25
de juny
del
2020
Actualitzat
el
10
de setembre
a les
17:07h
L’actitud innovadora es pot entrenar. I es pot aplicar a tots els sectors. Fins i tot als que es dediquen a millorar la vida de les persones. Ens ho diu qui en coneix bé els secrets: Ferran Adrià. El cuiner que ha fet la volta al món amb la seva visió innovadora aplaudeix també els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social.
Conversem amb ell a Alma, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació "la Caixa". Alma, la xarxa social social vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Per aprendre a innovar, és fonamental comprendre què és la innovació, que no és altra cosa que la introducció d’un canvi en una organització per aconseguir l’èxit comercial. Però aquesta definició és bàsica, freda: cal tenir en compte, també, l’actitud innovadora, que té a veure amb el que és disruptiu. Es tracta d’estar atent als canvis, més enllà dels que són obligatoris. De fet, aquesta actitud es pot entrenar i és important parlar-ne, incorporar-la tant en empreses que cotitzen a l’IBEX com a les pimes, autònoms, fundacions i entitats amb finalitats socials.
No obstant això, penso que és important no caure en la “innovatitis”: abans d’innovar, cal saber gestionar. No es pot parlar d’innovació i no saber què és un pressupost o un seient comptable. També convé que les empreses funcionin en un context ètic; tot i que no és fàcil conjugar diners i ètica, perquè l’ésser humà en general és egoista i vanitós, amb excepcions meravelloses que trenquen les regles i en les quals ens hem de fixar, per aprendre’n. Per això valoro tant les persones anònimes que dediquen gran part del seu temps i de la seva vida als altres, sense demanar res a canvi. Aquestes persones són molt necessàries.
En aquest sentit, els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social, que reconeixen la tasca de diverses entitats a l’hora de respondre als reptes socials actuals, són meravellosos. De fet, tot el que es faci per impulsar aquest tipus de projectes és fantàstic, i penso que no es valora prou. Cal donar-ho a conèixer més. Em sembla genial que les empreses ajudin els altres a través d’una fundació, i ”la Caixa” en aquest aspecte és única al món.
En el nostre cas, a elBullifoundation posem el nostre granet de sorra fomentant l’actitud innovadora en tota mena d’iniciatives. Ajudem també les ONG, perquè comprenguin, a través del nostre mètode, el mètode Sàpiens, què és la innovació i com la poden aplicar, perquè trobin l’equilibri entre la por i el risc. Ara, per exemple, estem col·laborant amb Fundesplai, una entitat que desenvolupa educatives i de transmissió de valors per a infants i joves. No arreglarem el món, però si mentalitzem les persones de la importància d’aquesta actitud innovadora, de canvi, d’adaptació, això generarà riquesa i d’alguna manera podrem contribuir a erradicar la pobresa. Hem de ser conscients com a societat que cal invertir a donar suport a innovadors que siguin capaços de fer aquestes grans revolucions, tot i que a vegades no sigui fàcil ni disposem de gaires recursos.
Així que, per descomptat, penso que es pot ser innovador a l’hora d’impulsar projectes socials. En aquest tipus d’iniciatives, cal centrar-se en la gestió dels recursos. Es tracta de veure com podem aconseguir, amb pocs diners, fer moltes coses. Perquè hi ha tant per millorar, per arreglar (la fam, les guerres, etc.), que no cal ser innovador en el tema. No obstant això, això ens porta a haver de enfocar bé el projecte, per no dispersar-nos. L’especialització en els recursos dels quals disposem és fonamental. I cal prendre-s’ho com una marató, no com un esprint. Es necessita temps.
De fet, jo inverteixo el meu temps en això: em llevo a les 4.30 h del matí i treballo 17 hores. Penso que puc ajudar més la societat si dedico el meu temps i els meus recursos a allò que sé fer que no pas si ho inverteixo en una ONG concreta. Gràcies al nostre projecte hem ajudat molta gent a reflexionar sobre la innovació. En el meu cas, el 90% del patrimoni l’he posat a la meva fundació. Ho he fet així perquè no tinc nens ni responsabilitats, no tinc grans luxes, i el que no faig pels meus fills o filles ho faig per les persones.
Conversem amb ell a Alma, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació "la Caixa". Alma, la xarxa social social vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Per aprendre a innovar, és fonamental comprendre què és la innovació, que no és altra cosa que la introducció d’un canvi en una organització per aconseguir l’èxit comercial. Però aquesta definició és bàsica, freda: cal tenir en compte, també, l’actitud innovadora, que té a veure amb el que és disruptiu. Es tracta d’estar atent als canvis, més enllà dels que són obligatoris. De fet, aquesta actitud es pot entrenar i és important parlar-ne, incorporar-la tant en empreses que cotitzen a l’IBEX com a les pimes, autònoms, fundacions i entitats amb finalitats socials.
“L’actitud innovadora té a veure amb el que és disruptiu”.
No obstant això, penso que és important no caure en la “innovatitis”: abans d’innovar, cal saber gestionar. No es pot parlar d’innovació i no saber què és un pressupost o un seient comptable. També convé que les empreses funcionin en un context ètic; tot i que no és fàcil conjugar diners i ètica, perquè l’ésser humà en general és egoista i vanitós, amb excepcions meravelloses que trenquen les regles i en les quals ens hem de fixar, per aprendre’n. Per això valoro tant les persones anònimes que dediquen gran part del seu temps i de la seva vida als altres, sense demanar res a canvi. Aquestes persones són molt necessàries.
En aquest sentit, els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social, que reconeixen la tasca de diverses entitats a l’hora de respondre als reptes socials actuals, són meravellosos. De fet, tot el que es faci per impulsar aquest tipus de projectes és fantàstic, i penso que no es valora prou. Cal donar-ho a conèixer més. Em sembla genial que les empreses ajudin els altres a través d’una fundació, i ”la Caixa” en aquest aspecte és única al món.
En el nostre cas, a elBullifoundation posem el nostre granet de sorra fomentant l’actitud innovadora en tota mena d’iniciatives. Ajudem també les ONG, perquè comprenguin, a través del nostre mètode, el mètode Sàpiens, què és la innovació i com la poden aplicar, perquè trobin l’equilibri entre la por i el risc. Ara, per exemple, estem col·laborant amb Fundesplai, una entitat que desenvolupa educatives i de transmissió de valors per a infants i joves. No arreglarem el món, però si mentalitzem les persones de la importància d’aquesta actitud innovadora, de canvi, d’adaptació, això generarà riquesa i d’alguna manera podrem contribuir a erradicar la pobresa. Hem de ser conscients com a societat que cal invertir a donar suport a innovadors que siguin capaços de fer aquestes grans revolucions, tot i que a vegades no sigui fàcil ni disposem de gaires recursos.
“Ajudem les ONG perquè comprenguin què és innovació”.
Així que, per descomptat, penso que es pot ser innovador a l’hora d’impulsar projectes socials. En aquest tipus d’iniciatives, cal centrar-se en la gestió dels recursos. Es tracta de veure com podem aconseguir, amb pocs diners, fer moltes coses. Perquè hi ha tant per millorar, per arreglar (la fam, les guerres, etc.), que no cal ser innovador en el tema. No obstant això, això ens porta a haver de enfocar bé el projecte, per no dispersar-nos. L’especialització en els recursos dels quals disposem és fonamental. I cal prendre-s’ho com una marató, no com un esprint. Es necessita temps.
De fet, jo inverteixo el meu temps en això: em llevo a les 4.30 h del matí i treballo 17 hores. Penso que puc ajudar més la societat si dedico el meu temps i els meus recursos a allò que sé fer que no pas si ho inverteixo en una ONG concreta. Gràcies al nostre projecte hem ajudat molta gent a reflexionar sobre la innovació. En el meu cas, el 90% del patrimoni l’he posat a la meva fundació. Ho he fet així perquè no tinc nens ni responsabilitats, no tinc grans luxes, i el que no faig pels meus fills o filles ho faig per les persones.