24
de juny
del
2020
Actualitzat
el
28
de juny
a les
20:05h
Les oficines de la seguretat social tornaran a obrir aquest dijous, moment en què podrà començar a tramitar-se presencialment l'ingrés mínim vital. Tot i això, la plantilla de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), la unitat que gestiona aquesta i altres prestacions, és força limitada a Catalunya. Es tracta del territori on hi ha menys empleats en proporció amb la població, fins a un 27% menys que la mitjana estatal.
Segons dades del govern espanyol en resposta per escrit al diputat de JxCat Genís Boadella, les oficines de l'INSS Catalunya tenen 1.212 treballadors o, el que és el mateix, 15,8 per cada 100.000 catalans. Molt per sota de la mitjana estatal de 21,6 empleats per cada 100.000 persones o fins i tot menys de la meitat que territoris com Castella i Lleó (36,6) i Galícia (31,7). El segon territori amb una ràtio més baixa són les Canàries (17,2), seguides de Múrcia (18), les Balears (18,3), Navarra (18,3) i el País Valencià (19,1).
De fet, les dues províncies amb menys plantilla de tot l'Estat són Girona (14,3 treballadors per cada 100.000 habitants) i Tarragona (15,3), mentre que Barcelona és la cinquena per la cua (15,8) i a Lleida la ràtio és lleugerament superior (19,8), però igualment per sota de la mitjana. Les províncies capdavanteres, a molta llunyania, són Sòria (59,8), Ourense (53,6), Palència (49,7) i Lleó (48,3).
Segons càlculs de la delegació del govern espanyol, l'ingrés mínim vital arribarà a 100.000 llars catalanes, on hi viuen 284.000 catalanes, cosa que implica un esforç de gestió notable. CCOO, de fet, ja ha alertat que la plantilla de l'INSS al conjunt de l'Estat és insuficient i apunta que, davant la retallada del 20% de places en 10 anys, s'ha optat per externalitzar part de la feina. La situació a Catalunya pot ser especialment problemàtica, especialment amb el referent de la tramitació recent de les prestacions per als afectats per ERTO, que ha deixat a milers de beneficiaris sense ingressos durant mesos.
La Generalitat va reclamar des del primer moment el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital, igual que les comunitats governades pel PP. El govern espanyol, però, ha cedit només al País Basc i Navarra aquesta competència des del primer moment i s'ha obert a fer el mateix amb els altres territoris més endavant.
La situació és similar pel que fa a la plantilla de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), la unitat encarregada de la inscripció d'empreses, les altes i baixes de treballadors i la gestió i recaptació de les cotitzacions socials. Segons una altra resposta escrita a Boadella, hi ha 1.304 empleats de la TGSS a Catalunya, cosa que equival a 17 treballadors per cada 100.000 persones, una ràtio molt per sota dels 22,3 treballadors del conjunt de l'Estat.
Segons dades del govern espanyol en resposta per escrit al diputat de JxCat Genís Boadella, les oficines de l'INSS Catalunya tenen 1.212 treballadors o, el que és el mateix, 15,8 per cada 100.000 catalans. Molt per sota de la mitjana estatal de 21,6 empleats per cada 100.000 persones o fins i tot menys de la meitat que territoris com Castella i Lleó (36,6) i Galícia (31,7). El segon territori amb una ràtio més baixa són les Canàries (17,2), seguides de Múrcia (18), les Balears (18,3), Navarra (18,3) i el País Valencià (19,1).
De fet, les dues províncies amb menys plantilla de tot l'Estat són Girona (14,3 treballadors per cada 100.000 habitants) i Tarragona (15,3), mentre que Barcelona és la cinquena per la cua (15,8) i a Lleida la ràtio és lleugerament superior (19,8), però igualment per sota de la mitjana. Les províncies capdavanteres, a molta llunyania, són Sòria (59,8), Ourense (53,6), Palència (49,7) i Lleó (48,3).
Segons càlculs de la delegació del govern espanyol, l'ingrés mínim vital arribarà a 100.000 llars catalanes, on hi viuen 284.000 catalanes, cosa que implica un esforç de gestió notable. CCOO, de fet, ja ha alertat que la plantilla de l'INSS al conjunt de l'Estat és insuficient i apunta que, davant la retallada del 20% de places en 10 anys, s'ha optat per externalitzar part de la feina. La situació a Catalunya pot ser especialment problemàtica, especialment amb el referent de la tramitació recent de les prestacions per als afectats per ERTO, que ha deixat a milers de beneficiaris sense ingressos durant mesos.
La Generalitat va reclamar des del primer moment el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital, igual que les comunitats governades pel PP. El govern espanyol, però, ha cedit només al País Basc i Navarra aquesta competència des del primer moment i s'ha obert a fer el mateix amb els altres territoris més endavant.
La situació és similar pel que fa a la plantilla de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), la unitat encarregada de la inscripció d'empreses, les altes i baixes de treballadors i la gestió i recaptació de les cotitzacions socials. Segons una altra resposta escrita a Boadella, hi ha 1.304 empleats de la TGSS a Catalunya, cosa que equival a 17 treballadors per cada 100.000 persones, una ràtio molt per sota dels 22,3 treballadors del conjunt de l'Estat.