18
de juny
del
2020
Actualitzat
el
19
de juny
a les
19:45h
Carles Puigdemont, líder de Junts per Catalunya (JxCat), encara no ha presentat quina és la seva proposta per reordenar l'espai. I algunes de les vies que s'han posat damunt la taula, per ara, no acaben de convèncer-lo. Una d'elles és la que promouen els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull des de Lledoners, amb Damià Calvet i Miquel Buch com a protagonistes. Mentrestant, el PDECat i la Crida Nacional per la República viuen pendents de si les cessions mútues poden fructificar en un acord que permeti estructurar JxCat com una formació política estable al setembre, a tot estirar. De moment, els dos actors es donen fins a principis de juliol per resoldre les converses.
A Buch, segons l'esquema defensat per Rull i Turull, se'l destinaria a dirigir de forma orgànica el nou partit -en cas que fructifiquin les converses, per ara encallades-, mentre que Calvet -avui insistent a l'hora de demanar que el PDECat no es dissolgués dins de JxCat- es convertiria en el candidat efectiu a la presidència de la Generalitat. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, però, aquesta opció no és ben vista per Puigdemont, que aposta per un altre tipus de perfils. Dins del Govern, per exemple, prefereix noms com el de Jordi Puigneró, de Polítiques Digitals i Administració Pública -allunyat de les pugnes de famílies- i que és ben vist per Waterloo.
Fonts de la direcció del PDECat assenyalen, a banda, que el tàndem que promouen els exconsellers des de Lledoners no genera consens absolut dins del partit. Per entendre-ho, cal posar el retrovisor: Buch, que en el congrés fundacional de la formació era un dels aspirants a la secretaria d'organització de la mà de Turull, és acusat pels afins a David Bonvehí -president del PDECat des de fa dos anys- de no "col·laborar" en els primers passos de la formació. Se cita, per exemple, l'episodi del règim d'incompatibilitats, que va acabar amb membres de la direcció liderada per Pascal i Bonvehí havent de plegar després d'un convuls consell nacional.
Les mateixes fonts sostenen que, malgrat el seu paper protagonista en la legislatura del referèndum i la duresa de la condemna, "representen el passat" a l'hora d'abordar el futur de JxCat. I insisteixen, al mateix temps, que Puigdemont ha ungit Jordi Sànchez, president de la Crida, com a únic negociador amb el PDECat per l'encaix. Bonvehí ha parlat sovint amb Rull i Turull les últimes setmanes -també hi ha hagut trobades presencials-, però amb qui tracta la reordenació en l'àmbit orgànic és amb Sànchez. S'han donat fins a principis de juliol per resoldre el procés, que abans de la pandèmia va acabar sense acord després de descartar la fusió, la federació i la coalició.
Es dona la circumstància, però, que tant Buch com Calvet van ser dels primers dirigents del PDECat que es van sumar al projecte de JxCat i, en el cas del conseller de Territori, també forma part de la direcció de la Crida. En tot cas, dirigents connectats amb Waterloo assenyalen que la reordenació no pot ser un "pacte de despatx" que recordi les "etapes de Convergència". El desmarcatge de Puigdemont -que avui ha rebut la JNC, que li ha demanat no "deixar perdre els actius del PDECat- també s'explica perquè treballa per bastir un front electoral que vagi més enllà de les sigles de JxCat i ja ha sondejat Demòcrates -ara amb ERC al Parlament- i Poble Lliure, part de la CUP.
En aquesta línia s'emmarquen, també, els contactes amb Joan Canadell, president de la Cambra, obert a sumar-se al projecte sempre que "no respongui a dinàmiques del passat", segons detallen fonts de JxCat. Canadell també està ben connectat amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i ha jugat un paper actiu en les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a antagonista de l'actual líder de l'entitat, Elisenda Paluzie. En tot cas, les diverses fonts consultades assenyalen que l'operació per fitxar Canadell és "real" i amb "opcions de fructificar" si es donen les circumstàncies.
Menys opcions té, per ara, el tàndem Buch i Calvet, almenys si es té en compte la visió de la reordenació que planeja Puigdemont. "Si no és un projecte nou, ell no el liderarà", resolen dirigents consultats sobre el paper de l'expresident. I, en aquest esquema, els consellers de Territori i d'Interior perden pes davant d'altres perfils. En els últims dies, tant Buch com Calvet han hagut d'afrontar crítiques des de les mateixes files en el cas de l'incident racista per part d'uns Mossos al Bages -el conseller s'ha compromès a expulsar-los quan es pronunciï la justícia-, o bé per la posada en marxa de l'Agència de la Natura, que ha causat queixes d'alcaldes del PDECat dirigides a Territori.
El titular d'Interior, segons fonts governamentals, continua aspirant a ser el líder orgànic de JxCat -un rol que, probablement, li impediria formar part del pròxim Govern en cas que el seu espai en formés part-, mentre que Calvet insisteix en la idea de les primàries per ser candidat efectiu darrere de Puigdemont, com va apuntar en una entrevista a NacióDigital i com va avalar Josep Rull al mateix diari. Per ara, l'expresident no té una decisió presa sobre el seu rol electoral, però al marge de la plataforma que sondeja també hi ha un element rellevant: el Consell per la República avalarà al juliol un full de ruta de confrontació amb l'Estat que ell mateix està supervisant.
En aquest sentit, Calvet aposta per perseverar en el diàleg amb l'Estat, i també per atorgar protagonisme a la gestió i a la reactivació econòmica després de la pandèmia. Aquest és un dels debats soterrats dins de JxCat, a banda de com reordenar-se i qui posar al capdavant: quin programa electoral defensar. La ideologia hi juga un pes determinant -Jordi Sànchez situa el projecte al centreesquerra, el PDECat aspira a moure la balança un punt més a la dreta-, però per ara no s'ha abordat al detall. Sí que s'ha parlat del rumb del procés, en el qual Sànchez ha defensat posicions més pragmàtiques que alguns dirigents de JxCat, inclòs el mateix Puigdemont.
L'expresident, en això coincideixen tots els actors, és qui té la clau de volta de la reordenació, que no aborda en públic des de fa mesos. Per ara, això sí, es desmarca de tot el que implica el tàndem entre Buch i Calvet -aquest últim ben vist com a candidat efectiu per sectors del Palau de la Generalitat, tot i que Torra prefereix Laura Borràs- en una visió que contrasta amb la que defensen Rull i Turull des de Lledoners. Posicions diferents sobre un projecte que enfila les hores decisives per trobar les "cessions mútues" que evitin el trencament abans que acabin els primers dies de juliol.
A Buch, segons l'esquema defensat per Rull i Turull, se'l destinaria a dirigir de forma orgànica el nou partit -en cas que fructifiquin les converses, per ara encallades-, mentre que Calvet -avui insistent a l'hora de demanar que el PDECat no es dissolgués dins de JxCat- es convertiria en el candidat efectiu a la presidència de la Generalitat. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, però, aquesta opció no és ben vista per Puigdemont, que aposta per un altre tipus de perfils. Dins del Govern, per exemple, prefereix noms com el de Jordi Puigneró, de Polítiques Digitals i Administració Pública -allunyat de les pugnes de famílies- i que és ben vist per Waterloo.
Fonts de la direcció del PDECat assenyalen, a banda, que el tàndem que promouen els exconsellers des de Lledoners no genera consens absolut dins del partit. Per entendre-ho, cal posar el retrovisor: Buch, que en el congrés fundacional de la formació era un dels aspirants a la secretaria d'organització de la mà de Turull, és acusat pels afins a David Bonvehí -president del PDECat des de fa dos anys- de no "col·laborar" en els primers passos de la formació. Se cita, per exemple, l'episodi del règim d'incompatibilitats, que va acabar amb membres de la direcció liderada per Pascal i Bonvehí havent de plegar després d'un convuls consell nacional.
Les mateixes fonts sostenen que, malgrat el seu paper protagonista en la legislatura del referèndum i la duresa de la condemna, "representen el passat" a l'hora d'abordar el futur de JxCat. I insisteixen, al mateix temps, que Puigdemont ha ungit Jordi Sànchez, president de la Crida, com a únic negociador amb el PDECat per l'encaix. Bonvehí ha parlat sovint amb Rull i Turull les últimes setmanes -també hi ha hagut trobades presencials-, però amb qui tracta la reordenació en l'àmbit orgànic és amb Sànchez. S'han donat fins a principis de juliol per resoldre el procés, que abans de la pandèmia va acabar sense acord després de descartar la fusió, la federació i la coalició.
Es dona la circumstància, però, que tant Buch com Calvet van ser dels primers dirigents del PDECat que es van sumar al projecte de JxCat i, en el cas del conseller de Territori, també forma part de la direcció de la Crida. En tot cas, dirigents connectats amb Waterloo assenyalen que la reordenació no pot ser un "pacte de despatx" que recordi les "etapes de Convergència". El desmarcatge de Puigdemont -que avui ha rebut la JNC, que li ha demanat no "deixar perdre els actius del PDECat- també s'explica perquè treballa per bastir un front electoral que vagi més enllà de les sigles de JxCat i ja ha sondejat Demòcrates -ara amb ERC al Parlament- i Poble Lliure, part de la CUP.
En aquesta línia s'emmarquen, també, els contactes amb Joan Canadell, president de la Cambra, obert a sumar-se al projecte sempre que "no respongui a dinàmiques del passat", segons detallen fonts de JxCat. Canadell també està ben connectat amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i ha jugat un paper actiu en les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a antagonista de l'actual líder de l'entitat, Elisenda Paluzie. En tot cas, les diverses fonts consultades assenyalen que l'operació per fitxar Canadell és "real" i amb "opcions de fructificar" si es donen les circumstàncies.
Menys opcions té, per ara, el tàndem Buch i Calvet, almenys si es té en compte la visió de la reordenació que planeja Puigdemont. "Si no és un projecte nou, ell no el liderarà", resolen dirigents consultats sobre el paper de l'expresident. I, en aquest esquema, els consellers de Territori i d'Interior perden pes davant d'altres perfils. En els últims dies, tant Buch com Calvet han hagut d'afrontar crítiques des de les mateixes files en el cas de l'incident racista per part d'uns Mossos al Bages -el conseller s'ha compromès a expulsar-los quan es pronunciï la justícia-, o bé per la posada en marxa de l'Agència de la Natura, que ha causat queixes d'alcaldes del PDECat dirigides a Territori.
El titular d'Interior, segons fonts governamentals, continua aspirant a ser el líder orgànic de JxCat -un rol que, probablement, li impediria formar part del pròxim Govern en cas que el seu espai en formés part-, mentre que Calvet insisteix en la idea de les primàries per ser candidat efectiu darrere de Puigdemont, com va apuntar en una entrevista a NacióDigital i com va avalar Josep Rull al mateix diari. Per ara, l'expresident no té una decisió presa sobre el seu rol electoral, però al marge de la plataforma que sondeja també hi ha un element rellevant: el Consell per la República avalarà al juliol un full de ruta de confrontació amb l'Estat que ell mateix està supervisant.
En aquest sentit, Calvet aposta per perseverar en el diàleg amb l'Estat, i també per atorgar protagonisme a la gestió i a la reactivació econòmica després de la pandèmia. Aquest és un dels debats soterrats dins de JxCat, a banda de com reordenar-se i qui posar al capdavant: quin programa electoral defensar. La ideologia hi juga un pes determinant -Jordi Sànchez situa el projecte al centreesquerra, el PDECat aspira a moure la balança un punt més a la dreta-, però per ara no s'ha abordat al detall. Sí que s'ha parlat del rumb del procés, en el qual Sànchez ha defensat posicions més pragmàtiques que alguns dirigents de JxCat, inclòs el mateix Puigdemont.
L'expresident, en això coincideixen tots els actors, és qui té la clau de volta de la reordenació, que no aborda en públic des de fa mesos. Per ara, això sí, es desmarca de tot el que implica el tàndem entre Buch i Calvet -aquest últim ben vist com a candidat efectiu per sectors del Palau de la Generalitat, tot i que Torra prefereix Laura Borràs- en una visió que contrasta amb la que defensen Rull i Turull des de Lledoners. Posicions diferents sobre un projecte que enfila les hores decisives per trobar les "cessions mútues" que evitin el trencament abans que acabin els primers dies de juliol.