PREMIÀ DE MAR

Diàleg i mediació per refer la convivència a Premià de Mar

Col·lectius del municipi del Maresme impulsen una plataforma per evitar que el debat sobre la seguretat derivi en actituds racistes

per Andreu Merino , 21 de juny de 2020 a les 17:45 |
Assemblea de la plataforma Premià per la Convivència | Cedida
Ha passat una setmana des que una cinquantena de persones van atacar un pis de Premià de Mar on hi vivien joves migrants. Era l'últim capítol d'una situació de tensió que s'arrossegava des de principis de maig i que encara dura. Ara, diversos veïns, col·lectius i entitats treballen per refer la convivència al poble i aposten per fer-ho a través del diàleg i la mediació. L'eina serà la plataforma Premià per la Convivència, que hereta el nom del col·lectiu que a principis dels 2000 va plantar cara a Josep Anglada i Plataforma per Catalunya (PxC).


"Sabem que a Premià de Mar hi ha racisme i inseguretat. I també que hi ha gent que ha barrejat les dues coses". Qui parla és Hajar El Guenouni Lallouch, veïna de 18 anys del poble i portaveu de la plataforma. En una conversa amb NacióDigital explica com ha viscut en primera persona les conseqüències dels estereotips racistes. "Jo he vist com al mig del carrer insultaven la meva mare per portar mocador o els deien als meus amics que tornessin al seu país", explica.

Hajar El Guenouni Lallouch: "Sabem que a Premià de Mar hi ha racisme i inseguretat. I també que hi ha gent que ha barrejat les dues coses"

La plataforma, però, sap que la tensió al municipi no es pot abordar només amb discurs i consignes antiracistes. De fet, han optat per no convocar cap manifestació de protesta per l'atac de diumenge passat, ja que consideren que això podria polaritzar encara més el poble.

La diagnosi que fan els col·lectius és que davant no hi tenen partits o militants d'extrema dreta, sinó veïns preocupats per la seguretat. L'estratègia, doncs, no és confrontar sinó persuadir. "És gent que ha caigut en el discurs racista i és amb qui hem de treballar més", demana la portaveu. La meta és tan òbvia com complicada: transmetre el missatge que no es poden atacar o assenyalar persones per raó d'origen.


Alhora, assumeixen que la seva tasca implica reconèixer les queixes per inseguretat al poble. "Tots estem preocupats per la seguretat, però ens ha de preocupar la seguretat de tothom", explica un dels membres de la plataforma.

Dimecres, la plaça Nova va acollir la primera assemblea de la plataforma, impulsada per alguns dels col·lectius que un mes abans de l'atac contra el pis que els joves havien ocupat, ja havien avisat del perill que el debat sobre la seguretat desemboqués en racisme. El primer pas de la plataforma serà saber amb quants col·lectius veïnals compten i també elaborar un manifest que reculli els seus posicionaments. "És una feina a llarg termini, de fer pedagogia a les places i als bars". Una pedagogia de tu a tu que la plataforma defensa com a eina per aconseguir que no es repeteixin comportaments violents o racistes.

L'amenaça de la ultradreta: d'Anglada a Vox

És el camí que els col·lectius han triat per tallar de soca-rel qualsevol intent d'apropiar-se el debat sobre la inseguretat per part d'organitzacions polítiques d'extrema dreta. Al Maresme hi ha diversos exemples que avisen dels perills. De fet, no cal sortir del poble per trobar-ne.

Fa 18 anys Premià de Mar es convertia en el laboratori de Josep Anglada i la xenòfoba -i acabada de néixer- Plataforma per Catalunya (PxC). L'ultradretà va maniobrar per convertir-se en la cara visible del moviment veïnal que rebutjava la construcció d'una mesquita al municipi.

Finalment la mesquita no es va construir -tot i que la comunitat musulmana disposava dels terrenys i els permisos per fer-ho- i l'Ajuntament va cedir un oratori que encara funciona. A nivell polític, la candidatura Veïns Independents de Premià, vinculada al moviment antimesquita, obtenia un regidor a les municipals del 2003.

PxC ja va capitalitzar el rebuig a la construcció d'una mesquita a Premià de Mar a principis dels 2000 i ara Vox vol treure profit del debat sobre seguretat

PxC encara hauria d'esperar per aconseguir els seus primers èxits electorals a la comarca. El 2011 entrava amb tres regidors a l'Ajuntament de Mataró, on va mantenir la representació fins al 2019, amb Mónica Lora com a única regidora. Abans de les darreres municipals, Lora, com la majoria de dirigents del partit xenòfob, va incorporar-se a Vox. El partit d'Abascal no va aconseguir entrar al consistori, però això no ha impedit que sigui present a Mataró i a tota la comarca. 

Fa un any, van instigar l'atac al centre de menors del Masnou. Aquest dissabte, la formació va convocar una protesta per assenyalar el pis on, teòricament, han estat traslladats els joves que van patir l'atac a Premià de Mar. "Volem evitar el risc que les protestes acabin en mans de l'extrema dreta", diuen des de la plataforma Premià per la Convivència. Una tasca que requerirà diàleg i mediació per obtenir resultats en forma de convivència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació