El doble càstig de Borràs

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Borràs no estaria acusada per malversació de fons públics, frau, prevaricació i falsedat documental per presumpte fraccionament de contractes si no fos la portaveu de Junts per Catalunya a Madrid promoguda per Carles Puigdemont i Quim Torra. Si s'hagués retirat de la política quan va deixar de dirigir la Institució de les Lletres Catalanes l'any 2018 no hauria de passar per aquest tràngol. I hi ha moltes raons (i evidències) que fan pensar que no tindrà un judici just al Tribunal Suprem, que quan es tracta d'independentistes i de protegir la unitat d'Espanya no té cap problema en deixar en suspens les garanties que facin falta.

Bàsicament perquè l'alt tribunal, com tantes altres institucions de l'Estat, gaudeix de la impunitat que li donen els principals partits i mitjans espanyols, poc amics de qüestionar-se segons quines velles inèrcies. Ho vam veure amb la instrucció del judici de l'1-O: si no eren, com deia l'unionisme, presos polítics, la forma en què es va desenvolupar -i que han qüestionat diverses instàncies internacionals-, sí que els hi va convertir.

El cas de Borràs superarà aquest matí un nou tràmit al Congrés amb la votació del suplicatori. Gràcies als vots del PSOE, del PP, d'Unides Podem, de Vox i de Ciutadans li retiraran el privilegi de l'aforament parlamentari i autoritzaran el Suprem a jutjar-la. El seu grup hi votarà en contra mentre que ERC, la CUP i Bildu s'absentaran de la votació. No volen aparèixer amb cap sospita de complicitat amb la corrupció -que, a diferència del que han fet altres espais polítics, sempre han combatut-, però tampoc volen donar per bo un procés d'aquestes característiques al Suprem votant "sí" al suplicatori o abstenint-se.

El cas sembla menor i els indicis són de faltes administratives. L'informe que, per unanimitat, va aprovar la Sindicatura de Comptes catalana -que no és deep state- constatava el fraccionament de contractes sense anar més enllà. Dels informes de la Guàrdia Civil i els Mossos, el cos que va començar la investigació, només se'n coneixen alguns fragments i la portaveu assegura que no se'n desprenen delictes. Veurem què acrediten i com. El més greu del cas, si més no políticament, seria la confirmació que Borràs va assessorar el seu proveïdor a les Lletres Catalanes sobre com fraccionar contractes. En aquest sentit es van filtrar uns correus electrònics dels quals ella només en reconeix l'autoria parcial. L'acusació haurà de provar que són autèntics.  

Tot plegat ha derivat en baralla política entre independentistes. A JxCat no l'ha molestat el que votaran aquest matí els socialistes o els comuns, que sí són determinants per fer prosperar o no el suplicatori. El cas de Borràs no sembla prou important per activar tots els mecanismes de pressió que té la seva formació, ja sigui volant els ponts amb uns partits que vindran a buscar el seu vot al llarg de la legislatura; aixecant-se de la mesa de diàleg que presideix Quim Torra -es tornarà a reunir al juliol-; trencant pactes municipals; o fins i tot liquidant el govern de la Diputació de Barcelona presidit per Núria Marín. Per cert, que aquesta última afronta avui a la tarda un ple que es preveu calent a l'Hospitalet per un possible cas de corrupció que ha fracturat el PSC local. 

La decisió d'ERC i la CUP de no secundar la posició de JxCat ha portat mala maror i enfrontament, sobretot a les xarxes. A més de titllar-los de "còmplices dels opressors", els postconvergents havien avisat els republicans que no secundar la seva posició implicaria "canvis en la relació". Borràs va creure primer que tot quedaria en no res i que, arribat el cas, les altres formacions independentistes farien un acte de fe sense preguntar. Va anar a Madrid de diputada quan ja la investigaven assumint així córrer el risc de ser jutjada al Suprem, i fa uns dies va proposar als altres dos partits marxar de la votació.

Una oferta per buscar una sortida unitària que va ser efímera -ara els exigeix el vot negatiu com a "única sortida digna"-, ja que va decaure quan la CUP, més proactiva que ERC a l'hora d'afrontar el cas, va oferir una solució. La sortida de la CUP passava perquè Borràs deixés l'escó i fos jutjada per un tribunal ordinari, a priori amb menys biaix polític, però ella no ho va entomar bé. Era el sacrifici que li demanaven per preservar la unitat independentista i allunyar el moviment del plom a les ales dels escàndols de corrupció.  

Davant una situació injusta, però, Borràs i JxCat han preferit assenyalar, en una maniobra que té molt d'electoral, els altres independentistes acusant-los de fer el joc a la repressió i trencar la unitat. Una unitat cada cop més grapejada i que, de nou, és just a la mida dels interessos de l'espai postconvergent més que no pas pensada per buscar solucions eficaces encara que no siguin tan còmodes com les parts voldrien. Allunyar de forma tan evident els discursos dels fets -i en aquesta categoria hi entra, per exemple, demanar presó a militants independentistes per enfrontar-se amb els Mossos quan Quim Torra assegura que els tribunals espanyols no garanteixen judicis justos- no sembla la millor estratègia.

Avui parlarem de Borràs, del decret de nova normalitat al Congrés i l'"etapa de represa" a Catalunya i de Fèlix Millet, que per fi ingressarà a presó pel saqueig del Palau de la Música.
 

---

Avui no et perdis

»ERC i la CUP no participaran en la votació al suplicatori de Laura Borràs; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «Països Catalans»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Què canvia a Catalunya partir de dijous en «l'etapa de represa»?

» L'FMI ensorra les previsions per a Espanya i la situa a la cua dels països desenvolupats.

» Barcelona ja és a punt per rebre uns turistes que no arriben; per Andreu Merino.

» L'antiga (i ocupada) Escola Massana, nou centre d'operacions anticrisi del Raval; per Andreu Merino.

» Entrevista a Francesc Pedró (Unesco): «Catalunya necessita un sistema escolar que ajudi a compensar les desigualtats»; per Pep Martí.

» Ciència en societat | Les tres onades; per Cristina Junyent.

I també bones notícies...

» CONEIXEMENT La Pompeu Fabra, entre les 10 millors universitats joves del món.

» NATURA Cabres per impedir incendis.
 

---

 El passadís

El confinament va obrir un parèntesi forçat en els moviments polítics del centre i la dreta no-independentista que ara comença a sortir de la letargia. Les declaracions d'Albert Batlle postulant-se com un possible aglutinador del vell catalanisme moderat ha estat un moviment de peces. En l'àmbit explícitament unionista, qui observa l'escenari és Manuel Valls. El confinament va obligar al regidor i cap de files de Barcelona pel Canvi a suspendre la presentació el mes de març d'una nova marca política que volia posar la mirada en les eleccions catalanes. Valls no té previst optar una candidatura a la Generalitat (segons ha afirmat en unes declaracions recents) però no tanca cap porta a ser present en tots els moviments que es produeixin. De moment, manté una interlocució intensa amb el grup impulsor de La España que Reúne, una plataforma impulsada per Francesc de Carreras, Nicolás Redondo i José María Múgica que fa mesos que defensa un acostament entre el PSOE i Ciutadans. Valls hi té una persona de la seva confiança, el consultor de comunicació Fernando Carrera. La qüestió és ser a totes les salses.

Vist i llegit

Ahir va fer 25 anys que la selecció sud-africana de rugbi va guanyar el mundial contra la de Nova Zelanda. Ho va fer com a amfitriona i en un context de gran tensió política al seu país, que acaba de deixar enrere l'apartheid i que feia poc que tenia Nelson Mandela, líder del Congrés Nacional Africà i pres polític durant 27 anys, com a president. El rugbi era un esport de blancs i Mandela es va voler implicar amb els springboks com una forma de mostrar la seva voluntat de reconciliació. Sobre tot allò el periodista John Carlin en va escriure El factor humà, un llibre del qual en va sortir la pel·lícula Invictus. Ahir el mateix Carlin recordava l'efemèride en aquest article a La Vanguardia.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009 trobaven mort Michael Jackson, una de les estrelles més rutilants del pop dels 80 i els 90. Tenia 50 anys i la seva vida es va acabar a la seva casa de Los Angeles d'un atac de cor del qual se'n va acabar culpant el seu metge personal. L'artista afroamericà, que es va acabar emblanquinant la pell a costa de la seva salut, va començar a la música amb els Jackson Five, un conjunt que formava amb els seus germans. Us deixo dos temes del mític músic i ballarí: I want you back, amb els Jackson Five, i, en solitari, Bad, un dels videoclips més cèlebres del pop.

 L'aniversari

El 25 de juny de l'any 1852 va nàixer a Reus o a Riudoms (està encara per aclarir) el genial arquitecte català Antoni Gaudí, que va morir a Barcelona, atropellat per un tramvia, el 1926. Amb l'esclat del modernisme, que integrava elements de la natura a l'arquitectura, va aconseguir definir un estil propi del qual en queden grans testimonis com ara la Pedrera, la Sagrada Família, la casa Batlló, el palau episcopal d'Astorga o el Parc Güell, que va fer per un dels seus grans promotors. Profundament cristià i catalanista va deixar una forta petjada en l'arquitectura del país. Les seves obres són un dels nostres grans atractius turístics i aquests dies es poden visitar sense l'habitual allau de turistes. El primer edifici que va projectar, però, va ser la casa Vicens, a Gràcia. Encara no està oberta al públic a causa de la pandèmia però a Els Matins de TV3 la van visitar.
 ​Fes clic aquí per rebre'l