MIGRACIONS

Catalunya va rebre el 2019 13.270 sol·licituds d'asil, un 65% més que el 2018

Espanya va doblar les peticions, sobretot per l'increment de veneçolans

per NacióDigital , 19 de juny de 2020 a les 14:57 |
Barcelona ha triplicat en dos anys el nombre de persones que el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya va rebre el 2019 un total de 13.270 sol·licituds d'asil internacional, un 65% més que el 2018, quan en va rebre 8.047, i un 240% més que el 2017, amb un total de 3.926 sol·licituds. Va rebre l'11% de totes les sol·licituds de l'estat, que van ser unes 115.000, i el segon territori de l'estat amb més peticions. L'augment principal va ser a la demarcació de Barcelona, amb un 88% del total de Catalunya, passant de 7.374 a 11.711, i sent la segona província d'Espanya amb més peticions. Girona va tenir 755 sol·licituds, davant les 309 de l'any anterior; Lleida 553, davant les 108 del 2017; i Tarragona 251, respecte les 180 del 2018.

Segons l'informe de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), coincidint amb el dia mundial del refugiat que es commemora aquest dissabte, Espanya va ser el 2019, per primer cop, el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licitants d'asil, duplicant el rècord històric del 2018 i passant de 57.745 a 115.190 l'any següent. No obstant això, va baixar el percentatge de persones que va aconseguir la protecció demanada. La majoria dels 40.000 refugiats acceptats són veneçolans.


De fet, el 77% dels sol·licitants venen de Llatinoamèrica: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.000), Hondures (6.800), Nicaragua (5.900), El Salvador (4.784) i Perú (4.000). En canvi, l'exigència de visat de trànsit difícil d'obtenir als procedents de Síria, Palestina i Iemen ha fet baixar els sol·licitants d'aquests països.

De totes les sol·licituds resoltes, només es va concedir l'asil al 5,2%, mentre que el 2018 van ser el 24% de les peticions, i la mitjana europea és del 31%. Dels 60.200 expedients resolts, el 2,7% van aconseguir l'estatut de refugiat i el 2,5% una protecció subsidiària. El 66% van aconseguir autorització de residència per raons humanitàries, gairebé totes veneçolanes. El 28,7% de les peticions van acabar sense cap mena de protecció. D'aquestes, moltes són de Colòmbia, Palestina, El Salvador, Nicaragua o Hondures, que van veure rebutjades totalment entre el 79 i el 99% de les peticions.


D'altra banda, el CCAR lamenta també que les esperes per formalitzar la sol·licitud hagin superat els 12 mesos, i hi ha moltes diferències de temps entre Madrid, la més ràpida, i ciutats com València, Bilbao i Barcelona. Així, a finals del 2019 les oficines d'asil i refugi tenien 133.000 expedients pendents de resolució, i a finals d'aquest mes d'abril passat en quedaven 140.000 per resoldre, la meitat de les quals procedents de Colòmbia i Veneçuela. Només Alemanya té més expedients pendents a la Unió Europea.

En la presentació de l'informe també han participat dos testimonis dels seus casos: una dona que va fugir d'Hondures per escapar de la violència de les 'maras' i un jove gai egipci que va fugir primer del seu país per la seva condició d'homosexual i després de Romania per la seva condició d'àrab.


El CCAR també ha explicat que encara hi ha molts informes pendents de resoldre dels sol·licitants dels vaixells 'Aquarius' i Open Arms, i que la majoria dels resolts fins ara han estat desfavorables.

Dades mundials

A tot el món, el 2018 es va produir un augment de 2,3 milions de desplaçats respecte el 2017 i es va arribar als 70,8 milions, principalment procedents de Síria, Palestina, Afganistan, Sudan del Sud i Myanmar. El 84% dels refugiats viuen en països empobrits i al Líban, per exemple, un de cada vuit habitants és sirià. Els desplaçaments interns dins dels països també van créixer el 2018 en 1,3 milions de persones, arribant als 41,3. Colòmbia és el país amb més nombre de desplaçats dins les seves fronteres, 7,8 milions a causa de la violència entre el govern i les guerrilles, i Veneçuela el que suma més nous sol·licitants de protecció internacional, 4 milions a mitjans del 2019 i nou a finals del mateix any, amb un total de 79,5 milions a tot el món. La ruta migratòria amb més morts va tornar a ser el mar Mediterrani.

A la Unió Europea, el 2019 es va trencar la tendència a la baixa del nombre de sol·licitants dels últims anys, des del rècord del 2015, amb 1,3 milions. L'any passat 721.000 persones van formalitzar la petició d'asil, i el 57% ho va fer a tres països: Alemanya (165.000), França (128.000) i Espanya (118.000).

L'arribada a la Unió Europea d'immigrants irregulars es va reduir el 2019 un 18%, tant per via terrestre com marítima. A Espanya el descens va superar el 50%. L'enfortiment de la vigilància fronterera al Marroc va reactivar la ruta atlàntica des de Mauritània i el nord-est d'Àfrica cap a les illes Canàries. El CCAR ha alertat del perill que la Unió Europea acordi mesures més dures per aconseguir l'asil.

Marc jurídic favorable, aplicació insuficient

Per la seva banda, segons l’Informe Nacional per a Espanya del projecte National Integration Evaluation Mechanism (NIEM), el Sistema d’Acollida de Protecció Internacional espanyol (SAPI), no ha sabut respondre a l’augment de les demandes d’asil, sent Espanya el país que ha registrat l’increment anual més alt entre els principals països receptors d’Europa.

Tot i haver augmentat la seva capacitat i flexibilitzat l’acollida, la manca de reglamentació i escassetat de recursos no garanteixen la integració de tots els sol·licitants d’asil. L’estudi, dirigit pel CIDOB a Espanya i finançat per la Comissió Europea, ofereix una anàlisi comparada dels sistemes nacionals d’acollida de 14 països de la UE: Bulgària, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània , Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania i Suècia.

Les dades confirmen les tendències observades el 2017: malgrat un marc jurídic obert i favorable (84 sobre 100), en la pràctica el sistema d’asil espanyol és incapaç de garantir estàndards d’acollida i integració a tot el col·lectiu. Els problemes principals concerneixen al marc de les polítiques (61 sobre 100), subratllant la falta d’un reglament d’actuació, però sobretot en la fase d’implementació (34,5 sobre 100), on destaca
la manca de recursos i altres factors, com una formació insuficient del personal per atendre necessitats específiques i diversificades.

L’informe NIEM 2020 posa en relleu les deficiències que té el sistema d’asil i acollida espanyol a l’hora de tractar amb casos de sol·licitants d’asil i persones refugiades LGTBI. Destaca la manca de formació específica de les persones avaluadores en matèria de diversitat sexe-genèrica i competències interculturals, la manca d’informació respecte al país d’origen i la presència d’estereotips.

L’informe fa una anàlisi comparada dels 14 països objecte d’estudi. Amb una puntuació de 69,4 (sobre 100), la dimensió normativa representa l’aspecte més positiu dels sistemes nacionals d’acollida europeus. En la majoria de les àrees analitzades, des de la inclusió en el mercat laboral fins a la integració lingüística, els estats membres garanteixen als sol·licitants d’asil l’accés a drets, recursos i serveis en igualtat de condicions amb la resta de la població. Els problemes principals del marc de les polítiques (47,1 sobre 100) concerneixen costos i barreres administratives que perjudiquen la igualtat de tracte i augmenten el nivell d’inseguretat de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. Els problemes més greus, però, afecten la fase d’implementació (31,1 sobre 100), és a dir, a l’etapa en què les mesures fixades en el marc jurídic i desenvolupades en els documents executius són posades en marxa.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació