Junts per Catalunya

El PDECat i la Crida s'aboquen a una negociació al límit per evitar la ruptura

El partit reuneix divendres la direcció, on proliferen veus crítiques pel rol de Bonvehí després que els últims contactes amb Sànchez no hagin servit per tancar cap acord

per Oriol March , 23 de juny de 2020 a les 18:50 |
Reunió de l'executiva del PDECat a Waterloo amb Carles Puigdemont. | ACN
La reordenació de Junts per Catalunya (JxCat) travessa moments crítics i el rellotge colla tots els actors. De fet, la negociació entre el PDECat i la Crida Nacional per la República s'aboca al límit per evitar una ruptura que cap dels actors descarta, vist com avancen -o bé com continuen enquistades- les converses. La cúpula del partit liderat per David Bonvehí es reunirà divendres, mentre que la direcció de la Crida ja ho va fer ahir dilluns, la qual cosa ha generat malestar dins del PDECat. L'escull principal és l'arquitectura de l'encaix, és a dir, com unir sota el mateix paraigua tots els actors: Bonvehí defensa una coalició -l'altra part es queixa que demanen el 50% de la llista electoral- i la Crida aposta per la dissolució de les sigles hereves de CDC en un nou partit.


Com va avançar la setmana passada aquest diari, el PDECat té "descartada" la  dissolució. En les negociacions, segons fonts del partit, Jordi Sànchez -màxim responsable de la Crida- defensa que els militants dels dos actors ingressin "un per un" en el nou instrument. Fonts de la direcció liderada per Bonvehí sostenen que s'esperarà "almenys fins divendres" per continuar explorant un acord que eviti la trencadissa de l'espai, tot i que les esperances van minvant. A banda, també hi ha dirigents del partit que consideren que cal fer costat de forma incondicional a Carles Puigdemont, com és el cas de la vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, també diputada a Madrid. És clau el consell nacional del PDECat que es programa per la segona quinzena de juliol.

Aquesta és una de les qüestions cabdals de l'escenari actual, segons assenyalen diversos dels consultats: com afronta el partit l'actual enquistament i què pot passar si no hi ha solució. Hi ha veus que lamenten, per exemple, el paper de Bonvehí. "La direcció està aguantant amb molt pocs suports", sosté una veu coneixedora dels contactes. "La militància volia que es formés un partit únic i que fos sota les sigles de JxCat", remarquen les mateixes fonts, que interpreten que la direcció no està optant per aquesta via en el moment en què posa damunt la taula la coalició. Fins i tot es parla de baixes rellevants d'associats al partit en cas que hi hagi trencadissa.


L'ordre del dia de la trobada de la direcció només té tres punts, el segon dels quals és la negociació per transitar cap a JxCat. Aquest és el posicionament que es va acordar al desembre passat, però les discrepàncies ho han impedit. Es dona per fet que la reunió de la cúpula serà més concorreguda que de costum, amb veus afins a Puigdemont que no deixaran passar l'oportunitat d'assistir-hi -la mateixa Nogueras, però també Lourdes Ciuró o Montse Morante, aquesta última a la direcció de la Crida- i defensar la integració total. L'expresident, en tot cas, no ha fet cap pronunciament públic.

Dirigents coneixedors de les converses apunten que, abans de suspendre's els contactes pel coronavirus, la Crida havia descartat tres escenaris: la fusió dels dos actors -amb la integració jurídica de les dues militàncies sota un mateix paraigua-, la federació -a l'estil de l'antiga CiU- i també la coalició electoral. Sànchez ha verbalitzat en algunes trobades que no se sentiria còmode compartint espai estable amb la formació hereva de Convergència, de la qual se n'ha arribat a desmarcar el grup parlamentari de JxCat, especialment per tot el fet relacionat amb el cas Pujol i el cas del 3%. La negociació la lideren Bonvehí i Sànchez, amb supervisió de Puigdemont des de Waterloo i l'atenció dels presos, especialment Josep Rull i Jordi Turull. Tots dos han mantingut contacte amb el president del PDECat en les últimes setmanes.


Puigdemont, segons fonts de la negociació, no ha fet arribar encara cap proposta concreta d'articulació de l'espai -s'hi va comprometre el 19 de juny de l'any passat en una reunió a Bèlgica amb Mas-, i no s'ha trobat personalment amb Bonvehí des del 3 de març. L'expresident de la Generalitat, a qui el PDECat considera "líder indiscutible" del projecte que defensa per a JxCat, guarda silenci sobre la reordenació -fet que fa pensar els dirigents consultats que és a punt de sortir públicament a presentar propostes- i treballa per bastir un front electoral que vagi més enllà de les sigles actuals. Cada vegada sona amb més força el nom de Joan Canadell com a fitxatge estrella. Fins i tot hi ha sectors de la Crida que defensen presentar-se als comicis sense drets electoral, un escenari que han evitat des de la seva fundació, l'octubre del 2018.

Quin pot ser el desllorigador de la negociació? Per ara, els implicats en les converses no han estat capaços de trobar-lo, per bé que es dona per fet que, si hi ha "mínimes cessions" mútues, existeix la possibilitat d'un acord, encara que sigui al límit. Una entesa que, com defensen des de fa mesos sectors de JxCat, hauria de passar per una "assemblea constituent" de l'espai i per la constitució d'una direcció amb presència de tots els actors implicats. En cas que hi hagi acord, en aquesta cúpula hi serien Puigdemont -possiblement amb un rol no executiu, a l'espera de si fa el pas per ser candidat a les eleccions- i el mateix Sànchez. A Bonvehí també se'l podria integrar. "Ja s'ha parlat de quotes", assenyalen dirigents coneixedors de les converses, en referència a una direcció compartida de tot l'espai polític.

Malgrat la voluntat d'entesa, la línia vermella del PDECat és la dissolució, perquè no es vol acabar amb el "llegat polític" del partit. A banda, la formació exhibeix com a fortaleses la representació municipal -centenars d'alcaldes i milers de regidors- i també el fet que el nucli dur de la direcció -Bonvehí, Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel, entre d'altres- fan pinya per preservar les sigles. Una opció que defensen alcaldes com Lluís Soler -Deltebre-, Meritxell Roigé -Tortosa-, Pere Regull -Vilafranca del Penedès- o Xavier Fonollosa -Martotell-. En cas que hi hagi trencament, sostenen a la direcció, serà perquè la Crida "no ha volgut acceptar" fer cessions "mínimes" al partit.

I si hi ha trencament?

El gran dubte, si hi ha trencadissa, és quin paper jugarà cadascú per separat. En cas que Puigdemont impulsi un front electoral ampli i lideri una plataforma a l'estil de la Crida, el partit assumeix que tindrà pèrdues importants malgrat conservar els drets electorals. Hauria de posar en marxa les primàries per fer llistes al Parlament -Marc Castells, alcalde d'Igualada, i la consellera Àngels Chacón són els noms que apareixen com a més destacats si s'ha de defensar el projecte en solitari-, i encetar un procés de reflexió sobre si s'hauria d'entendre amb el Partit Nacionalista Català (PNC) que té Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat, com una de les cares visibles. El PNC, al qual se sumarà també Carles Campuzano, ja exmilitant, es funda aquest dissabte.


"Tothom s'hauria de posicionar", remarquen des de la cúpula del partit. La situació no seria senzilla en el cas dels presos, que en aquesta negociació es troben enmig del que fa el partit i el que dissenya Puigdemont, que ha delegat tota negociació en Sánchez. Rull i Turull han pactat que el tàndem Miquel Buch-Damià Calvet aspiri a liderar el partit -Buch- i a ser candidat efectiu a la presidència -Calvet-, però el pla genera recels fins i tot dins del mateix PDECat, a banda de no convèncer Waterloo. Les sigles no són compartiments estancs, encara menys en una reordenació que s'arrossega des del desembre del 2017 i que implica actors que no sempre han mesclat bé.

Si hi ha trencadissa, a banda, un dels aspectes a tenir en compte és que la marca JxCat no podria ser utilitzada per la Crida -tampoc els seus drets electorals-, perquè és propietat del PDECat. En tot cas, el partit -en virtut de l'acord signat per Bonvehí i Sánchez l'abril de l'any passat- tampoc podria fer-lo servir, perquè així es va pactar. A l'espera del desllorigador -la negociació se centra en el com, però el factor ideològic també és objecte de discrepància en les converses-, els dos protagonistes de la reordenació tenen previst veure's les pròximes hores per tornar a posar les cartes damunt la taula. El desenllaç haurà d'arribar, a tot estirar, en els propers dies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació