EUA: Anàlisi

«Latinos votes matters»

El col·lectiu hispà, convertit ja en la primera minoria dels Estats Units, serà decisius en uns comicis també marcats per les proteses afroamericanes contra els abusos policials

per Ferran Fernandez Pintó , Consultor de comunicació, 20 de juny de 2020 a les 21:10 |
Donald Trump, amb cossos i forces de seguretat. | The White House
Veurem en les pròximes setmanes com el president Donald Trump farà una aproximació cap als hispanoamericans -els latinos, tal com se'ls coneix als Estats Units- i no cap a la ciutadania afroamericana malgrat el moviment Black Lives Matters. Els afroamericans han deixat de ser la primera minoria en favor dels hispans, un 13% enfront del 18%. Ni el partit republicà ni Trimp volen seguir perdent més oportunitats en aquesta primera minoria, que en les pròximes dècades arribarà a representar el 25% de la població. Dit d'una altra manera, un de cada quatre habitants dels Estats Units serà d'origen hispà, i això representen molts vots i una força electoral molt potent.


La comunitat llatinoamericana supera ja els 60 milions sobre un total de 325 milions de persones. La seva taxa d'aturats abans de la pandèmia estava per sota del 5%, però ara es troba en el 19%. L'abandonament escolar ha baixat del 30% al 10%, i en els últims anys els hispans amb presència a la universitat s'ha quasi doblat, passant del 25% al 47%. Totes aquestes dades han comportat que el seu poder adquisitiu en els últims vint anys hagi crescut un 180%. Què vol dir? Que han vist molt millorada la qualitat de vida fins al punt que el seu poder adquisitiu és d'1,4 bilions de dòlars, una xifra que representa més que tot el PIB espanyol.

De tots els grups ètnics, els hispans són els que voten menys. Només un 11% d'ells, per exemple, va anar a votar a les últimes eleccions presidencials. Aquesta sigui, probablement, una de les principals claus dels comicis d'aquest 2020, i també en l'elecció de la candidata a la vicepresidència del partit demòcrates. Si fem una ullada a les eleccions que van portar Trump a la Casa Blanca, només el 57% dels latinos amb dret a vot es van registrar per anar a votar i, d'aquests, només el 47% van acabar acostant-se definitivament a les urnes el dia dels comicis.


Per grups ètnics, el 65% dels blancs van anar a votar. En el cas dels afroamericans, el percentatge va ser del 59%, mentre que el d'asiàtics va quedar-se en el 49%. Pel que fa als hispans, la xifra va ser encara més baixa, del 47%. A les eleccions de mig mandat, celebrades el novembre del 2018 i en les quals s'escullen per dels congressistes i senadors, l'augment dels votants hispans es va disparar en un 178% respecte les mateixes eleccions del 2014. Això indica que, cada vegada més, els latinos se senten més interpel·lats a l'hora d'exercir el dret a vot.

Els cinc estats on hi ha una població superior d'hispans són Califòrnia, Texas, Nova York, Florisa i Illinois. En aquests cinc estats hi ha en joc 171 delegats electorals -se'n necessiten 270 per ser president-, exactament la meitat més u del total. En aquest scinc estats, n'hi ha tres que són clarament demòcrates -Califòrnia, Nova York i Illinois- i Joe Biden hi guanyarà sense baixar de l'autobús si no és que hi ha un gir molt inesperat. Això, d'entrada, li comportarà 104 vots electorals.



Florida és, des de fa molts anys, el que s'anomena un swing state. A vegades guanyen els demòcrates, a vegades ho fan els republicans, i en aquestes elecciosn continuarà sent decisiu. Texas, un estat on des de l'any 1968 els republicans han guanyat les últimes eleccions presidencials, ha registrat un augment de la població hispana els darrers anys. Podria passar a ser un swing state o, fins i tot, donar la sorpresa com ja comencen a indicar algunes enquestes, convertint el territori dels cowboys i J.R. Ewing en un estat demòcrata.

En les últimes presidencials, Hillary Clinton va obtenir el 90% dels votants afroamericans i el 65% dels hispans. Aquestes dades indiquen que els votants del primer grup són clarament demòcrates, i que poc marge té Biden per incrementar els vots en aquest espai. En canvi, sí que pot créixer i molt dins dels hispans. Tenen un vot més volàtil que cap altre grup: el seu vot es basa en la confiança que els dona el candidat i en les propostes, no tant en una tria fidel cap a un o altre partit.

Decideixen què voten en funció de tres polítiques molt concretes: economia, educació i seguretat. El col·lectiu hispà serà decisiu, i més ara que per primera vegada en unes presidencials seran la primera minoria del país. És per aquest motiu que, segurament Trump baixarà uns quants decibels en els atacs als latinos respecte les eleccions del 2016. I també per això Biden està dubtant tant sobre si acaba escollint una candidata afroamericana a la vicepresidència o bé una hispana tot i les fortes pressions del moviment Black Lives Matters.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació