17
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
9:54h
Per enèsim cop, el govern espanyol ha ratificat que pensa convocar la taula de diàleg per abordar el conflicte polític amb Catalunya. Aquesta vegada ha estat la vicepresidenta Carmen Calvo qui ho ha verbalitzat al Congrés dels Diputats després d'haver estat interpel·lada pel PP. "Sí, convocarem la taula de diàleg", ha respost ras i curt. Tot i això, encara no hi ha una data fixada en el calendari.
Calvo ha argumentat que no pot resultar "exòtic" que s'intenti resoldre un conflicte en el marc constitucional" a través del diàleg i ha argumentat que cal "reconèixer" a qui pensa diferent per poder trobar una sortida. "Aquests són els seus socis? A quin preu? Reservaran un lloc a la mesa per a Ciutadans?", ha insistit la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, durant la sessió de control. Segons la dirigent popular, la Moncloa ha signat "un pacte ultra" amb ERC i governen gràcies a ells, motiu pel qual considera que els socialistes pateixen una "crisi ideològica i moral". Tot plegat, la continuïtat de l'ofensiva que els populars van iniciar aquest dimarts.
L'arxiu de la causa de les manifestacions del 8-M ha desactivat part de l'arsenal de la dreta contra el govern de Pedro Sánchez. Però el conflicte amb Catalunya és sempre recurrent. Ja es va fer evident aquest dimarts al Congrés dels Diputats, on el PP, amb vocació de retratar la Moncloa i aquells que, com Ciutadans, hi estrenyen vincles, va demanar que es dinamités la taula de diàleg amb la Generalitat. L'han definit com una "rendició política davant delinqüents convictes", una bel·ligerància que ha fet reaccionar la majoria de la investidura en defensa del diàleg malgrat les esquerdes dels darrers mesos i els diferents accents que la componen.
No hi ha data perquè es reactivi la taula de diàleg, però sí la voluntat expressada de donar-li continuïtat amb una convocatòria al juliol. Des d'ERC s'ha reclamat que es reuneixi abans del 15 de juliol i des de la Moncloa es recull el guant, però encara sense concrecions en un moment en què el flirteig del PSOE amb Ciutadans s'allarga més enllà de l'estat d'alarma. Però una cosa és que es demori la definició d'una data i l'altra que Sánchez, que vol jugar a la geometria variable, se'n desentengui com pretén la dreta.
Com era previsible, el debat l'han encès PP i Vox, tot i que no deixa de ser paradoxal que la moció no la defensés Álvarez de Toledo. En el seu lloc, ho va fer la diputada Edurne Uriarte, que va equiparar la taula de diàleg amb posar al mateix nivell racistes i antiracistes i va exigir que, per "patriotisme constitucional", no es produeixi cap trobada bilateral més amb el Govern. "No posarem en el mateix pla a qui respecta l'estat de dret i a qui se'l salta i es burla de l'estat de dret i la Constitució. Això és el que està fent el PSOE i Podem amb la mesa", va deixar anar. Acte seguit, l'extrema dreta va redoblar l'aposta demanant directament la il·legalització dels partits independentistes i acusant Sánchez de "traïció" per pactar amb "els enemics d'Espanya".
La taula de diàleg és el compromís que va arrencar ERC a Sánchez a canvi de la investidura. Com a principals defensors de l'espai, els republicans ja fa setmanes que, de portes endins i de portes enfora, reclamen que es reprengui. El portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, va acusar els populars de ser ells "un perill per a la democràcia" i va assenyalar que no es pot considerar que una reunió entre governs sigui il·legal. "Resulta que arribar a acords és una heretgia per al PP", va lamentar.
Fins i tot Junts per Catalunya (JxCat), que recela de la mesa i que no va col·laborar en la investidura de Sánchez, va defensar la via del diàleg. El diputat Jaume Alonso-Cuevillas va manifestar que el seu grup no creia que la taula tingui recorregut i que, de fet, ERC només demana que es reactivi com a "gest simbòlic en vista a les eleccions catalanes". Tot i això, va reconèixer que l'independentisme ha d'estar "sempre assegut" per dialogar.
Podem va deixar en mans de Jaume Asens la resposta al PP. Va insistir que no es pot considerar una "traïció" a Espanya dialogar i va argumentar que si l'independentisme és fort a Catalunya és perquè la recepta dels populars s'ha basat en "la presó" i els "cops" per intentar guanyar. "Es tracta de desbloquejar un conflicte polític que porta quasi una dècada enquistat i que fa que persones honrades siguin a la presó", va sentenciar. Especialment molest amb la moció es va mostrar també el PNB, que se sent interpel·lat quan la dreta es refereix als nacionalistes com a "enemics". Aitor Esteban va acusar de "feixisme" el posicionament de Vox i va lamentar que des del PP s'atiï la "intolerància" i se'ls negui legitimitat.
Situat entre l'espasa i la paret en un moment en què els seus diputats són més visibles que mai pels acords segellats amb el PSOE, Ciutadans es va mostrar inamovible en el seu posicionament sobre el conflicte català. Es va referir a l'independentisme com una "gran cacicada" i va advertir els socialistes que si s'asseuen de nou a la taula "de privilegis", estaran "perpetrant una traïció de classe".
El PSOE, sense concrecions
La rèplica per part dels socialistes va venir de la mà del dirigent català José Zaragoza, més centrat en contraatacar els populars que no pas en defensar la taula. El 9-N, l'1-O i la sortida de Carles Puigdemont del país, va recordar, es va produir amb un govern del PP a la Moncloa. Segons Zaragoza, la voluntat del govern de Sánchez és no cometre els mateixos errors que el seus antecessors, a qui va definir com a "torquemadas".
Fins i tot la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, es va veure abocada a intervenir durant la sessió per deixar clar a la dreta que no pensava retirar l'expressió "presos polítics" de les actes del debat. Es va agafar a diversos antecedents des de l'any 2012 per justificar que cap president de la cambra, ni del PP ni del PSOE, han "limitat" en aquests termes la llibertat d'expressió.
A nivell teòric, la taula ha estat defensada per la majoria de la investidura. Resta pendent que es plasmi a nivell pràctic. ERC així ho espera de forma imminent, encara que això suposa que Pedro Sánchez i Quim Torra aixequin el telèfon i quadrin les agendes en un moment d'interessos contraposats. El diàleg sol tenir, almenys fins ara, més prèdica que praxis.
Calvo ha argumentat que no pot resultar "exòtic" que s'intenti resoldre un conflicte en el marc constitucional" a través del diàleg i ha argumentat que cal "reconèixer" a qui pensa diferent per poder trobar una sortida. "Aquests són els seus socis? A quin preu? Reservaran un lloc a la mesa per a Ciutadans?", ha insistit la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, durant la sessió de control. Segons la dirigent popular, la Moncloa ha signat "un pacte ultra" amb ERC i governen gràcies a ells, motiu pel qual considera que els socialistes pateixen una "crisi ideològica i moral". Tot plegat, la continuïtat de l'ofensiva que els populars van iniciar aquest dimarts.
L'arxiu de la causa de les manifestacions del 8-M ha desactivat part de l'arsenal de la dreta contra el govern de Pedro Sánchez. Però el conflicte amb Catalunya és sempre recurrent. Ja es va fer evident aquest dimarts al Congrés dels Diputats, on el PP, amb vocació de retratar la Moncloa i aquells que, com Ciutadans, hi estrenyen vincles, va demanar que es dinamités la taula de diàleg amb la Generalitat. L'han definit com una "rendició política davant delinqüents convictes", una bel·ligerància que ha fet reaccionar la majoria de la investidura en defensa del diàleg malgrat les esquerdes dels darrers mesos i els diferents accents que la componen.
No hi ha data perquè es reactivi la taula de diàleg, però sí la voluntat expressada de donar-li continuïtat amb una convocatòria al juliol. Des d'ERC s'ha reclamat que es reuneixi abans del 15 de juliol i des de la Moncloa es recull el guant, però encara sense concrecions en un moment en què el flirteig del PSOE amb Ciutadans s'allarga més enllà de l'estat d'alarma. Però una cosa és que es demori la definició d'una data i l'altra que Sánchez, que vol jugar a la geometria variable, se'n desentengui com pretén la dreta.
Com era previsible, el debat l'han encès PP i Vox, tot i que no deixa de ser paradoxal que la moció no la defensés Álvarez de Toledo. En el seu lloc, ho va fer la diputada Edurne Uriarte, que va equiparar la taula de diàleg amb posar al mateix nivell racistes i antiracistes i va exigir que, per "patriotisme constitucional", no es produeixi cap trobada bilateral més amb el Govern. "No posarem en el mateix pla a qui respecta l'estat de dret i a qui se'l salta i es burla de l'estat de dret i la Constitució. Això és el que està fent el PSOE i Podem amb la mesa", va deixar anar. Acte seguit, l'extrema dreta va redoblar l'aposta demanant directament la il·legalització dels partits independentistes i acusant Sánchez de "traïció" per pactar amb "els enemics d'Espanya".
La taula de diàleg és el compromís que va arrencar ERC a Sánchez a canvi de la investidura. Com a principals defensors de l'espai, els republicans ja fa setmanes que, de portes endins i de portes enfora, reclamen que es reprengui. El portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, va acusar els populars de ser ells "un perill per a la democràcia" i va assenyalar que no es pot considerar que una reunió entre governs sigui il·legal. "Resulta que arribar a acords és una heretgia per al PP", va lamentar.
Gabriel Rufián: "Resulta que arribar a acords és una heretgia per al PP"
Fins i tot Junts per Catalunya (JxCat), que recela de la mesa i que no va col·laborar en la investidura de Sánchez, va defensar la via del diàleg. El diputat Jaume Alonso-Cuevillas va manifestar que el seu grup no creia que la taula tingui recorregut i que, de fet, ERC només demana que es reactivi com a "gest simbòlic en vista a les eleccions catalanes". Tot i això, va reconèixer que l'independentisme ha d'estar "sempre assegut" per dialogar.
Podem va deixar en mans de Jaume Asens la resposta al PP. Va insistir que no es pot considerar una "traïció" a Espanya dialogar i va argumentar que si l'independentisme és fort a Catalunya és perquè la recepta dels populars s'ha basat en "la presó" i els "cops" per intentar guanyar. "Es tracta de desbloquejar un conflicte polític que porta quasi una dècada enquistat i que fa que persones honrades siguin a la presó", va sentenciar. Especialment molest amb la moció es va mostrar també el PNB, que se sent interpel·lat quan la dreta es refereix als nacionalistes com a "enemics". Aitor Esteban va acusar de "feixisme" el posicionament de Vox i va lamentar que des del PP s'atiï la "intolerància" i se'ls negui legitimitat.
Situat entre l'espasa i la paret en un moment en què els seus diputats són més visibles que mai pels acords segellats amb el PSOE, Ciutadans es va mostrar inamovible en el seu posicionament sobre el conflicte català. Es va referir a l'independentisme com una "gran cacicada" i va advertir els socialistes que si s'asseuen de nou a la taula "de privilegis", estaran "perpetrant una traïció de classe".
El PSOE, sense concrecions
La rèplica per part dels socialistes va venir de la mà del dirigent català José Zaragoza, més centrat en contraatacar els populars que no pas en defensar la taula. El 9-N, l'1-O i la sortida de Carles Puigdemont del país, va recordar, es va produir amb un govern del PP a la Moncloa. Segons Zaragoza, la voluntat del govern de Sánchez és no cometre els mateixos errors que el seus antecessors, a qui va definir com a "torquemadas".
Fins i tot la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, es va veure abocada a intervenir durant la sessió per deixar clar a la dreta que no pensava retirar l'expressió "presos polítics" de les actes del debat. Es va agafar a diversos antecedents des de l'any 2012 per justificar que cap president de la cambra, ni del PP ni del PSOE, han "limitat" en aquests termes la llibertat d'expressió.
A nivell teòric, la taula ha estat defensada per la majoria de la investidura. Resta pendent que es plasmi a nivell pràctic. ERC així ho espera de forma imminent, encara que això suposa que Pedro Sánchez i Quim Torra aixequin el telèfon i quadrin les agendes en un moment d'interessos contraposats. El diàleg sol tenir, almenys fins ara, més prèdica que praxis.