24
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
12:43h
Des del 21 de juny l'estat espanyol té obertes les seves fronteres, entre altres coses per rebre turistes. La mesura va generar expectatives a ciutats com Barcelona, on l'activitat turística representa un 14% del PIB. A l'hora de la veritat, però, no hi ha hagut una allau d'arribades i als punts més turístics de la capital tot just es poden veure algunes persones que fotografien la Sagrada Família o la Pedrera.
La realitat és que el 70% de places hoteleres continuen tancades, segons dades del Gremi d'Hotels de Barcelona. "Estem en una crisi de confiança a l'hora de viatjar", valora el seu director general, Manel Casals, en declaracions a NacióDigital. Casals explica que per ara les cancel·lacions de turistes que finalment no vindran a la ciutat són més altes que les pernoctacions de visitants. Casals assegura que donen l'estiu "per perdut" i el Gremi de Restauració de Barcelona fa la mateixa diagnosi. "En el millor dels casos, preveiem recuperar el nivell de visitants previ a l'epidèmia per Setmana Santa", assegura el seu director, Roger Pallarols.
L'escàs impacte de l'obertura de fronteres a Barcelona quadra amb les previsions de l'Agència Catalana de Turisme. El seu director, David Font, vaticina que les destinacions d'interior o de muntanya tindran "major afluència" aquest estiu. Tot i que aquestes zones poden representar la nota positiva per al sector turístic, el Govern pronostica una caiguda del turisme a Catalunya d'entre el 41% i el 53%. "Estaria contenta si vinguessin 10 milions de turistes estrangers, la meitat de l'habitual", va assegurar diumenge la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, en una entrevista a RAC 1. Abans que Chacón el director general de Turisme, Octavi Bono, ja va dibuixar un escenari crític. El turisme català podria perdre 15.000 milions d'euros en facturació i això faria posar en risc entre 82.000 i 95.000 llocs de treball.
el director general de Turisme, Octavi Bon el driel director general de Turisme, Octavi BonoUn cas paradigmàtic és el de l'hotel Cotton House, al centre de Barcelona. Aquest estiu preveuen tenir bàsicament visitants europeus. De cara a la primera setmana de juliol, han començat a tenir les primeres reserves, a un ritme de cinc al dia sobre un total de 82 habitacions. Bàsicament es tracta de turistes procedents de països com Bèlgica o Suïssa.
El turisme d'interior, que enguany serà protagonista segons els càlculs del Govern, només representa el 8% del total d'ingressos de l'activitat turística a Catalunya en un estiu estàndard. En canvi, el turisme estranger significa el 84% d'ingressos. Des del Gremi de Restauració, Pallarols assenyala precisament les dificultats que tindran els bars i restaurants per reactivar-se. "A diferència d'altres ciutats, a Barcelona no n'hi ha prou amb recuperar els nivells de consum intern, perquè l'oferta està condicionada també a l'extern", explica.
El sector preveu que la crisi s'allargui més enllà de finals d'any i tot i reclamen a les administracions mesures de rescat per a les empreses que viuen del sector turístic. Avisen que l'acció de les administracions envers el negoci del turisme afectarà directament els seus treballadors. Segons un informe de la Diputació de Barcelona, el quart trimestre del 2019 a l'àrea de Barcelona hi havia 146.350 persones afiliades a la Seguretat Social en l'àmbit del turisme. Per als treballadors, la precarietat de la nova crisi no és nova. Un informe elaborat pel portal especialitzat en ocupació turística i hostalera, Turijobs, conclou que els empleats del sector turístic cobren de mitjana 19.593 euros bruts a l’any, un 17,4% menys que la mitjana salarial a l’Estat
Més de 4.000 milions d'euros de suport
El Gremi d'Hotels de Barcelona reclama a les administracions línies de finançament extraordinari pel sector, rebaixes d'impostos i mantenir els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per força major més enllà de finals d'any. "Necessitem un pla de rescat per al sector turístic", reclama Casals.
La llista de reclamacions del Gremi de Restauració és similar. Fins ara l'Ajuntament ja ha rebaixat la taxa de terrasses un 75% fins al desembre però Pallarols reclama ampliar-la com a mínim durant el 2021. "Cal dir en públic el que ja parlem en privat. Les mesures extraordinàries han arribat per quedar-se", diu. El director del Gremi de Restauració també reclama celeritat al consistori per materialitzar l'ampliació de terrasses anunciada pel govern municipal.
Pallarols també reclama mesures fiscals a la Generalitat. "És el moment que els diners estiguin a les caixes registradores, no als comptes públics. Cal salvar llocs de feina", argumenta. Les reclamacions també van dirigides a la Moncloa, a qui demana que no prioritzi els interessos del sector immobiliari. "Si no obliguen els propietaris a renegociar els lloguers dels locals comercials, hi haurà tancaments de bars i restaurants en cadena", vaticina. Una rebaixa del preu del lloguer que, assegura, es produirà igualment si hi ha negocis que tanquen i locals que es queden buits.
Les administracions, però, ja han centrat bona part de la seva acció en l'àmbit turístic. El Govern ha reduït el cànon de l'aigua a càmpings i hotels fins al 31 de desembre, ha impulsat una moratòria en el pagament de l’impost per estades en establiments turístics i ha frenat l'increment previst de la taxa turística. A Barcelona, part dels diners recaptats a través de la taxa turística l'any passat es destinaran a la promoció de la ciutat.
En paral·lel, el govern espanyol ha presentat un pla de suport al sector turístic dotat amb 4.262 milions d'euros. A més, la línia de crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) tindrà un tram preferent de 2.500 milions d'euros per a empreses del sector.
La realitat és que el 70% de places hoteleres continuen tancades, segons dades del Gremi d'Hotels de Barcelona. "Estem en una crisi de confiança a l'hora de viatjar", valora el seu director general, Manel Casals, en declaracions a NacióDigital. Casals explica que per ara les cancel·lacions de turistes que finalment no vindran a la ciutat són més altes que les pernoctacions de visitants. Casals assegura que donen l'estiu "per perdut" i el Gremi de Restauració de Barcelona fa la mateixa diagnosi. "En el millor dels casos, preveiem recuperar el nivell de visitants previ a l'epidèmia per Setmana Santa", assegura el seu director, Roger Pallarols.
L'escàs impacte de l'obertura de fronteres a Barcelona quadra amb les previsions de l'Agència Catalana de Turisme. El seu director, David Font, vaticina que les destinacions d'interior o de muntanya tindran "major afluència" aquest estiu. Tot i que aquestes zones poden representar la nota positiva per al sector turístic, el Govern pronostica una caiguda del turisme a Catalunya d'entre el 41% i el 53%. "Estaria contenta si vinguessin 10 milions de turistes estrangers, la meitat de l'habitual", va assegurar diumenge la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, en una entrevista a RAC 1. Abans que Chacón el director general de Turisme, Octavi Bono, ja va dibuixar un escenari crític. El turisme català podria perdre 15.000 milions d'euros en facturació i això faria posar en risc entre 82.000 i 95.000 llocs de treball.
el director general de Turisme, Octavi Bon el driel director general de Turisme, Octavi BonoUn cas paradigmàtic és el de l'hotel Cotton House, al centre de Barcelona. Aquest estiu preveuen tenir bàsicament visitants europeus. De cara a la primera setmana de juliol, han començat a tenir les primeres reserves, a un ritme de cinc al dia sobre un total de 82 habitacions. Bàsicament es tracta de turistes procedents de països com Bèlgica o Suïssa.
El turisme d'interior, que enguany serà protagonista segons els càlculs del Govern, només representa el 8% del total d'ingressos de l'activitat turística a Catalunya en un estiu estàndard. En canvi, el turisme estranger significa el 84% d'ingressos. Des del Gremi de Restauració, Pallarols assenyala precisament les dificultats que tindran els bars i restaurants per reactivar-se. "A diferència d'altres ciutats, a Barcelona no n'hi ha prou amb recuperar els nivells de consum intern, perquè l'oferta està condicionada també a l'extern", explica.
El sector preveu que la crisi s'allargui més enllà de finals d'any i tot i reclamen a les administracions mesures de rescat per a les empreses que viuen del sector turístic. Avisen que l'acció de les administracions envers el negoci del turisme afectarà directament els seus treballadors. Segons un informe de la Diputació de Barcelona, el quart trimestre del 2019 a l'àrea de Barcelona hi havia 146.350 persones afiliades a la Seguretat Social en l'àmbit del turisme. Per als treballadors, la precarietat de la nova crisi no és nova. Un informe elaborat pel portal especialitzat en ocupació turística i hostalera, Turijobs, conclou que els empleats del sector turístic cobren de mitjana 19.593 euros bruts a l’any, un 17,4% menys que la mitjana salarial a l’Estat
Més de 4.000 milions d'euros de suport
El Gremi d'Hotels de Barcelona reclama a les administracions línies de finançament extraordinari pel sector, rebaixes d'impostos i mantenir els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per força major més enllà de finals d'any. "Necessitem un pla de rescat per al sector turístic", reclama Casals.
La llista de reclamacions del Gremi de Restauració és similar. Fins ara l'Ajuntament ja ha rebaixat la taxa de terrasses un 75% fins al desembre però Pallarols reclama ampliar-la com a mínim durant el 2021. "Cal dir en públic el que ja parlem en privat. Les mesures extraordinàries han arribat per quedar-se", diu. El director del Gremi de Restauració també reclama celeritat al consistori per materialitzar l'ampliació de terrasses anunciada pel govern municipal.
Pallarols també reclama mesures fiscals a la Generalitat. "És el moment que els diners estiguin a les caixes registradores, no als comptes públics. Cal salvar llocs de feina", argumenta. Les reclamacions també van dirigides a la Moncloa, a qui demana que no prioritzi els interessos del sector immobiliari. "Si no obliguen els propietaris a renegociar els lloguers dels locals comercials, hi haurà tancaments de bars i restaurants en cadena", vaticina. Una rebaixa del preu del lloguer que, assegura, es produirà igualment si hi ha negocis que tanquen i locals que es queden buits.
Les administracions, però, ja han centrat bona part de la seva acció en l'àmbit turístic. El Govern ha reduït el cànon de l'aigua a càmpings i hotels fins al 31 de desembre, ha impulsat una moratòria en el pagament de l’impost per estades en establiments turístics i ha frenat l'increment previst de la taxa turística. A Barcelona, part dels diners recaptats a través de la taxa turística l'any passat es destinaran a la promoció de la ciutat.
En paral·lel, el govern espanyol ha presentat un pla de suport al sector turístic dotat amb 4.262 milions d'euros. A més, la línia de crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) tindrà un tram preferent de 2.500 milions d'euros per a empreses del sector.