coronavirus

Gairebé 30.000 morts i sense recompte a les residències: balanç de tres mesos de pandèmia a l'Estat

En l'últim més s'han detectat i controlat 34 brots a Espanya que han afectat un miler de persones i les autoritats sanitàries demanen responsabilitat ara que s'acaba l'estat d'alarma

per Bernat Surroca , 19 de juny de 2020 a les 19:10 |
Personal sanitari a l'Hospital d'Olot durant les setmanes més crítiques de la crisi del coronavirus | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa 100 dies Fernando Simón, director del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries, era pràcticament un desconegut per a bona part de la societat. Tres mesos i una pandèmia després, les seves rodes de premsa pràcticament diàries l'han convertit en un personatge públic. A partir de la setmana que ve, amb la fi de l'estat d'alarma i l'entrada a l'anomenada "nova normalitat", les compareixences de Simón es reduiran a dues per setmana, que serviran per actualitzar les dades de l'epidèmia.

El doctor ha estat l'encarregat d'explicar les dades -sovint difícils d'entendre- des de la Moncloa. Els tres mesos de pandèmia deixen a Espanya prop de 30.000 morts, una xifra total que s'ha actualitzat aquest divendres després de dues setmanes congelada. El forat negre continua sent el de les residències, on el Ministeri de Sanitat encara no és capaç de xifrar quanta gent hi ha mort. Malgrat que la situació de la crisi sanitària Espanya, diuen des de la Moncloa, està controlada, el virus encara hi és i es detecten brots que, per ara, s'han aïllat a temps. 


Els reptes a partir d'ara, amb la pressió als hospitals i les UCI a uns nivells normals després de setmanes al límit del col·lapse, és evitar que es descontroli la transmissió. El risc hi és, tot i que el sistema de vigilància, insisteix el govern espanyol, funciona i està preparat per detectar i controlar els positius i els contactes de risc. A les portes de la revetlla de Sant Joan, després de 100 dies d'estat d'alarma, la recepta continua sent la del primer dia: distància de seguretat, mascareta, rentat de mans sovint, i higiene estricte als espais públics i privats. 

Aquestes són les quatre claus del balanç de l'epidèmia a Espanya:


1. Fins a 28.315 morts des de l'inici de la crisi

A Espanya han mort des de l'inici de la crisi 28.315 persones per coronavirus. Són els casos que abans de morir tenien un diagnòstic de la Covid-19, és a dir, en aquesta xifra no s'hi inclouen els sospitosos o aquells amb símptomes compatibles. El Ministeri de Sanitat ha actualitzat aquest divendres la dada després de mantenir-la congelada dues setmanes en 27.136. Durant aquest temps, ha aprofitat per netejar, juntament amb les comunitats autònomes, les sèries anteriors a l'11 de maig, quan va canviar el sistema de vigilància de l'epidèmia per adaptar-lo a la nova situació, més controlada. Fins a l'11 de maig, durant les setmanes més crítiques de la crisi, es va optar per dades a l'engròs i ara es vol que siguin més precises, per poder fer una detecció precoç dels casos i prendre mesures concretes. 


Els prop de 30.000 morts situen Espanya com un dels països més castigats per la crisi del coronavirus. En nombres absoluts, Estats Units és el país amb més morts per la Covid-19, amb 120.688; després ve el Brasil, amb 47.869; el Regne Unit, amb 42.288; Itàlia, amb 34.514; i Espanya. L'oposició ha aprofitat aquestes males dades per carregar contra la gestió del govern espanyol, a qui han acusat de reaccionar tard a l'emergència i d'ocultar el nombre real de morts.

El cert és que a l'Estat hi ha hagut un excés de morts entre el març i el juny d'unes 44.000 persones, això vol dir que respecte als morts esperats durant aquest període, n'hi han hagut 44.000 més. No es pot afirmar que tots ells siguin a causa del coronavirus, però el mateix Fernando Simón admet que una part pot ser conseqüència "directa o indirecta" de la pandèmia. 

2. El forat negre de les residències

La Covid-19 ha afectat especialment la gent gran i un dels espais més crítics han estat les residències. Tot i la insistència dels periodistes en els últims mesos, el govern espanyol encara no ha pogut donar la dada de persones mortes en residències. A Madrid i Catalunya, dos dels territoris més castigats per l'epidèmia, hi ha hagut 5.981 i 4.091 morts, respectivament, en residències. Al total d'Espanya, segons ha recollit RTVE, han mort 19.529 persones en centres de gent gran per coronavirus o amb símptomes compatibles de la malaltia. Segons aquesta suma, les persones mortes en geriàtrics suposarien el 69% del total notificat pel Ministeri de Sanitat.

La qüestió de les residències ha estat la gran taca negra en la gestió de la crisi, tant a Catalunya com a Espanya. Segons ha detallat Simón en diverses compareixences, el fet que el virus hagi afectat especialment aquests espais, amb gent molt vulnerable a la malaltia, explicaria l'elevada mortalitat a Espanya. A Catalunya, les residències també han estat molt colpejades per la crisi i la seva gestió -primer en mans del Departament de Treball i després en mans del de Salut- ha estat criticada. En qualsevol cas, les comunitats autònomes faciliten des fa setmanes les dades de morts a les residències i, per tant, el govern espanyol les té, tot i que encara no vulgui fer-les públiques. 


3. No hi ha immunitat de grup

El doctor Oriol Mitjà apuntava fa uns dies a RAC1 que en aquests tres mesos només s'ha vist una petita part del que pot fer el virus. Tot i les setmanes de confinament i la pressió sobre el sistema sanitari, ara com ara el coronavirus només ha afectat un 5% del conjunt dels ciutadans espanyols i un 6,1% dels catalans. Això es desprèn de les dades preliminars de l'estudi de seroprevalença, que s'acabarà la setmana vinent i vol determinar l'impacte real de l'epidèmia a Espanya. L'estudi vol veure quanta gent s'ha contagiat de coronavirus durant la crisi per estimar el percentatge de població immune a la malaltia, una dada que permet dissenyar amb més precisió la desescalada. 

Amb aquests percentatges, que difícilment variaran en la tercera onada, la immunitat de grup, situada al voltant del 60%, continua lluny. Durant les seves compareixences, Simón ha dit diverses vegades que no es podrà basar l'estratègia de control de la pandèmia en la immunitat de grup. Fins que no hi hagi una vacuna -algunes veus apunten que es podria començar a comercialitzar a finals d'any o principis del vinent- o un tractament efectiu, les mesures de seguretat continuaran sent la distància de dos metres, la mascareta i la higiene de mans. 


4. El perill dels brots

Sense immunitat de grup i amb nous contagis diaris, el risc d'un repunt de la pandèmia encara hi és i hi continuarà sent. Des de l'11 de maig, s'han detectat a Espanya 34 brots nous en diversos punts de l'Estat que han afectat un total de 982 persones. A dia d'avui n'hi ha nou d'actius i, segons el ministre Illa, tots estan controlats. El sistema de vigilància haurà de permetre detectar de manera precoç qualsevol possible brot i aplicar les mesures necessàries per controlar-lo. Això vol dir detectar ràpidament els positius i els seus contactes de risc i aïllar-los, per tallar les cadenes de transmissió de la malaltia. Els brots que hi ha hagut a Espanya estan associats a escorxadors, treball al camp, residències, centres sanitaris, casos d'incivisme i casos importats.

Tot sembla indicar que l'estiu perjudica la transmissió del virus. Això sumat a una ciutadania més conscienciada dels riscos de la malaltia i a la millora en la capacitat de diagnòstic del sistema sanitari -al principi de l'epidèmia es trigava unes dues setmanes en entre l'inici de símptomes i la notificació del cas positiu i ara es triga entre 24 i 48 hores- fa difícil un rebrot de l'epidèmia tal com hem viscut aquests últims tres mesos. Tot i així, no hi ha risc zero i, sense immunitat de grup, des de les autoritats sanitàries continuen demanant responsabilitat i mantenir-se en alerta. Tot i admetre que sense estat d'alarma no es pot controlar la mobilitat, Simón ha demanat no moure's entre territoris si no és necessari, especialment ara amb la revetlla de Sant Joan a l'horitzó. 





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació