23
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
21:39h
Desjudicialitzar i desescalar el conflicte amb Catalunya va ser una de les promeses que va fer el president Pedro Sánchez en la seva investidura. Més de cinc mesos després i amb una pandèmia que ha sacsejat tota l'agenda política, la taula de diàleg continua congelada a l'espera d'una data al juliol i la denúncia de la repressió per part de l'independentisme segueix vigent. Aquest dimarts l'han tornat a portar al faristol del Congrés de la mà d'una moció de la CUP, però no han obtingut més complicitat que la del sobiranisme català, basc i gallec.
Discursivament, Podem ha reconegut l'existència d'abusos, però s'abstindrà en la votació del dijous en considerar que l'Estat assumeix la pluralisme. I el PSOE, com el PP, Vox i Ciutadans han negat que a Espanya es persegueixi la dissidència.
El text exposat pels anticapitalistes reclama la llibertat dels empresonats per les protestes de la post-sentència de l'1-O, la retirada de condecoracions als policies que van participar en les càrregues de l'1-O, la fi de la utilització de les pilotes de goma o la derogació del decret que permet al govern intervenir Internet -conegut com a llei mordassa digital-. També la creació d'una comissió d'investigació per esclarir la detenció de nou membres dels CDR acusats per terrorisme en l'Operació Judes, cas en què aquest dijous es van revelar quatre noves acusacions.
"Continuar parlant de diàleg i no recollir les mesures que demanen és d'una gran hipocresia", ha assegurat el diputat Albert Botran adreçant-se al govern de coalició. El dirigent ha recordat el miler de ferits provocats per les càrregues policials durant l'1-O i com "el missatge de l'Estat a la societat catalana" va ser ascendir tres comandaments policials i no reclamar responsabilitats. "Encobrir els abusos és un problema per a tota Espanya. Els cossos policials descontrolats són el germen del feixisme", ha advertit.
Botran ha lamentat que no hi hagi "cap voluntat" d'actuar diferent per part de l'actual govern, a qui ha avisat que "el carmí Erdoganià" pot no tenir retorn. Ha posat com a exemple que la carrera del coronel Diego Pérez de los Cobos no es va veure perjudicada ni per la gestió de l'1-O ni per casos de tortura a Euskadi, sinó que no ha estat destituït fins que s'han produït discrepàncies amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
JxCat i el dard del cas Borràs
ERC i Junts per Catalunya han tancat files amb la reivindicació tot denunciant una repressió de caràcter "sistemàtic". Han reclamat al govern de coalició que s'avinguin a canviar-ho si no volen continuar sent-ne "còmplices". Però en vigílies de la votació del suplicatori de Laura Borràs perquè sigui jutjada al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes, JxCat ha llançat dards als republicans i a la CUP, a qui demanen que votin en contra mentre que ells són partidaris d'inhibir-se de la situació.
"Vostès a Catalunya són més catalans que d'esquerres i al Congrés més d'esquerres que catalans", ha deixat anar el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que ha denunciat que Borràs pateix una persecució "disfressada de cas de corrupció" i ha emplaçat tot l'independentisme a votar en contra de forma conjunta.
Els independentistes catalans han comptat amb la complicitat de Bildu, que ha recordat que la repressió "va començar amb els bascos" i es va fer extensiva després a Catalunya, Galícia i a la resta de l'Estat. "Sabem el cost que té ser dissident en aquest Estat. Sabem bé el patiment que genera la repressió", ha assegurat la diputada abertzale Mertxe Aizpurua, que ha recordat la desena de partits il·legalitzats a Euskadi i el tancament de diaris i d'entitats. "Del tot és ETA es va passar al tot és violència a Catalunya o tot és injúria a la resta de l'Estat", ha sentenciat. També el PNB ha lamentat les "derives repressives" i la pèrdua de "qualitat democràtica" de l'Estat davant del conflicte amb Catalunya, mentre que el BNG ha diagnosticat que estan en el punt de mira tots aquells que qüestionen el règim del 78.
Tot i reconèixer els "abusos intolerables" a les administracions i als cossos policials, Podem ha negat que Espanya tingui un règim que no es basa en el pluralisme. Ha reconegut que si bé és cert que els partits de la dreta no la reconeixen, la CUP "abusa del llenguatge" quan fa referència a la repressió sobre la dissidència. El PSOE, per boca del diputat socialista català Marc Lamuà, ha retret a l'independentisme que es refereixi a "dissidència" quan en realitat es tracta de "desobediència amb la democràcia". Ha recordat els llaços grocs i les "amenaces" als quals, segons ell, sotmeten els independentistes als que discrepen del moviment a Catalunya i els ha recordat que no són majoria perquè no han superat la barrera del 50% dels vots en unes eleccions.
Com era previsible, la càrrega més dura l'han liderat Ciutadans, PP i Vox. Els primers han desacreditat el que representa la CUP entrant, fins i tot, en l'origen social dels seus dirigents, fet que ha motivat la queixa de Botran. El PP ha fet una defensa aferrissada d'Espanya com a democràcia consolidada i Vox ha equiparat els CDR amb ETA i ha aprofitat per reclamar a Pedro Sánchez que no concedeixi "mai" l'indult als líders del procés.
Discursivament, Podem ha reconegut l'existència d'abusos, però s'abstindrà en la votació del dijous en considerar que l'Estat assumeix la pluralisme. I el PSOE, com el PP, Vox i Ciutadans han negat que a Espanya es persegueixi la dissidència.
El text exposat pels anticapitalistes reclama la llibertat dels empresonats per les protestes de la post-sentència de l'1-O, la retirada de condecoracions als policies que van participar en les càrregues de l'1-O, la fi de la utilització de les pilotes de goma o la derogació del decret que permet al govern intervenir Internet -conegut com a llei mordassa digital-. També la creació d'una comissió d'investigació per esclarir la detenció de nou membres dels CDR acusats per terrorisme en l'Operació Judes, cas en què aquest dijous es van revelar quatre noves acusacions.
"Continuar parlant de diàleg i no recollir les mesures que demanen és d'una gran hipocresia", ha assegurat el diputat Albert Botran adreçant-se al govern de coalició. El dirigent ha recordat el miler de ferits provocats per les càrregues policials durant l'1-O i com "el missatge de l'Estat a la societat catalana" va ser ascendir tres comandaments policials i no reclamar responsabilitats. "Encobrir els abusos és un problema per a tota Espanya. Els cossos policials descontrolats són el germen del feixisme", ha advertit.
Botran ha lamentat que no hi hagi "cap voluntat" d'actuar diferent per part de l'actual govern, a qui ha avisat que "el carmí Erdoganià" pot no tenir retorn. Ha posat com a exemple que la carrera del coronel Diego Pérez de los Cobos no es va veure perjudicada ni per la gestió de l'1-O ni per casos de tortura a Euskadi, sinó que no ha estat destituït fins que s'han produït discrepàncies amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
JxCat i el dard del cas Borràs
ERC i Junts per Catalunya han tancat files amb la reivindicació tot denunciant una repressió de caràcter "sistemàtic". Han reclamat al govern de coalició que s'avinguin a canviar-ho si no volen continuar sent-ne "còmplices". Però en vigílies de la votació del suplicatori de Laura Borràs perquè sigui jutjada al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes, JxCat ha llançat dards als republicans i a la CUP, a qui demanen que votin en contra mentre que ells són partidaris d'inhibir-se de la situació.
"Vostès a Catalunya són més catalans que d'esquerres i al Congrés més d'esquerres que catalans", ha deixat anar el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que ha denunciat que Borràs pateix una persecució "disfressada de cas de corrupció" i ha emplaçat tot l'independentisme a votar en contra de forma conjunta.
Els independentistes catalans han comptat amb la complicitat de Bildu, que ha recordat que la repressió "va començar amb els bascos" i es va fer extensiva després a Catalunya, Galícia i a la resta de l'Estat. "Sabem el cost que té ser dissident en aquest Estat. Sabem bé el patiment que genera la repressió", ha assegurat la diputada abertzale Mertxe Aizpurua, que ha recordat la desena de partits il·legalitzats a Euskadi i el tancament de diaris i d'entitats. "Del tot és ETA es va passar al tot és violència a Catalunya o tot és injúria a la resta de l'Estat", ha sentenciat. També el PNB ha lamentat les "derives repressives" i la pèrdua de "qualitat democràtica" de l'Estat davant del conflicte amb Catalunya, mentre que el BNG ha diagnosticat que estan en el punt de mira tots aquells que qüestionen el règim del 78.
Tot i reconèixer els "abusos intolerables" a les administracions i als cossos policials, Podem ha negat que Espanya tingui un règim que no es basa en el pluralisme. Ha reconegut que si bé és cert que els partits de la dreta no la reconeixen, la CUP "abusa del llenguatge" quan fa referència a la repressió sobre la dissidència. El PSOE, per boca del diputat socialista català Marc Lamuà, ha retret a l'independentisme que es refereixi a "dissidència" quan en realitat es tracta de "desobediència amb la democràcia". Ha recordat els llaços grocs i les "amenaces" als quals, segons ell, sotmeten els independentistes als que discrepen del moviment a Catalunya i els ha recordat que no són majoria perquè no han superat la barrera del 50% dels vots en unes eleccions.
Com era previsible, la càrrega més dura l'han liderat Ciutadans, PP i Vox. Els primers han desacreditat el que representa la CUP entrant, fins i tot, en l'origen social dels seus dirigents, fet que ha motivat la queixa de Botran. El PP ha fet una defensa aferrissada d'Espanya com a democràcia consolidada i Vox ha equiparat els CDR amb ETA i ha aprofitat per reclamar a Pedro Sánchez que no concedeixi "mai" l'indult als líders del procés.