Procés català

​Mas: «Que la sentència de l'Estatut seria un volcà devastador ja s'intuïa en aquell moment»

L'expresident veu "difícil" que la Moncloa acordi mai un referèndum a Catalunya

per NacióDigital , 23 de juny de 2020 a les 09:15 |
L'expresident de la Generalitat Artur Mas | ACN
L'expresident de la Generalitat Artur Mas considera que el 2010 ja es veia a venir que la sentència del Constitucional per l'Estatut provocaria grans conseqüències a la política catalana. "Que hi hauria un abans i un després, i que era un volcà devastador s'intuïa ja en aquell moment", ha dit en una entrevista a l'ACN en motiu del 10è aniversari del veredicte del TC.


Mas considera que la reunió del 2012 amb l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, sobre el pacte fiscal va ser "l'última oportunitat" de l'Estat per abordar l'autonomisme amb Catalunya. L'expresident, que considera "superada" la via estatutària, veu ara "difícil" que la Moncloa arribi a acordar un referèndum sobre la independència: "Tots els indicis són contraris".

Mas insisteix que la sentència del TC es va "carregar" les parts "més significatives" de l'Estatut: "És on va començar tot, perquè ho va espatllar tot", ha apuntat, per argumentar que la successió dels esdeveniments polítics a Catalunya des del 2010 els va provocar aquell veredicte. L'expresident opina que la decisió del TC va fer veure a una part rellevant de la població catalana que insistir en la via "purament autonomista" acabava "xocant" contra la sentència.


Per Mas, el veredicte advertia que per l'autonomisme "no es guanyaria res" i que "no es progressaria en l'autogovern". En comptes de "tirar la tovallola", molta gent va exigir a la classe política catalana "un canvi de rumb i d'objectius" per passar de reivindicar l'autonomia a apostar per la sobirania: "La sentència del TC va canviar radicalment la relació entre una part de Catalunya i l'Estat", sosté a l'entrevista.

El també expresident de CDC i el PDeCAT subratlla que la decisió del Constitucional demostrava que les aspiracions d'autogovern de Catalunya quedaven "fora" de la Constitució. I que, a partir d'aquí, o bé es reformava la Carta Magna espanyola, o bé s'apostava per la via independentista i "sobrepassar" la Constitució per convertir Catalunya en un estat europeu.


El paper del PP

Mas acusa el PP de ser el "gran responsable" del "desgavell" de la sentència, ja que és el partit que va recórrer el text -aprovat al Parlament i en un referèndum vinculant. L'expresident recorda que la via política i la institucional ja havien acabat, "i amb un cert èxit".

Però lamenta que el PP volgués convertir aquella situació en un "fracàs" del govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero per fer-lo "enderrocar" utilitzant l'Estatut i Catalunya, "una vegada més" i de manera "completament barroera". Mas també rebla contra els qui ara diuen que caldria recuperar l'Estatut retallat: "Alguns d'ells són els principals responsables d'aquella escapçada".

El 10-J

La manifestació del 10 de juliol de 2010 en contra de la sentència del TC per l'Estatut va ser "un crit de protesta i de rebuig i, al mateix temps, una aposta propositiva", tal com la recorda Mas. L'expresident recorda que es va sentir "molt còmode" amb el lema d'aquella mobilització -'Som una nació. Nosaltres decidim-, impulsada per Òmnium i que va aplegar un milió de persones al centre de Barcelona.

Mas hi va assistir com a cap de l'oposició, i aleshores ja va qualificar la manifestació d'"exitosa". A l'entrevista a l'ACN ha destacat que també hi va anar el president d'aquell any, José Montilla (PSC), "poc sospitós" de ser independentista ni sobiranista, tal com ha apuntat.

"L'última oportunitat"

L'expresident de la Generalitat assevera que la "sortida" del pacte fiscal era la més "bona" després del "fiasco" de l'Estatut. Mas es va reunir el 20 de setembre de 2012 amb Rajoy per abordar una possible reforma fiscal per a Catalunya, tal com la tenen el País Basc i Navarra. "Això no ha anat bé", va lamentar l'aleshores cap del Govern, en sortir de la trobada.

Mas opina que aquella va ser "l'última oportunitat" de la Moncloa per abordar l'autonomisme amb Catalunya, ja que a partir d'aleshores una part significativa de la ciutadania va apostar per la via independentista: "Els actors polítics espanyols van desaprofitar i van llegir malament la situació, i ara portem 10 anys de confrontació oberta".

La sentència del TC del 2010 ha marcat la política catalana dels últims 10 anys. De cara al futur, Mas vol que la Catalunya del futur ja hagi exercit el dret a l'autodeterminació, que se'n respecti el resultat i que pugui convertir-se en un nou estat. Però per això, avisa que cal "unitat d'acció i estratègia sobiranista, aliats exteriors, majories internes sòlides i determinants". Uns elements que admet que no sempre hi han estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació