18
de juny
del
2020
Actualitzat
el
19
de juny
a les
19:46h
Només quatre organismes del govern espanyol tenen previst fer campanyes institucionals o comercials diferenciades en català i valencià, aquest any. Dos d'ells estan liderats per un membre del PSC i són els que acumulen la majoria de la publicitat. Es tracta del Ministeri de Sanitat, en mans de Salvador Illa, i Aena, amb Maurici Lucena com a president i conseller delegat, segons consta en el pla 2020 de publicitat i comunicació institucional del govern espanyol, aprovat el 27 de maig.
El document, que preveu 107 campanyes amb un cost total de 66,1 milions, detalla les llengües en què s'encarregarà cada publicitat, a més del pressupost, el període de difusió, el format, el territori o el públic a qui va dirigida. Moltes de les campanyes estan previstes només en castellà i d'altres també incorporen llengües cooficials com el català, l'euskera o el gallec, mentre que n'hi ha 13 que preveuen el català i el valencià, de forma diferenciada. És una quantitat similar a la dels plans d'anys anteriors, amb el PP a la Moncloa.
En total, el cost previst d'aquestes 13 campanyes que avalen el secessionisme lingüístic és de 27,4 milions i 7 d'elles estan impulsades pel ministeri que lidera el dirigent del PSC Salvador Illa. En concret, n'hi ha dues de previstes sobre el coronavirus, una sobre la grip estacional, una sobre el sistema estatal de salut, una de prevenció de les drogues i una altra del tabaquisme, i una sobre l'abús dels antibiòtics. El cert, però, és que aquest ministeri ha diferenciat històricament entre català i valencià en la seva publicitat -i també en el web-, no ha estat Illa qui ha iniciat aquesta tradició.
En canvi, sí que és el primer cop que Aena farà campanyes en català i valencià per separat, ja que els anys anteriors tan sols les feia en castellà, català, euskera i, en ocasions, gallec o fins i tot llengües estrangeres. És amb un català com Lucena al capdavant, doncs, que s'impulsaran tres campanyes amb versions diferenciades en català i valencià: una de genèrica, una sobre responsabilitat social i una altra sobre serveis com els aparcaments, les sales VIP o el wifi. Aquesta publicitat de Sanitat i Aena suma un pressupost total de 22,2 milions.
Les altres tres campanyes que trenquen la unitat de la llengua són del Ministeri d'Igualtat -dues contra la violència masclista-, en mans de la dirigent de Podem Irene Montero, i del ministeri de Cultura i Esport -sobre les biblioteques-, liderat pel socialista José Manuel Rodríguez Uribes. El ministre, de fet, va néixer a València i va llicenciar-se en dret a la Universitat de València, malgrat que després va anar a viure a Madrid i allí ha fet la seva carrera política.
Aquest no és, de fet, l'única acció del ministeri de Montero que avala el secessionisme lingüístic, ja que el departament va licitar i adjudicar entre març i juny un servei telefònic d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere que, segons els plecs tècnics, havia d'oferir atenció en 53 llengües diferents. I entre aquestes, hi havia també el català i el valencià per separat.
Igualment, Illa i Lucena no són els únics membres del PSC que, des del govern espanyol, han distingit recentment aquestes llengües. L'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va impulsar la legislatura passada, com a ministra de Política Territorial, un servei d'ensenyament de llengües cooficials per a funcionaris i treballadors públics de l'Estat amb cursos diferenciats de català, euskera, gallec i valencià. El valencià, en tot cas, va ser l'opció menys triada per empleats d'altres territoris fora de la comunitat d'on és cooficial.
Així mateix, durant el mandat de Batet, el seu ministeri va aprovar l'informe de diagnòstic sobre el grau de compliment de l'ús de les llengües cooficials de l'administració general de l'Estat, el qual lamenta que "no deixa de ser rellevant la quantitat d'unitats d'anàlisi que reconeixen tenir un nul o escàs avanç en la diferenciació del valencià i el català". Es referia a l'opció de consultar els webs i les seus electròniques dels ministeris i els organismes públics amb una versió separada per al català i per al valencià, un objectiu fixat el 2017 pel govern de Mariano Rajoy que s'implementa progressivament i que Batet no va esmenar.
Aquesta mateixa setmana, la Plataforma per la Llengua ha publicat un informe sobre el català que alerta de la situació d'"emergència lingüística" d'aquest idioma, que criticava l'avenç del secessionisme lingüístic als webs del govern espanyol i que contenia una enquesta conforme el 51% dels catalans "afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins". Una dada preocupant, per bé que no quadra amb els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, segons la qual el 70% dels catalans avala la unitat de la llengua i menys del 8% la qüestiona.
El document, que preveu 107 campanyes amb un cost total de 66,1 milions, detalla les llengües en què s'encarregarà cada publicitat, a més del pressupost, el període de difusió, el format, el territori o el públic a qui va dirigida. Moltes de les campanyes estan previstes només en castellà i d'altres també incorporen llengües cooficials com el català, l'euskera o el gallec, mentre que n'hi ha 13 que preveuen el català i el valencià, de forma diferenciada. És una quantitat similar a la dels plans d'anys anteriors, amb el PP a la Moncloa.
En total, el cost previst d'aquestes 13 campanyes que avalen el secessionisme lingüístic és de 27,4 milions i 7 d'elles estan impulsades pel ministeri que lidera el dirigent del PSC Salvador Illa. En concret, n'hi ha dues de previstes sobre el coronavirus, una sobre la grip estacional, una sobre el sistema estatal de salut, una de prevenció de les drogues i una altra del tabaquisme, i una sobre l'abús dels antibiòtics. El cert, però, és que aquest ministeri ha diferenciat històricament entre català i valencià en la seva publicitat -i també en el web-, no ha estat Illa qui ha iniciat aquesta tradició.
En canvi, sí que és el primer cop que Aena farà campanyes en català i valencià per separat, ja que els anys anteriors tan sols les feia en castellà, català, euskera i, en ocasions, gallec o fins i tot llengües estrangeres. És amb un català com Lucena al capdavant, doncs, que s'impulsaran tres campanyes amb versions diferenciades en català i valencià: una de genèrica, una sobre responsabilitat social i una altra sobre serveis com els aparcaments, les sales VIP o el wifi. Aquesta publicitat de Sanitat i Aena suma un pressupost total de 22,2 milions.
Les altres tres campanyes que trenquen la unitat de la llengua són del Ministeri d'Igualtat -dues contra la violència masclista-, en mans de la dirigent de Podem Irene Montero, i del ministeri de Cultura i Esport -sobre les biblioteques-, liderat pel socialista José Manuel Rodríguez Uribes. El ministre, de fet, va néixer a València i va llicenciar-se en dret a la Universitat de València, malgrat que després va anar a viure a Madrid i allí ha fet la seva carrera política.
Aquest no és, de fet, l'única acció del ministeri de Montero que avala el secessionisme lingüístic, ja que el departament va licitar i adjudicar entre març i juny un servei telefònic d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere que, segons els plecs tècnics, havia d'oferir atenció en 53 llengües diferents. I entre aquestes, hi havia també el català i el valencià per separat.
Igualment, Illa i Lucena no són els únics membres del PSC que, des del govern espanyol, han distingit recentment aquestes llengües. L'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va impulsar la legislatura passada, com a ministra de Política Territorial, un servei d'ensenyament de llengües cooficials per a funcionaris i treballadors públics de l'Estat amb cursos diferenciats de català, euskera, gallec i valencià. El valencià, en tot cas, va ser l'opció menys triada per empleats d'altres territoris fora de la comunitat d'on és cooficial.
Així mateix, durant el mandat de Batet, el seu ministeri va aprovar l'informe de diagnòstic sobre el grau de compliment de l'ús de les llengües cooficials de l'administració general de l'Estat, el qual lamenta que "no deixa de ser rellevant la quantitat d'unitats d'anàlisi que reconeixen tenir un nul o escàs avanç en la diferenciació del valencià i el català". Es referia a l'opció de consultar els webs i les seus electròniques dels ministeris i els organismes públics amb una versió separada per al català i per al valencià, un objectiu fixat el 2017 pel govern de Mariano Rajoy que s'implementa progressivament i que Batet no va esmenar.
Aquesta mateixa setmana, la Plataforma per la Llengua ha publicat un informe sobre el català que alerta de la situació d'"emergència lingüística" d'aquest idioma, que criticava l'avenç del secessionisme lingüístic als webs del govern espanyol i que contenia una enquesta conforme el 51% dels catalans "afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins". Una dada preocupant, per bé que no quadra amb els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, segons la qual el 70% dels catalans avala la unitat de la llengua i menys del 8% la qüestiona.