18
de juny
del
2020
Actualitzat
a la
13:22h
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha elevat a definitius els resultats provisionals de les eleccions al secretariat nacional de l'entitat, que es van conèixer diumenge. La junta electoral ha dedicat els dos últims dies a resoldre possibles al·legacions, però finalment no hi ha hagut cap canvi i els resultats finals de la votació consoliden Elisenda Paluzie com a guanyadora de les eleccions. Els nous secretaris nacionals elegiran dissabte els quatre càrrecs orgànics: president, vicepresident, tresorer i secretari.
L'equilibri de forces al secretariat, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, deixen l'actual presidenta reforçada per repetir en el càrrec durant dos anys més. Enfront hi tindrà, almenys, una candidatura alternativa. Montse Soler, tercera candidata amb més suports i del sector afí a Joan Canadell, ha confirmat a aquest diari que es postularà també a la presidència. La decisió final, però, es prendrà dissabte en el primer ple del nou secretariat, format per 77 secretaris nacionals, que hauran d'elegir els quatre càrrecs orgànics que pilotaran l'entitat en els propers anys.
En declaracions a aquest diari el passat diumenge, Paluzie es va mostrar satisfeta amb els resultats -ha obtingut més vots que fa dos anys- i va voler agrair el suport dels socis. També va assegurar estar "molt contenta" amb el nou secretariat, que considera que és molt transversal, amb secretaris independents i no ubicats en cap sector ni cap partit polític. Per la seva banda, Montse Soler també va agrair als socis el seu suport i té previst treballar per aconseguir els suports necessaris per ser la nova presidenta de l'ANC. Per al càrrec calen dues terceres parts dels 77 secretaris nacionals. "Represento una ANC que vol un canvi, posar una marxa més i anar a més velocitat. M'han votat per això i em postularé a la presidència", va explicar diumenge a NacióDigital.
El segon candidat amb més suports ha estat Antonio Baños, que en les últimes eleccions no va poder participar perquè en va ser exclòs per la junta electoral. Fa unes setmanes, quan es van presentar les candidatures al secretariat, l'exdiputat de la CUP va dir que no tenia intenció postular-se per a la presidència. Els altres noms que han obtingut més vots han estat David Fernàndez, del Centre Català de Negocis, i Adrià Alsina, cap de comunicació de l'ANC durant l'etapa de Jordi Sànchez. Algunes veus els situen en el sector afí a Canadell tot i que ells no s'hi han posicionat. El sector proper a Poble Lliure ha fet uns resultats modestos, amb candidats com Josep Peraire o Biel López que han quedat fora.
La cúpula i el secretariat tindran entre els reptes principals definir l'estratègia de l'entitat i el paper que vol tenir en el moviment independentista, mancat de rumb des de la tardor de 2017. Sigui quina sigui l'opció que dissabte triï el secretariat, s'allunya de l'estratègia d'ERC dels últims mesos, partidària de pactar amb el govern del PSOE i Podem i eixamplar la base per fer "inevitable" el referèndum. JxCat i la CUP no han descartat formalment la via unilateral, però tampoc han traduït aquesta voluntat en res concret.
Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que comunicaria la data de les eleccions un cop aprovats els pressupostos, la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot i ara com ara els comicis no es preveuen imminents. En un escenari de replantejament, l'ANC ha de decidir quin paper vol tenir. I el seu rol anirà estretament lligat al resultat de les eleccions internes que arrenquen aquest dimecres. Les dues opcions que hi ha damunt la taula la situen en una posició que la distància de l'acció de l'actual Govern.
L'equilibri de forces al secretariat, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, deixen l'actual presidenta reforçada per repetir en el càrrec durant dos anys més. Enfront hi tindrà, almenys, una candidatura alternativa. Montse Soler, tercera candidata amb més suports i del sector afí a Joan Canadell, ha confirmat a aquest diari que es postularà també a la presidència. La decisió final, però, es prendrà dissabte en el primer ple del nou secretariat, format per 77 secretaris nacionals, que hauran d'elegir els quatre càrrecs orgànics que pilotaran l'entitat en els propers anys.
En declaracions a aquest diari el passat diumenge, Paluzie es va mostrar satisfeta amb els resultats -ha obtingut més vots que fa dos anys- i va voler agrair el suport dels socis. També va assegurar estar "molt contenta" amb el nou secretariat, que considera que és molt transversal, amb secretaris independents i no ubicats en cap sector ni cap partit polític. Per la seva banda, Montse Soler també va agrair als socis el seu suport i té previst treballar per aconseguir els suports necessaris per ser la nova presidenta de l'ANC. Per al càrrec calen dues terceres parts dels 77 secretaris nacionals. "Represento una ANC que vol un canvi, posar una marxa més i anar a més velocitat. M'han votat per això i em postularé a la presidència", va explicar diumenge a NacióDigital.
El segon candidat amb més suports ha estat Antonio Baños, que en les últimes eleccions no va poder participar perquè en va ser exclòs per la junta electoral. Fa unes setmanes, quan es van presentar les candidatures al secretariat, l'exdiputat de la CUP va dir que no tenia intenció postular-se per a la presidència. Els altres noms que han obtingut més vots han estat David Fernàndez, del Centre Català de Negocis, i Adrià Alsina, cap de comunicació de l'ANC durant l'etapa de Jordi Sànchez. Algunes veus els situen en el sector afí a Canadell tot i que ells no s'hi han posicionat. El sector proper a Poble Lliure ha fet uns resultats modestos, amb candidats com Josep Peraire o Biel López que han quedat fora.
La cúpula i el secretariat tindran entre els reptes principals definir l'estratègia de l'entitat i el paper que vol tenir en el moviment independentista, mancat de rumb des de la tardor de 2017. Sigui quina sigui l'opció que dissabte triï el secretariat, s'allunya de l'estratègia d'ERC dels últims mesos, partidària de pactar amb el govern del PSOE i Podem i eixamplar la base per fer "inevitable" el referèndum. JxCat i la CUP no han descartat formalment la via unilateral, però tampoc han traduït aquesta voluntat en res concret.
Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que comunicaria la data de les eleccions un cop aprovats els pressupostos, la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot i ara com ara els comicis no es preveuen imminents. En un escenari de replantejament, l'ANC ha de decidir quin paper vol tenir. I el seu rol anirà estretament lligat al resultat de les eleccions internes que arrenquen aquest dimecres. Les dues opcions que hi ha damunt la taula la situen en una posició que la distància de l'acció de l'actual Govern.
Resultats Definitius Eleccions Secretariat Nacional 2020 by edicio naciodigital on Scribd