda" que mutarà en "blanc i negre". "Els he dit que no volia ser absolta per la bandera que represento, però tampoc condemnada per les sigles", ha indicat Borràs, que continuarà com a portaveu a Madrid.


El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha considerat un "insult a la intel·ligència col·lectiva" dir que el seu partit és responsable de què Borràs sigui jutjada al Tribunal Suprem. Rufián ha insistit que el posicionament d'ERC no era determinant per frenar el suplicatori. "Si depenia d'algú, era dels vots del PSOE, i JxCat governa amb ells a la Diputació de Barcelona. Tenien camp per negociar amb ells i no ho han fet", ha deixat caure. I encara ha insistit un cop més sobre aquesta qüestió en ser preguntat si aquesta votació trencaria la relació amb qui són els seus socis al Govern de la Generalitat: "Si no es va trencar amb el pacte que van fer amb el PSC a la Diputació no es trencarà ara per una votació al Congrés".

Republicans i anticapitalistes afirmaven ahir que la proposta de no participar de la votació és una idea original de JxCat -així ho confirmen fonts de la mateixa formació- per facilitar un posicionament conjunt dels tres grups. En els últims dies, però, els nacionalistes no en tenien prou i exigien a les altres formacions independentistes que votessin que no al suplicatori contra la seva portaveu. Míriam Nogueras, número dos de JxCat a Madrid, ha acusat ERC i CUP de ser "còmplices dels opressors" pel seu posicionament en el suplicatori. Borràs va enviar ahir una carta als diputats per fer-los conèixer la "vulneració de terminis processals" protagonitzada pel Suprem.


El Suprem la jutjarà per quatre delictes: malversació de fons públics, frau, prevaricació i falsedat documental per presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'independentisme ha buscat fins a darrera hora una posició comuna, però JxCat només acceptava que es votés en contra partint de la base de la innocència de la seva portaveu i que tot és un cas de "persecució política". A partir d'ara, la dirigent independentista no comentarà el cas en públic.

Dirigents de la seva formació han equiparat Borràs -que ha donat explicacions tant en públic com en privat, davant de representants d'ERC i de la CUP, en les dues últimes setmanes- als presos polítics del procés i han assegurat que, ni al Suprem ni en qualsevol altre tribunal espanyol, tindria un judici just. Una opinió compartida pel president Quim Torra, de qui Borràs és una de les dirigents de més confiança des que va arribar a Palau. Torra li ha expressat aquest matí el suport a través de Twitter.

La Fiscalia li demana 15 anys de presó per aquesta combinació de presumptes delictes, tot i que la dirigent independentista els nega i assenyala que és víctima d'una "burda manipulació" efectuada -segons va detallar en una roda de premsa al Congrés- per la Guàrdia Civil quan es va fer càrrec de la investigació. Fa dues setmanes, l'11 de juny, va comparèixer a porta tancada per donar explicacions sobre el cas, i després va protagonitzar intervenció pública en la qual va atacar la jutge instructora.

En la comissió de l'Estatut del Diputat que va validar el primer tràmit del suplicatori la setmana, JxCat va votar en contra de tirar-lo endavant i els republicans van optar per no participar de la votació. En tot cas, està garantit que el tràmit ha prosperat perquè PSOE, PP, Vox, Ciutadans i també Podem hi han votat a favor. Per tant, en termes aritmètics, no era determinant què votaran ERC i la CUP. Però sí era cabdal en termes de simbòlics dins de l'independentisme, on les discrepàncies estan enquistades a l'espera de mesurar-se en unes eleccions. De fet, els republicans estan convençuts que JxCat han convertit el suplicatori en una nova prova del cotó de la unitat per intentar-los desgastar. Les converses no han arribat a cap acord concret.

Tant ERC com la CUP s'han mogut sota dues premisses a l'hora de determinar el seu posicionament: ni volen ser partícips de la protecció del que entenen que pot tractar-se d'unes irregularitats ni volen contribuir al setge al qual consideren que estan sotmesos els independentistes pel simple fet de ser-ho enviant Borràs a un judici que consideren que no serà just al Suprem. Un equilibri complex en un moment en què l'emotivitat continua sent un dels motors del moviment. JxCat ja va avisar  que no votar en contra del suplicatori suposaria un "canvi" en unes relacions ja de per si lesionades.

No votar, és a dir, no prémer cap botó, era l'opció que havia guanyat pes en els darrers dies tant per a aquestes dues formacions com per Bildu. La CUP va posar sobre la taula una altra via que ha estat desestimada per Borràs: la de renunciar a ser diputada del Congrés. D'aquesta manera podria ser jutjada en un tribunal ordinari a Catalunya i no a l'alt tribunal que va condemnar els presos de l'1-O. La lectura que fan a partir de l'informe de la Sindicatura de Comptes és que "hi ha indicis de corrupció acreditats", però al mateix temps entenen que "no es pot contribuir en la persecució política" però tampoc "tolerar cap ombra" sobre l'independentisme.

Tenint en compte que el suplicatori prosperaria fessin el que fessin els independentistes perquè hi ha una aclaparadora majoria a favor que sigui jutjada, Mireia Vehí va exposar públicament que el camí per esquivar el Tribunal Suprem de Manuel Marchena. La proposta ni va agradar a Borràs -que ho va descartar ràpidament, perquè considera que el cas és una "persecució" política per part del Suprem- ni va ser unànime entre les bases de la CUP malgrat que els seus dirigents afirmen que en els òrgans de decisió sí que hi ha hagut consens. Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va demanar fa uns dies a ERC i la CUP que optessin pel no.

Conscients del vesper que apuntar-se a aquesta opció hauria estat per a ells i per no atiar encara més la pugna crònica amb JxCat, ERC s'ha mantingut al marge d'aquesta petició de la CUP i continuava insistint a acordar un posicionament que permeti alliberat el moviment de "tota ombra de dubte" i, al mateix temps, esclarir què va passar exactament a la ILC. De portes endins, assenyalen que, si bé no està clar si el fraccionament de contractes va ser o no irregular, els suposats correus electrònics en els quals Borràs explicava al seu contacte -Isaías Herrero- com s'havia de fer aquesta concessió fragmentada per eludir el concurs públic són el principal focus de sospita.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació