Procés català

Operació Judes: la Fiscalia reactiva el relat del terrorisme independentista

L'Audiència Nacional amplia la causa i cita a declarar quatre persones més, tot i que els principals encausats ja fa mesos que van poder sortir en llibertat

per Andreu Merino , 22 de juny de 2020 a les 21:03 |
L'operatiu de la Guàrdia Civil el 23 de setembre del 2019 | Juanma Peláez
El 23 de setembre del 2019, a les portes de la sentència del judici de l'1-O, la Guàrdia Civil detenia nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Era l'inici de l'Operació Judes, que acusa els investigats de pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls. Quatre mesos després de les detencions, els dos últims detinguts sortien en llibertat i la causa començava a desfer-se. Aquest dilluns, però, Alerta Solidària -que coordina les defenses- ha informat que l'Audiència Nacional ha citat a declarar quatre nous investigats.


De fet, el tribunal ha citat a declarar un total de sis persones. Dues són David Budria i Clara Borrero, que van ser detinguts el 23 de setembre i no van arribar a entrar a presó. Les altres quatre no formaven part de la causa i Alerta Solidària assegura que se les investiga per la vinculació amb els nou primers detinguts i per la seva participació a les manifestacions contra la sentència del judici de l'1-O. El col·lectiu també assegura que l'Audiència Nacional ha tramitat les citacions a instàncies de la Fiscalia. 

El ministeri públic ha reclamat l'ampliació de la causa després d'haver tingut accés a les comunicacions telefòniques dels nous investigats. Ara, n'hi ha un total de 13. Alerta Solidària no ha tingut accés a l'escrit de Fiscalia però el seu portaveu, Xavier Pellicer, assegura que consideren l'ampliació de la causa una "persecució política", de la qual en responsabilitzen el govern espanyol. 


El grup de suport als acusats, constituït després de les primeres detencions, ha convocat mobilitzacions de protesta per l'ampliació de la causa als municipis on viuen els investigats: Sabadell, Mollet del Vallès, Folgueroles i Sentmenat.
 

Les compareixences seran el 30 de juny i es faran de forma telemàtica des dels jutjats de Mollet i Sabadell. Aquell dia començarà el primer judici contra joves detinguts durant les protestes post-sentència. Serà el pròxim capítol d'una causa polèmica des del principi, a causa de la falta d'evidències al sumari que validessin els informes de la Guàrdia Civil i les valoracions del jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Unes hipòtesis basades en l'existència d'un grup terrorista independentista que estaria preparant accions contra objectius concrets.

Sense explosius ni objectius concrets

El 10 de gener Jordi Ros i Germinal Tomàs sortien de la presó. Eren els dos últims detinguts en el marc de l'operació Judes que eren posats en llibertat i des d'aleshores Alerta Solidària ha reiterat la petició d'arxivament de la causa. El sumari de la causa va evidenciar des del principi que no hi havia ni rastre d'explosius. La Guàrdia Civil només acredita la compra i experiments de tres dels acusats amb substàncies amb capacitat incendiària. A finals d'any, el jutge de la sala penal de l'Audiència Nacional, contradeia el criteri mantingut fins aleshores García Castellón. 

En relació a la tinença d'explosius, el tribunal només considera provada l'existència de precursors d'explosius. És a dir, substàncies que degudament barrejades podrien ser utilitzades en forma de bombes però que no poden ser catalogades d'explosius. És la primera vegada, però, que l'existència de possibles precursors serveix de marc a una investigació d'aquestes característiques. El cas del comando Dixan, o la consideració que el jove Adrià Carrasco podria fer servir els cordons del seu calçat com a metxa, són alguns precedents a l'estat espanyol. 


Sobre les acusacions de terrorisme, el punt de partida del sumari judicial és etiquetar els CDR com a "organització criminal". La sala penal de l'Audiència, però, ha mantingut els càrrecs tot i reconèixer que no es pot emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El dubte permet que la causa no es mogui de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. 

Sobre la conspiració per fer estralls, el sumari judicial no acredita cap objectiu concret contra els quals el suposat ERT volgués atemptar i es limita a reflectir la presumpta voluntat dels investigats d'ocupar el Parlament. La legislació espanyola permet investigar com a terrorisme delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes. 

L'ampliació de la causa posa sota el focus quatre independentistes més, acusats dels mateixos delictes que els nou detinguts el 23 de setembre del 2019. Delictes pels quals la investigació no ha pogut aportar fins ara cap més evidència que el relat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació