CRÒNICA

Els comuns esmolen l'estratègia per al cos a cos electoral amb el PSC i ERC

Conscients del vot fronterer de cara a les pròximes catalanes, busquen marcar perfil propi amb mocions a favor d'investigar el rei o la pressió per esclarir el vincle de Felipe González

per Sara González , 22 de juny de 2020 a les 19:37 |
La presidenta parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, durant una intervenció de Pere Aragonès al Parlament | ACN
Desconfinats del tot, els partits catalans desconfinen també les seves maquinàries electorals. La incertesa és generalitzada, tant per com evolucionarà la pandèmia com per quan signarà el decret de convocatòria el president Quim Torra, sempre i quan no arribi abans la inhabilitació del Tribunal Suprem. Però tothom vol deixar el terreny preparat de cara a una tardor que pot ser decisiva per a la Generalitat. Amb vocació que es produeixin canvis a Palau, els comuns esmolen la seva estratègia tot buscant ser decisius. Conscients del vot fronterer tant amb el PSC com ERC, han començat a marcar perfil propi amb un primer objectiu: no quedar assimilats i marcar distàncies amb els socialistes, amb qui governen a la Moncloa o a l'Ajuntament de Barcelona.  


"Estem treballant com si hi haguessin eleccions a la tardor i volem marxar al juliol amb la feina feta", expliquen fonts dels comuns, que fa mesos que tenen resolt que la seva cap de llista serà Jéssica Albiach. Aquestes eleccions seran clau per a ells. Són cotitzats tant pel PSC com per ERC de cara a futurs pactes i el seu repte és ampliar els vuit diputats que Xavier Domènech va aconseguir a les eleccions del 2017. La radiografia que fa el darrer baròmetre del CEO, del mes de març, és que poden aspirar a arribar als 13 o 14 diputats i, si bé tenen una fidelitat de vot que frega el 80%, hi ha un 6,6% dels seus votants que ara es decantarien pel PSC i un 7,2% que ho farien per ERC.

L'objectiu seran aquestes dues tradicionals fronteres, però també la bossa d'abstencionistes, que entenen que pot eixamplar-se per una desafecció que detecten que està creixent. El repte que es fixen és el d'intentar acostar-se a l'electorat que aconsegueixen mobilitzar a les eleccions espanyoles -prop dels 547.000 votants el 10-N. "Sabem que és complicat", admeten els dirigents consultats.


Amb aquesta lectura sobre la taula, els comuns treballen ja per bastir el moll de l'os del seu argumentari de cara a la futura campanya. L'actual Govern el donen per esgotat -també ho fa el PSC, com ha certificat aquest dilluns Miquel Iceta- i asseguren que "es percep" en cada contacte que hi han mantingut, ja sigui pels pressupostos o pel dia a dia parlamentari. Des de l'aprovació dels pressupostos, afirmen que no han entrat a negociar el programa de reconstrucció i ho atribueixen al desacord entre JxCat i ERC, una aliança que consideren que no es pot tornar a repetir en la pròxima legislatura perquè no deixa d'encadenar una disputa rere l'altra. 

La defensa de les polítiques d'esquerres per combatre la crisi i accentuar el seu perfil republicà seran dos dels seus cavalls de batalla. En el cos a cos amb ERC, brandaran el seu model contrari, per exemple, a projectes com el de Barcelona Word i l'aposta per la inversió en sanitat i educació pública i furgaran en les contradiccions que entenen que suposa per als de Pere Aragonès reivindicar-se d'esquerres i anar de la mà de JxCat.


També trauran pit de polítiques que a nivell estatal porten el segell de Podem i dels comuns, com l'ingrés mínim vital. I en la pugna amb el PSC, intentaran treure rèdit del paper de sherpa per arrossegar-lo cap a posicionaments més d'esquerres i del seu perfil republicà, així com d'una resolució del conflicte amb Catalunya en la qual consideren que no es pot eludir la llibertat dels líders independentistes empresonats. L'amnistia i l'autodeterminació tornaran a ser presents en la propera trobada de la taula de diàleg, que pot tornar a estar liderada per Torra i Pedro Sánchez, com al febrer.

Accentuar el perfil republicà

Tot i que els comuns han defensat el referèndum acordat per resoldre el conflicte territorial, saben que aquesta és una bandera que acaba capitalitzant l'independentisme. És per això que malden per assumir el rol d'ariets contra la corrupció de la monarquia, una carpeta que ERC també porta mesos treballant al Congrés dels Diputats en forma de mocions -que també han tingut rèpliques als ajuntaments- i iniciatives.  

Al Congrés i de la mà de Podem, els comuns van votar la setmana passada a favor de la comissió d'investigació pels presumptes casos de corrupció que assetgen el rei emèrit Joan Carles, tot i que estava circumscrita al període posterior al 2014, un cop el rei emèrit va deixar el càrrec. No va prosperar, però, per l'oposició dels socialistes. Ara, després que The Telegraph hagi revelat que un dels seus testaferros va pagar bona part del viatge de noces de Felip VI, reclamen que també l'actual monarca doni explicacions.

Amb l'objectiu de pressionar els socialistes -que continuen votant en contra de la comissió al Congrés- han posat en marxa una moció que presentaran als ajuntaments catalans amb perspectives d'atreure el vot de regidors del PSC. "Segur que comptarem amb el suport de socialistes de cor que no entenen la decisió dels socialistes a escala estatal", ha assegurat el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena. L'aposta, però, no deixa de ser paradoxal amb el fet que Podem, estant a la coalició a la Moncloa, tingui des d'aquesta posició una major capacitat per pressionar.


Des de la cúpula de Catalunya en Comú emmarquen la iniciativa en l'"absoluta normalitat" de les diferències que, al marge del programa de govern, existeixen entre els dos partits que governen en coalició. Però l'acció ha estat encaixada amb malestar per part dels socialistes. Iceta ha recordat que ha petició de la comissió del Congrés ha estat tombada en base a l'informe dels lletrats que conclou que el rei emèrit gaudeix d'immunitat i retreuen als comuns que dediquin els plens municipals "a qüestions que surten de les seves competències" i no se centrin en les mesures de recuperació econòmica i social.

"Sembla que la monarquia és ara una de les seves prioritats", lamenten fonts socialistes, que asseguren que la consigna nacional serà que es voti en contra d'aquestes mocions als ajuntaments. Els comuns ja tenen entre cella i cella presentar-la a Barcelona, on Ada Colau governa en coalició amb el PSC.

"Serem coherents amb el que es va votar al Congrés", insisteixen els socialistes, que consideren que no hi ha debat intern sobre aquesta qüestió. Encara que des de les joventuts del partit s'hagin impulsat en els darrers anys diverses iniciatives perquè tant el PSOE com el PSC apostin per una defensa activa d'un model republicà, des de la cúpula socialista argumenten que, a l'hora de votar, mai hi ha hagut debat. De fet, tampoc n'hi va haver quan al Parlament, a iniciativa de Catalunya en Comú Podem, va votar la reprovació del rei, que tornarà a estar damunt la taula quan es votin les conclusions de la comissió del 155. Tot plegat ho emmarquen en el terreny de la gesticulació. "És com quan van demanar retirar l'estàtua de Colom", sostenen al PSC. 

Una necessitat que pot topar amb el dia a dia de Podem a la Moncloa

A més de la comissió d'investigació sobre la monarquia, els comuns també van jugar un paper cabdal la setmana passada a l'hora de pressionar Podem perquè votés finalment a favor de la comissió per investigar els vincles entre l'expresident Felipe González i els GAL, una altra pedra a la sabata per al PSOE. Tant des d'En Comú Podem com des de Podem d'Euskadi van forçar la rectificació de la cúpula del partit, que inicialment era partidària de rebutjar la comissió i no obrir un nou front amb Pedro Sánchez. Fonts dels comuns asseguren que es tractava de "clarificar" la posició sobre una qüestió "especialment sensible" tant a Catalunya com a Euskadi.  


Les necessitats electorals dels comuns, que passaran també per brandar el programa social que Podem treballa per implementar des de la Moncloa, poden xocar també amb el dia a dia de Pablo Iglesias, concentrat especialment en el programa de reconstrucció. De la mateixa manera, el propòsit del PSOE de dialogar amb ERC per abordar el conflicte amb Catalunya a canvi de suports al Congrés també pot entorpir l'agenda del PSC d'enfrontar-se als republicans a l'hora de reivindicar-se com el partit capaç de vehicular una sortida dialogada al conflicte. 

Albiach serà la candidata dels comuns, que tenen encara algunes carpetes importants per tancar. Una d'elles, el nom amb el qual concorreran a les eleccions. La intenció és unificar nomenclatures i presentar-se a les catalanes com En Comú Podem -la que millors rèdits els ha donat a les urnes- i deixar enrere la marca Catalunya en Comú Podem enarborada als comicis del desembre del 2017. També han de resoldre l'estabilitat de l'entesa amb Podem Catalunya, més fàcil ara que la diputada Conchi Abellán ha arrabassat el lideratge a Noe Bail i que tindran una direcció afí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació