coronavirus

Defensar el liberalisme entre populismes i pandèmies

Membres de l'Institut Ostrom han escrit "La resposta liberal" per explicar els seus arguments enfront els corrents autoritaris i el proteccionisme

per Pep Martí , 18 de juny de 2020 a les 19:57 |
Un debat organitzat per l'Institut Ostrom sobre emergència climàtica, el gener passat. | Adrià Costa
Ser liberal no ha de ser gens fàcil. La crisi econòmica del 2008 ja va posar en qüestió moltes idees establertes amb l'hegemonia del neoliberalisme, que es va anar forjant des dels anys vuitanta amb el triomf de Ronald Reagan als Estats Units i de Margaret thatcher al Regne Unit. Triomf que la caiguda del Mur el 1989 va accentuar. Però aquest nou ordre va mostrar les seves limitacions ben aviat després de l'esclat de la bombolla financera. L'eclosió dels populismes de tot ordre han posat els liberals a la defensiva i la pandèmia encara qüestiona més alguns dels seus supòsits. Per això és interessant escoltar què diuen. La resposta liberal (Editorial Base) és una obra col·lectiva que aquest dijous ha arribat a les llibreries i exposa els arguments del liberalisme català. 

Martí Jiménez, Xavier Quer, Anna Rossell, Roger Medina, Irune Ariño, Jordi Oliver, Alexander Golovín i Eric Herrera, membres de l'Institut Ostrom, són els coautors d'un llibre que defensa els postulats d'una ideologia a la qual, com diu Martí Jiménez, se li volen cantar massa aviat les absoltes. Ho fan des d'un posicionament que sovint els acosta més als postulats més llibertaris dels EUA que al liberalisme europeu.


Els diversos textos de l'obra qüestionen alguns apriorismes contra els que ha de lluitar el liberalisme i en defensen els seus principis, des de la propietat privada a la crítica de la política fiscal, el lliure comerç i els beneficis de la immigració. En un moment en què l'ordre liberal potser es troba més qüestionat des de la dreta autoritària que des de l'esquerra, aflora en el llibre una defensa de les institucions democràtiques. Ho diu Eric Herrea quan, referint-se a les amnaces que pateix actualment la Il·lustració, és més necessària que mai una nova narrativa de la llibertat.  

És interessant el que diu Germà Bel -que no és un liberal clàssic- en l'epìleg del llibre. Des d'una posició més socialdemòcrata, Bel qüestiona els aspectes més antisocials de cert liberalisme, esmentant l'oposició al programa d'atenció sanitària Medicare, als EUA, que de ser eliminat deixaria molts jubilats conservadors sense cap protecció. Bel assegura que hi ha un espai de trobada entre l'esquerra democràtica i el liberalisme, aquell àmbit de combat contra els excessos del poder i en favor de l'equilibri entre les institucions que són els que constitueixen la base d'una societat democràtica. 

 





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació