17
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:58h
L'advocat Cristobal Martell, defensor de l'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Pere Soler, ha assegurat aquest dimecres a la tarda que el seu client no va interferir en cap moment en la planificació del cos per aturar el referèndum de l'1-O, ni tampoc tenia capacitat política per desconvocar-lo. De fet, ha assegurat que el seu paper va ser poc "rellevant" en un sentit i en l'altre. Sobre el paper de la policia catalana, ha dit que vivia un "idil·li" amb la ciutadania arran de l'actuació pels atemptats del 17-A i segurament li va costar planificar l'ús de la força en preparar el dispositiu per l'1-O i va fer que prioritzés els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
En el seu informe final davant l'Audiència Nacional, Martell ha dit sobre el nomenament de Soler el juliol del 2017 per substituir el dimitit Albert Batlle, el lletrat ha dit que la fiscalia no ha pogut demostrar si el motiu del nomenament va ser per impulsar el referèndum. Per això, ha destacat que si, suposadament, segons la fiscalia, Soler va ser nomenat per "embridar" els Mossos i fer-los favorables al procés independentista, en els dies més "calents", com el 20-S i l'1-O, no va estar present als Cecor ni va intervenir telefònicament en els operatius policials. Martell ha recordat que Soler havia estat director general de presons i era prudent en el respecte a la labor de la policia judicial.
En un sentit similar, ha dit que Soler tampoc va ser convocat a les dues reunions a la Generalitat entre els cap del cos i els màxims dirigents del Govern, on el major Josep Lluís Trapero va demanar al president Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum.
De fet, també ha recordat que entre els papers que els Mossos pretenien cremar a la incineradora del Besòs a finals d'octubre no n'hi havia cap que incriminés Soler. Tampoc apareix ni el seu nom ni el seu càrrec en els documents aportats per la fiscalia com la llibreta 'Moleskine', el document 'EnfoCATs' o el 'Llibre blanc de la independència', i només es parla dels Mossos com a eina per aconseguir la independència en aquest últim, mentre que en els altres dos se'ls considera una estructura d'estat.
Martell ha admès que un correu electrònic de Soler podria ser "lleig" i "desafortunat", quan es va oposar a les ordres de la fiscalia els dies previs a l'1-O, però no és delictiu, i menys per sedició. Tampoc alguns dels tuits que la fiscalia va aportar a la causa. Així mateix, no va participar en el comunicat del conseller Joaquim Forn oposant-se al nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial.
Per tot això, ha conclòs que Soler no va ser ni autor, ni cooperador necessari ni còmplice de sedició, ni tant sols per omissió, perquè tampoc es va oposar al reforç de la plantilla de Mossos durant l'1-O, però tampoc tenia capacitat per desconvocar la votació. Va tenir un paper "insignificant", segons el seu propi advocat.
El lletrat creu que Soler no va condicionar els Mossos en el seu dispositiu, sinó que la pròpia policia tenia "poques ganes" d'usar la força contra la ciutadania perquè tenia una "especial sensibilitat" amb els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, ja que segurament se sentien "segrestats" per un "idil·li" amb la ciutadania arran del 17-A. Però, en tot cas, tot i semblar "hippie" el dispositiu, no va ser un dispositiu per aparentar o enganyar als altres cossos policials.
Sobre la desobediència, admet que Soler va ser avisat que no podia afavorir el referèndum i havia d'intentar impedir-lo, sempre dins les seves competències. Segons el seu advocat, Soler va fer exactament això.
L'advocat, com ja va fer la defensa de Trapero, ha dit que el tribunal ha de ser lliure per valorar les proves portades a aquest judici, sense deixar-se influir per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.
Tubau desmunta Pérez de los Cobos
Olga Tubau, advocada del major Josep Lluís Trapero. La lletrada ha negat que els Mossos desobeïssin el 20-S i l'1-O, i ha desactivat el testimoni del coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum, Diego Pérez de los Cobos. "No va fer res davant el suposat engany de Trapero", ha dit Tubau, i l'ha fet responsable del fracàs policial de l'1-O.
També ha fet referència a l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordenava impedir el referèndum, i ha remarcat les paraules del secretari judicial del TSJC, que coincideixen amb la declaració de Trapero segons la qual la magistrada Mercedes Armas va demanar "paciència, pau social i contenció" als cossos policials.
En el seu informe final davant l'Audiència Nacional, Martell ha dit sobre el nomenament de Soler el juliol del 2017 per substituir el dimitit Albert Batlle, el lletrat ha dit que la fiscalia no ha pogut demostrar si el motiu del nomenament va ser per impulsar el referèndum. Per això, ha destacat que si, suposadament, segons la fiscalia, Soler va ser nomenat per "embridar" els Mossos i fer-los favorables al procés independentista, en els dies més "calents", com el 20-S i l'1-O, no va estar present als Cecor ni va intervenir telefònicament en els operatius policials. Martell ha recordat que Soler havia estat director general de presons i era prudent en el respecte a la labor de la policia judicial.
En un sentit similar, ha dit que Soler tampoc va ser convocat a les dues reunions a la Generalitat entre els cap del cos i els màxims dirigents del Govern, on el major Josep Lluís Trapero va demanar al president Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum.
De fet, també ha recordat que entre els papers que els Mossos pretenien cremar a la incineradora del Besòs a finals d'octubre no n'hi havia cap que incriminés Soler. Tampoc apareix ni el seu nom ni el seu càrrec en els documents aportats per la fiscalia com la llibreta 'Moleskine', el document 'EnfoCATs' o el 'Llibre blanc de la independència', i només es parla dels Mossos com a eina per aconseguir la independència en aquest últim, mentre que en els altres dos se'ls considera una estructura d'estat.
Martell ha admès que un correu electrònic de Soler podria ser "lleig" i "desafortunat", quan es va oposar a les ordres de la fiscalia els dies previs a l'1-O, però no és delictiu, i menys per sedició. Tampoc alguns dels tuits que la fiscalia va aportar a la causa. Així mateix, no va participar en el comunicat del conseller Joaquim Forn oposant-se al nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial.
Per tot això, ha conclòs que Soler no va ser ni autor, ni cooperador necessari ni còmplice de sedició, ni tant sols per omissió, perquè tampoc es va oposar al reforç de la plantilla de Mossos durant l'1-O, però tampoc tenia capacitat per desconvocar la votació. Va tenir un paper "insignificant", segons el seu propi advocat.
El lletrat creu que Soler no va condicionar els Mossos en el seu dispositiu, sinó que la pròpia policia tenia "poques ganes" d'usar la força contra la ciutadania perquè tenia una "especial sensibilitat" amb els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, ja que segurament se sentien "segrestats" per un "idil·li" amb la ciutadania arran del 17-A. Però, en tot cas, tot i semblar "hippie" el dispositiu, no va ser un dispositiu per aparentar o enganyar als altres cossos policials.
Sobre la desobediència, admet que Soler va ser avisat que no podia afavorir el referèndum i havia d'intentar impedir-lo, sempre dins les seves competències. Segons el seu advocat, Soler va fer exactament això.
L'advocat, com ja va fer la defensa de Trapero, ha dit que el tribunal ha de ser lliure per valorar les proves portades a aquest judici, sense deixar-se influir per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.
Tubau desmunta Pérez de los Cobos
Olga Tubau, advocada del major Josep Lluís Trapero. La lletrada ha negat que els Mossos desobeïssin el 20-S i l'1-O, i ha desactivat el testimoni del coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum, Diego Pérez de los Cobos. "No va fer res davant el suposat engany de Trapero", ha dit Tubau, i l'ha fet responsable del fracàs policial de l'1-O.
També ha fet referència a l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordenava impedir el referèndum, i ha remarcat les paraules del secretari judicial del TSJC, que coincideixen amb la declaració de Trapero segons la qual la magistrada Mercedes Armas va demanar "paciència, pau social i contenció" als cossos policials.