Francesc Pedró: «Catalunya necessita un sistema escolar que ajudi a compensar les desigualtats»

L'expert en pedagogia i directiu de l'àrea educativa de la Unesco alerta que la pandèmia "pot amplificar les diferències socials entre els alumnes"

per Pep Martí , 24 de juny de 2020 a les 11:13 |
Francesc Pedró | Unesco
Francesc Pedró és un dels catalans que millor coneix la realitat educativa a nivell global. Dirigeix l'Institut Internacional de la Unesco per a l'Educació Superior a l'Amèrica Llatina i el Carib, i anteriorment va ser cap de la secció de Polítiques Educatives dins la Divisió de Polítiques i Sistemes d'Aprenentatge Permanent de la Unesco. Ha avaluat les polítiques educatives de moltes regions del planeta i la seva opinió és un bon termòmetre de l'estat de l'educació a nivell global. 

Llicenciat en Filosofia per la UAB, doctor en Educació Comparada per la UNED, Pedró va participar en la creació de la UOC i ha estat catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF, on va ser vicerector. En aquesta entrevista -en què ens atén per telèfon des de Caracas- parla a títol individual i expressa els seus neguits sobre els reptes de l'escola després del coronavirus. Dues paraules dominen el seu discurs: aprenentatge i equitat.


- Quines lliçons ha donat la pandèmia que serveixin per millorar el sistema educatiu? Quines urgències ha fet més evidents?  

- La primera, que no és gens distintiva del cas català, és que el sistema escolar i universitari no estava preparat per afrontar una crisi així. No hi havia plans de contingència. La primera lliçó és que en un servei tan essencial com és l'educació s'han de tenir preparats plans de contingència que permetin actuar de manera més ràpida. La segona és una mica paradoxal: hem passat de satanitzar les tecnologies i el seu ús en el món educatiu a dependre'n de manera absoluta. Des d'aquesta perspectiva, si avaluéssim el que ha anat bé i el que no, podríem concloure que hem passat per un experiment mal dissenyat, però del qual en podrem treure molts aprenentatges. Si no es fa aquest exercici d'avaluació, malament rai. Hem de convertir això en una oportunitat per a la millora de la qualitat i de l'equitat. 


- Ha defensat sempre l'equitat com un element central de tota política educativa ambiciosa. 

- Aquesta és una altra lliçó a la qual volia fer referència. Com que, de sobte, l'activitat escolar ha passat de l'aula a la casa de cadascú, hem vist de cop les desigualtats que tenim de partida i que estan en el que jo anomeno la motxilla de cada infant. A l'aula sembla que no n'hi hagi de diferències, però quan l'epicentre de l'activitat passa a ser la casa, les diferències es fan molt més evidents. Una cosa que també cal esmentar és saber qui està documentant els efectes de la situació sobre l'aprenentatge i el benestar socioemocional dels alumnes. Hem d'atendre la contingència, però algú s'ha de preocupar de documentar el que està passant. Hem de ser capaços de monitoritzar el que està passant a l'escola, informar a la societat i dir quines mesures s'adoptaran de cara al nou curs. Un aspecte important que pot passar desapercebut si no tenim dades a la mà és el que anomenem pèrdua d'aprenentatge. 


"Hem de ser capaços de monitoritzar el que està passant a l'escola"

- Expliqui quins efectes té això.  

- Abans, els estius suposaven ben bé tres mesos d'aturada en l'aprenentatge. Actualment, depenent del perfil de cada alumne, les pèrdues en aquests mesos del que s'ha après en cada alumne poden anar d'entre el 15% i el 30%. Són unes pèrdues universals, perquè tothom se'n va de vacances. Ara tenim per davant la parada de l'estiu però, a més, venim d'un període de tres mesos amb unes circumstàncies molt diverses. Hem tingut alumnes, potser la majoria, que han anat fent, però d'altres han patit unes pèrdues molt importants. Això pot fer que, amb la pandèmia, es poden amplificar les diferències entre alumnes.

- Què és el que li preocupa més de cara al setembre? 

- Em preocuparia que no es documentessin les pèrdues diferencials entre els diversos perfils d'alumnes i que, en lloc de parlar de la distància entre els alumnes, no es comenci a parlar dels recursos que es posaran en marxa perquè aquests alumnes que han perdut més recuperin aprenentatge. S'hauria de parlar de com es diagnostiquen aquestes pèrdues, que poden produir-se també en el camp social i emocional. Imagini's en el cas de molts preadolescents i la manca d'una supervisió com la que hi ha a l'escola. A mi em sorprèn que el fet de tenir les dades a la mà i saber quines estratègies estan seguint les escoles i quins resultats tenen no estigui més present. Estan aprenent els nens o no? Hem de poder fer un bon diagnòstic. El retorn dels nens al setembre ha de ser el més alegre possible, el més semblant a la normalitat, ha de ser segur, un moment de socialització. Però hem de veure com atorgar a cada infant l'oportunitat que es mereix perquè aquesta crisi no amplifiqui encara més les diferències socials. 

- No veu present aquest aspecte?

- Necessitem una escola i unes polítiques compromeses amb els que més ho necessiten. Estic segur que la immensa majoria de les escoles ho tenen al cap, però m'hagués agradat veure que això forma part del debat públic i no ho acabo de veure.    

"En el debat sobre els propers pressupostos públics, l'escola hi sortirà perdent"

- L'hegemonia de l'economia en el discurs sobre la recuperació li fa por que pugui deixar l'escola en segon terme?

- Em fa molta por. La meva previsió és que en els debats sobre els pressupostos públics l'escola hi sortirà perdent. El pastís a repartir serà més petit perquè hi haurà menys recaptació fiscal per la caiguda econòmica. El deute que s'ha adquirit per respondre a les necessitats és molt gran i s'ha fet bé de no caure en el parany de l'austeritat. Del pastís ja reduït, la sanitat s'endurà la part més important. L'educació és un bé social que ens interessa a tots, però en realitat afecta només a una part de la població. L'escola hauria de generar un discurs prou potent perquè és cabdal per a la futura societat. L'escola és el ciment de la societat. 

- A més, aquesta crisi s'ha produït quan encara la societat no s'havia refet de l'anterior.      

- Fa un parell d'anys, vaig dirigir junt amb Bernat Albaigés l'anuari de la Fundació Bofill, que estava dedicat als efectes de la crisi del 2008 sobre l'educació. Una de les coses que vam demostrar és que, paradoxalment, mentre esperàvem que els efectes de la crisi econòmica haurien estat devastadors sobre els infants, els mestres havien actuat de manera resilient, treballant més i millor. A mi m'agradaria que aquesta capacitat resilient fos reconeguda ara com un mecanisme prioritari per garantir que ens recuperem tots alhora.   

"El factor més determinant dels resultats escolars és l'extracció socioeconòmica dels alumnes"

- La mitificació de la meritocràcia pot tenir efectes negatius per a l'escola? 

- Aquest és un debat important. Malgrat que hi pot haver excepcions, cada infant arriba a l'escola amb una motxilla diferent. N'hi ha que la duen molt lleugera i plena de llibres, i d'altres plena de pedres. Difícilment el sistema escolar sol pot contribuir a llimar les diferències entre aquestes motxilles. Una determinada meritocràcia seria fantàstica si tothom formés part de la classe mitjana. Però des de l'Informe Coleman dels anys 60 sobre el sistema escolar als Estats Units, sabem que el factor més determinant dels resultats escolars és l'extracció socioeconòmica dels alumnes. Una meritocràcia cega que no desenvolupi mecanismes de compensació tensa una societat i dona suport a un model de societat basat en les diferències. 

- Ha insistit molt en la necessitat de fer un diagnòstic. Què aconsellaria als governants catalans en política educativa? 

- Jo no vull ser un gurú. Soc només un analista. Però crec que si comparem l'educació a Catalunya amb la d'altres països amb un nivell semblant de riquesa, hi ha algunes coses que potser hauríem de millorar i els indicadors ho mostren. Una és la nostra capacitat de retenir els alumnes tant com sigui possible. Tenim un greu problema d'abandonament escolar. Si Catalunya vol ser una societat cohesionada, necessita un sistema escolar que ajudi a compensar les desigualtats. 

- No ho fa prou?

- Nosaltres tenim una llarga tradició de projectes educatius que forma part de la nostra història i que cap polític assenyat gosarà afectar, tenim una bona riquesa de partida, però hem de caminar tots plegats, que no siguin només uns quants els que es preocupin dels alumnes que són, en l'eufemisme que s'utilitza, d'alta complexitat. Això no ha de ser només responsabilitat d'uns centres o d'uns mestres. Tots els actors del sistema han de sentir com a repte que hi ha una voluntat compartida de fer que el nostre sistema educatiu treballi a favor de l'equitat.

- Per què no es queden els alumnes més temps a l'escola?

- Doncs perquè no li troben el sentit.

"Hauríem de pagar més els mestres de 0 a 6 que als catedràtics d'universitat"

- Quin nivell educatiu requeriria, segons vostè, més esforç d'actuació?

- Està clar que el nivell en què la intervenció educativa és el més important és en els primers anys de vida, que és quan el nivell dels salaris és més baix. Per la importància de la seva feina, hauríem de pagar més els mestres de 0 a 6 que als catedràtics d'universitat. Potser és una mica demagògic això, però està demostrat que els primers anys d'escola són determinants.  

- Què més hauríem de canviar?

- Sembla mentida que en un país com el nostre, amb tanta vitalitat a escala local, no ens adonem encara de la importància que les administracions locals poden tenir en aquest àmbit. Per què les escoles rurals acostumen a funcionar millor que les urbanes? Perquè tothom s'hi sent vinculat. A les ciutats és vista com un servei més que es rep. Hi ha una cosa més que crec que és rellevant. Les polítiques generen unes dinàmiques que poden ser més o menys decisives, però el més important del sistema escolar rau en les persones que estan al davant de les aules, de la seva maduresa i compromís, i en segon lloc de les seves competències professionals. És important seleccionar bé el professorat. Si volem millorar el sistema educatiu català, hem de millorar les condicions de treballi la formació dels mestres. Allà on te la jugues és en el que passa dins de l'aula.  

- Des de l'antena que suposa la Unesco, quins països de l'entorn europeu estan entomant millor els reptes de l'educació i tenen l'equitat com a valor essencial?

- Tenim ben identificats aquests països. Jo esmentaria Ontario, al Canadà, Finlàndia, per descomptat, i Singapur. 

- Però un país asiàtic ja deu tenir un entorn més aliè.  

- Els referents culturals són molt diferents. Mantenir en situació de calma una classe de nois de 14 anys és una feina molt més senzilla que a un país proper.

- Ho vaig llegir en un text seu, que en alguns països asiàtics quan entra el mestre, els nois s'aixequen. 

- Exacte. Els països que hem dit identifiquen de seguida els alumnes amb més dificultats i els donen un tractament gairebé individualitzat.    




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació