constitucional

El TC anul·la part de la llei que desenvolupa la Hisenda catalana

El tribunal estima parcialment el recurs del govern espanyol contra la normativa del 2017

per NacióDigital , 22 de juny de 2020 a les 13:20 |
Edifici del Tribunal Constitucional. | José M. Gutiérrez
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de Codi Tributari de Catalunya que el govern espanyol havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l'executiu contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades "lleis de desconnexió". L'alt tribunal ja va acordar per unanimitat suspendre cautelarment alguns dels preceptes de la llei el setembre del 2017, tot i que en va donar per bons d'altres.

La normativa contenia el disseny dels organismes que formen part de l'estructura institucional del que havia de ser la futura Hisenda Catalana i donava cobertura a l'Agència Tributària de Catalunya. En una sentència feta pública aquest dilluns, el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el TC remarca que les normes tributàries autonòmiques de caràcter general que regulin o vagin en contra dels preceptes de l'estatal seran inconstitucionals i, per tant, no seran aplicables a cap tribut.


D'altra banda, quan no vulnerin les competències estatals, seran només aplicables a tributs propis de l'autonomia i no a tributs cedits si el seu contingut desborda els límits introduïts per l'Estat en la llei específica de cessió en l'exercici de la seva potestat.

El TC estableix que són inconstitucionals els preceptes de la legislació catalana sobre la regulació dels principis constitucionals en matèria tributària, la regulació amb caràcter general de l'àmbit temporal i dels criteris d'interpretació de les normes tributàries, de la potestat de qualificació de l'administració, la regulació del supòsit en què l'administració tributària de la Generalitat i el contribuent poden arribar a acords per a la determinació de drets i obligacions tributàries o l'atribució de la competència per regular els terminis de prescripció i les causes d'interrupció del seu còmput.


El TC remarca que diversos articles i apartats infringeixen la Constitució perquè vulneren el "marc general de tot el sistema tributari", ja que és competència de l'Estat. La sentència recorda que la Constitució reserva a l'Estat "la competència per dictar, d'una banda, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques i, de l'altra, les normes de procediment administratiu comú i les bases del règim estatutari dels funcionaris públics". En canvi, el TC desestima les impugnacions d'altres disposicions en què no veu extralimitació competencial.

Es tracta de les parts, per exemple, en què es regula la facultat d'obtenir informació amb transcendència tributària amb la finalitat d'utilitzar-la en l'exercici de les funcions d'aplicació dels tributs o de recaptació en període executiu que té atribuïdes per llei o de la possibilitat que les dades que obtenen els ens locals supramunicipals se cedeixin directament a l'Agència Tributària de Catalunya "per al control del compliment d'obligacions fiscals en l'àmbit de les seves competències".


La llei tenia com a objectiu "ordenar i sistematitzar les normes principals" que integraven el dret tributari català i aconseguir "un sistema tributari proporcional i redistributiu" que assegurés "la justícia fiscal" i frenés l'evasió fiscal.


La norma establia que l'actual Junta de Finances fos substituïda per la Junta de Tributs de Catalunya; creava el Consell Fiscal de Catalunya com a màxim òrgan consultiu i d'assessorament en matèria de fiscalitat i l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya i també un registre d'assessors fiscals de Catalunya.

També preveia que, amb caràcter transitori, i fins al 31 de desembre de 2024, les funcions que tenia atribuïdes el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat poguessin ser exercides amb plenitud d'efectes jurídics per funcionaris del cos de gestió d'administració i funcionaris d'altres administracions públiques. El ple la va aprovar amb el suport de Junts pel Sí, la CUP i un diputat no adscrit (71) i els vots en contra de Cs, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació