Congrés dels Diputats

ERC i la CUP no participaran en la votació del suplicatori de Laura Borràs

JxCat optarà pel "no" en un tràmit que evidencia la divisió independentista; la retirada de la immunitat prosperarà gràcies a PSOE, Podem, PP, Vox i Cs i portarà la diputada al Suprem

per Sara González / Oriol March , 25 de juny de 2020 a les 11:15 |
La líder de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs. | Adrià Costa
Aquest dijous, a partir de les 10.30, les càmeres s'han apagat, tot el personal al marge dels diputats ha hagut de sortir de l'hemicicle i ha arrencat el debat sobre el suplicatori del Tribunal Suprem contra Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid. Els seus companys votaran que no a la retirada de l'aforament que permetrà que s'assegui al banc dels acusats, mentre que el PSOE, Podem, PP, Vox i Cs optaran pel sí. Després de setmanes d'estira-i-arronsa, ERC i la CUP han decidit no participar en la votació, com va avançar dijous passat NacióDigital. No volen ser -argumenten- còmplices d'encobrir un possible cas de corrupció ni reconèixer autoritat i imparcialitat al Suprem. Així ho han confirmat fonts de les dues formacions.


De fet, republicans i anticapitalistes afirmen que la proposta de no participar de la votació és una idea original de JxCat -així ho confirmen fonts de la mateixa formació- per facilitar un posicionament conjunt dels tres grups. Ara, però, els nacionalistes no en tenen prou i exigeixen a les altres formacions independentistes que votin que no al suplicatori contra la seva portaveu. Fonts de JxCat donen pràcticament per fet que no es produiran canvis en les hores que queden perquè es produeixi la votació.

El Suprem investiga Borràs per quatre delictes: malversació de fons públics, frau, prevaricació i falsedat documental per presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'independentisme ha buscat fins a darrera hora una posició comuna, però JxCat només accepta que es voti no partint de la base de la innocència de la seva portaveu i que tot és un cas de "persecució política". De fet, dirigents de la seva formació han equiparat Borràs -que ha donat explicacions tant en públic com en privat, davant de representants d'ERC i de la CUP, en les dues últimes setmanes- als presos polítics del procés i han assegurat que, ni al Suprem ni en qualsevol altre tribunal espanyol, tindria un judici just. 


La Fiscalia li demana 15 anys de presó per aquesta combinació de presumptes delictes, tot i que la dirigent independentista els nega i assenyala que és víctima d'una "burda manipulació" efectuada -segons va detallar en una roda de premsa al Congrés- per la Guàrdia Civil quan es va fer càrrec de la investigació. Fa dues setmanes, l'11 de juny, va comparèixer a porta tancada per donar explicacions sobre el cas, i després va protagonitzar intervenció pública en la qual va atacar la jutge instructora.

En la comissió de l'Estatut del Diputat que va validar el primer tràmit del suplicatori la setmana, JxCat va votar en contra de tirar-lo endavant i els republicans van optar per no participar de la votació. En tot cas, està garantit que el tràmit prosperarà perquè PSOE, PP, Vox, Ciutadans i també Podem hi votaran a favor. Per tant, en termes aritmètics, no és determinant què votaran ERC i la CUP. Però sí és cabdal en termes de simbòlics dins de l'independentisme, on les discrepàncies estan enquistades a l'espera de mesurar-se en unes eleccions. De fet, els republicans estan convençuts que JxCat han convertit el suplicatori en una nova prova del cotó de la unitat per intentar-los desgastar. Les converses, per ara, no han derivat en cap acord concret.


Tant ERC com la CUP s'han mogut sota dues premisses a l'hora de determinar el seu posicionament: ni volen ser partícips de la protecció del que entenen que pot tractar-se d'unes irregularitats ni volen contribuir al setge al qual consideren que estan sotmesos els independentistes pel simple fet de ser-ho enviant Borràs a un judici que consideren que no serà just al Suprem. Un equilibri complex en un moment en què l'emotivitat continua sent un dels motors del moviment. JxCat ja ha dit que no votar en contra del suplicatori suposarà un "canvi" en unes relacions ja de per si lesionades.

No votar, és a dir, no prémer cap botó, era l'opció que havia guanyat pes en els darrers dies tant per a aquestes dues formacions com per Bildu. Tot i això, l'aspiració dels republicans i dels anticapitalistes és encara que JxCat també se sumi a aquesta acció conjunta, tot i que la formació ho descarta. Abans, però, la CUP va posar sobre la taula una altra via que ha estat desestimada per Borràs: la de renunciar a ser diputada del Congrés. D'aquesta manera podria ser jutjada en un tribunal ordinari a Catalunya i no a l'alt tribunal que va condemnar els presos de l'1-O. La lectura que fan a partir de l'informe de la Sindicatura de Comptes és que "hi ha indicis de corrupció acreditats", però al mateix temps entenen que "no es pot contribuir en la persecució política" però tampoc "tolerar cap ombra" sobre l'independentisme.

Tenint en compte que el suplicatori prosperarà facin el que facin els independentistes perquè hi ha una aclaparadora majoria a favor que sigui jutjada, Mireia Vehí va exposar públicament que el camí per esquivar el Tribunal Suprem de Manuel Marchena. La proposta ni va agradar a Borràs -que ho va descartar ràpidament, perquè considera que el cas és una "persecució" política per part del Suprem- ni va ser unànime entre les bases de la CUP malgrat que els seus dirigents afirmen que en els òrgans de decisió sí que hi ha hagut consens. Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va demanar fa uns dies a ERC i la CUP que optessin pel no.

Conscients del vesper que apuntar-se a aquesta opció hauria estat per a ells i per no atiar encara més la pugna crònica amb JxCat, ERC s'ha mantingut al marge d'aquesta petició de la CUP i continuava insistint a acordar un posicionament que permeti alliberat el moviment de "tota ombra de dubte" i, al mateix temps, esclarir què va passar exactament a la ILC. De portes endins, assenyalen que, si bé no està clar si el fraccionament de contractes va ser o no irregular, els suposats correus electrònics en els quals Borràs explicava al seu contacte -Isaías Herrero- com s'havia de fer aquesta concessió fragmentada per eludir el concurs públic són el principal focus de sospita. 

En tot cas, al marge de com evoluciona judicialment el cas de Borràs obre un debat sobre fins a quin punt el fraccionament de contractes és una via massa utilitzada per les administracions i, sobretot, si falten controls i fiscalització per assegurar que no es produeixen concessions discrecionals. Si tal com està previst el suplicatori prospera, el tret de sortida per dirimir aquesta qüestió quedarà en mans del Tribunal Suprem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació