22
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:14h
Les dones segueixen carregant amb la major part de les tasques de la llar i de cures, durant la pandèmia, cosa que els genera més estrès i les pot expulsar del món laboral. Així ho conclou l'informe del Departament de Vicepresidència i Economia i Finances, anunciat fa dos mesos per Pere Aragonès i fet publicat aquest dilluns, el qual reclama permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles mentre no obrin les escoles, per evitar aquest greuge.
En cas que la família fos monoparental, la proposta és que els permisos s'unifiquessin. Altres recomanacions de l'informe passen precisament per preveure recursos econòmics amb especial atenció a les mares soles amb fills i maltractades, així com avançar en la reforma horària per millorar amb la conciliació, promoure el teletreball però garantint la desconnexió digital, i facilitar l'adaptació de la jornada, la flexibilització horària i les jornades més compactades, un cop s'obrissin les escoles -tot apunta que el setembre.
El document també planteja regularitzar la situació administrativa de les dones que es dediquen a les tasques de llar en situació irregular -i també les d'altres persones en situació similar-. I, mentre això no passi i, per tant, no puguin rebre prestacions, canalitzar els recursos cap a organitzacions que els donin suport.
Aquest informe conté, en bona mesura, dades d'enquestes, entre les quals les dues sobre el confinament del Centre d'Estudis d'Opinió -una d'elles assenyalava que un de cada cinc homes no feia cap tasca de la llar aquelles setmanes i l'altra, que la meitat de mares afirmaven que s'encarregaven soles de la cura dels infants- i conclouen en la línia d'estudis com el de la Cambra de Comerç, que alertava del risc de mig segle de retrocés en igualtat de gènere.
En concret, l'informe de Vicepresidència apunta que les dones han reduït la participació a les tasques de la llar durant el confinament per una major implicació dels homes, però, així i tot, feien elles el 61% de les tasques domèstiques i de cures, mentre que els ells es responsabilitzaven sobretot de les tasques de l'exterior, com sortir a comprar o treure els nens a passejar. Feines més agraïdes aquestes dates. Pel que fa al temps d'entretenir i cuidar la canalla, les mares destinaven 4,3 hores diàries i els homes, 3,1 hores.
Això provocava, segons altres estudis, que les dones hagin tingut més preocupacions i malestar psíquic que els homes durant el confinament. Així mateix, aquesta anàlisi avisa que, si la situació s'allarga o es repeteix i les escoles no obren o tornen a tancar, pot ser que les dones siguin les que es quedin més a casa, amb jornades reduïdes o fins i tot deixant la feina. Això posaria en risc els avenços dels darrers anys en igualtat laboral.
Igualment, l'estudi destaca que, en el 77,9% de llars monoparentals, hi ha una dones, i aquestes són de les que ho han passat pitjor - amb teletreball, fills a cuidar, reducció d'ingressos, etcètera-. Per altra banda, apunta el cas de dones que conviuen amb els agressors, les quals, si perden la feina, tenen més difícil sortir de casa. Entre el 16 març i el 30 d'abril, de fet, les trucades diàries a l'Institut Català de les Dones han crescut un 88%.
Una altra variable difícil de comptabilitzar per ara són els possibles divorcis que poden derivar del confinament. Ara hi ha poques dades per preveure si s'incrementaran, però, si això passa, encara ara les dones tenen majoritàriament la custòdia dels fills. I la crisi i reducció d'ingressos generalitzada pot provocar que no arribin les aportacions dels pares per afrontar-la.
De fet, les dades sobre treball analitzades per l'estudi no assenyalen que les dones hagin de tenir més problemes econòmics que els homes. Les afiliacions a la seguretat social han caigut un 3,4% entre els homes i un 2,2% entre les dones, a banda que l'atur registrat entre homes ha crescut un 38% i, entre les dones, un 24%. Així mateix, no hi ha evidències que hi hagi més dones que homes en situació d'ERTO.
Tot i això, sectors masculinitzats com la indústria es podrien recuperar abans que d'altres de més feminitzats, com el comerç al detall, així com les dones són clara majoria en feines molt exposades al coronavirus, com les activitats sanitàries (73,9%) o les residències (84,3%). Així mateix, dades de Càritas quantifiquen en un 96% el pes de les dones en les tasques domèstiques en economia submergida, un 42% de les quals, estrangeres. Moltes d'aquestes s'han quedat sense treball i sense prestació.
Totes aquestes dades oficials, a més, no estan actualitzades, però les dades de les enquestes, que podrien anar més avançades, assenyalen un horitzó diferent. Un 72% de les dones amb feina abans del confinament la mantindrien, menys que el 75% dels homes. A més, els homes van ser els que es van reincorporar més ràpid al treball presencial, així com un 45,2% de les dones diu que s'han reduït els ingressos a la llar, per un 37% dels homes. Les dones també afirmen, de forma més clara, que tindran dificultats per arribar a finals de mes, tot i que això es pot deure a una realitat o a una percepció deguda al fet que les finances de la llar molts cops depenen de la dona.
En cas que la família fos monoparental, la proposta és que els permisos s'unifiquessin. Altres recomanacions de l'informe passen precisament per preveure recursos econòmics amb especial atenció a les mares soles amb fills i maltractades, així com avançar en la reforma horària per millorar amb la conciliació, promoure el teletreball però garantint la desconnexió digital, i facilitar l'adaptació de la jornada, la flexibilització horària i les jornades més compactades, un cop s'obrissin les escoles -tot apunta que el setembre.
El document també planteja regularitzar la situació administrativa de les dones que es dediquen a les tasques de llar en situació irregular -i també les d'altres persones en situació similar-. I, mentre això no passi i, per tant, no puguin rebre prestacions, canalitzar els recursos cap a organitzacions que els donin suport.
Aquest informe conté, en bona mesura, dades d'enquestes, entre les quals les dues sobre el confinament del Centre d'Estudis d'Opinió -una d'elles assenyalava que un de cada cinc homes no feia cap tasca de la llar aquelles setmanes i l'altra, que la meitat de mares afirmaven que s'encarregaven soles de la cura dels infants- i conclouen en la línia d'estudis com el de la Cambra de Comerç, que alertava del risc de mig segle de retrocés en igualtat de gènere.
En concret, l'informe de Vicepresidència apunta que les dones han reduït la participació a les tasques de la llar durant el confinament per una major implicació dels homes, però, així i tot, feien elles el 61% de les tasques domèstiques i de cures, mentre que els ells es responsabilitzaven sobretot de les tasques de l'exterior, com sortir a comprar o treure els nens a passejar. Feines més agraïdes aquestes dates. Pel que fa al temps d'entretenir i cuidar la canalla, les mares destinaven 4,3 hores diàries i els homes, 3,1 hores.
Això provocava, segons altres estudis, que les dones hagin tingut més preocupacions i malestar psíquic que els homes durant el confinament. Així mateix, aquesta anàlisi avisa que, si la situació s'allarga o es repeteix i les escoles no obren o tornen a tancar, pot ser que les dones siguin les que es quedin més a casa, amb jornades reduïdes o fins i tot deixant la feina. Això posaria en risc els avenços dels darrers anys en igualtat laboral.
Igualment, l'estudi destaca que, en el 77,9% de llars monoparentals, hi ha una dones, i aquestes són de les que ho han passat pitjor - amb teletreball, fills a cuidar, reducció d'ingressos, etcètera-. Per altra banda, apunta el cas de dones que conviuen amb els agressors, les quals, si perden la feina, tenen més difícil sortir de casa. Entre el 16 març i el 30 d'abril, de fet, les trucades diàries a l'Institut Català de les Dones han crescut un 88%.
Una altra variable difícil de comptabilitzar per ara són els possibles divorcis que poden derivar del confinament. Ara hi ha poques dades per preveure si s'incrementaran, però, si això passa, encara ara les dones tenen majoritàriament la custòdia dels fills. I la crisi i reducció d'ingressos generalitzada pot provocar que no arribin les aportacions dels pares per afrontar-la.
De fet, les dades sobre treball analitzades per l'estudi no assenyalen que les dones hagin de tenir més problemes econòmics que els homes. Les afiliacions a la seguretat social han caigut un 3,4% entre els homes i un 2,2% entre les dones, a banda que l'atur registrat entre homes ha crescut un 38% i, entre les dones, un 24%. Així mateix, no hi ha evidències que hi hagi més dones que homes en situació d'ERTO.
Tot i això, sectors masculinitzats com la indústria es podrien recuperar abans que d'altres de més feminitzats, com el comerç al detall, així com les dones són clara majoria en feines molt exposades al coronavirus, com les activitats sanitàries (73,9%) o les residències (84,3%). Així mateix, dades de Càritas quantifiquen en un 96% el pes de les dones en les tasques domèstiques en economia submergida, un 42% de les quals, estrangeres. Moltes d'aquestes s'han quedat sense treball i sense prestació.
Totes aquestes dades oficials, a més, no estan actualitzades, però les dades de les enquestes, que podrien anar més avançades, assenyalen un horitzó diferent. Un 72% de les dones amb feina abans del confinament la mantindrien, menys que el 75% dels homes. A més, els homes van ser els que es van reincorporar més ràpid al treball presencial, així com un 45,2% de les dones diu que s'han reduït els ingressos a la llar, per un 37% dels homes. Les dones també afirmen, de forma més clara, que tindran dificultats per arribar a finals de mes, tot i que això es pot deure a una realitat o a una percepció deguda al fet que les finances de la llar molts cops depenen de la dona.