judici als Mossos

La defensa de Puig diu que va atendre els requeriments del TC per impedir el referèndum

Fermín Morales demana l'absolució de l'exsecretari general d'Interior i remarca que no formava part de la cadena de comandament dels Mossos

per Bernat Surroca , 17 de juny de 2020 a les 18:15 |
 L’advocat Fermí Morales, defensor de de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, assegura que el seu client va atendre el requeriment del Tribunal Constitucional i va fer tot el possible per dotar els Mossos de mitjans per impedir l’1-O. Durant la lectura de l’informe final, Morales ha defensat que Puig no va donar mai cap ordre o instrucció al cos policial perquè, entre d’altres coses, no tenia cap funció de “comandament operatiu” sobre ell. De fet, ha insistit que les seves competències eren administratives centrades, sobretot, en la gestió econòmica i dels plans de contingència.

També ha negat que l’exsecretari fos un “comando informatiu” per un correu enviat a Josep Maria Jové sobre l’actuació d’Unipost: “Només informava d’actuacions on hi haguessin els mossos i ja estiguessin actuant”.


A més, ha negat que Puig tingués un “comportament sediciós” ni que desobeís cap ordre. “Algú es creu que el que va protagonitzar Puig va ser un alçament tumultuós o que el va iniciar o que el va comandar? La resposta és no”, ha insistit.

Morales ha començat la seva intervenció recordant el pes de la sentència del Suprem en tot el procés i afirmant que la fiscalia, al seu informe final, fa un retret al seu client. En aquest sentit, diu, atribueix connivència a Puig pel fet de no haver dimitit com ho van fer el conseller Jordi Jané i Albert Batlle. “ A partit d’aquí cita teories d’estructures de poder projectades a bandes terroristes. El que passa és la Generalitat no és una estructura criminal”, li ha recriminat.


El lletrat també ha defensat que no es possible aplicar la comissió d’omissió en el delicte de sedició i que tampoc es podria planteja una altra forma d’omissió. “Algú es creu va protagonitzar un alçament tumultuós, el va iniciar o el va dirigir?, s’ha preguntat.


Un correu i cap trucada

Morales ha assegurat que Puig només va responsable un correu sobre el Pla Àgora amb un ‘ok’ i que no forma part del tràfic de trucades analitzades durant el 20-S ni l’1-O. De fet, ha recriminar al Ministeri Fiscal que no tingui en compte que només se l’inclou en la celebració del referèndum. “Tampoc va estar al Cecor aquell dia”, ha insisit.

L’advocat ha remarcat que no el fet no dimitir no està relacionat amb què donés suport als fets: “A la causa, no hi ha ni una sola manifestació política o ideològica de Puig”. “Va dir que es quedava per responsabilitat i per acabar la feina feta”, ha afegit. També ha dit que va treballar per evitar cap tipus de desviament de diners per a “activitats il•legals”.

Atendre les “necessitats extraordinàries”

I és que, que segons ha defensat, les seves funcions eren sobretot administratives i relacionades amb la gestió de recursos. En aquest sentit, ha recordat que va fer les contractacions d’emergència per l’1-O i que, tal i com fixava el requeriment del TC, va dotar dels recursos necessaris el cos policial per impedir el referèndum. “Es van atendre totes les necessitats extraordinàries”, ha remarcat. “No consta als arxius de la secretaria que donés cap instrucció als Mossos en relació a l’1-O i no podia ser d’una altra manera perquè no tenia cap comandament operatiu sobre ells”, ha insistit.

Un “comando informatiu”

En relació al correu on informa Jové de l’actuació de la Guàrdia Civil a Unipost, diu que era “rutinari” que es donés informació al secretari de vicepresidència sobre les actuacions que els Mossos –que donaven suport a la Benemèrita- estaven fet. I ha recordat que el va informar hores després que comencés el registre i que, en canvi, no ho va fer en altres casos perquè els Mossos no hi participaven. “Cèsar Puig no era un comando informatiu”, ha insistit.

Sobre les instruccions de la fiscalia, ha dit que era normal que es comuniquessin entre els cúpules dels Mossos i d’Interior perquè comportaven una “mobilització institucional molt gran que havien de concertar ambdues administracions”. Amb tot, Morales ha dit que el seu client no es va comportar com un “sediciós” ni va desobeir i n’ha demanat l’absolució.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació