16
de juny
del
2020
Actualitzat
el
17
de juny
a les
14:37h
Diumenge passat tots els focus mediàtics apuntaven a Premià de Mar. Un grup de veïns va atacar un pis ocupat per diversos joves migrants. Van accedir a l'habitatge provocant danys materials i ferint lleument un dels nois, obligant els Mossos a traslladar tots els joves fora de l'edifici. L'atac racista s'ha saldat amb dos detinguts -que han quedat en llibertat provisional- i arriba després de setmanes de debat sobre la seguretat al municipi maresmenc. Una metxa que es va encendre diumenge després de molts dies de tensió. A continuació, la cronologia dels fets:
9 de maig: Agressió a un agent dels Mossos. A principis de maig les queixes sobre inseguretat al municipi comencen a aparèixer a grups de Facebook, Whatsapp i Telegram, així com a les xarxes socials, sobretot en relació a robatoris a la via pública. El dia 9 el debat sobre la inseguretat creixia entre els veïns després que un grup de joves apallissessin un agent dels Mossos d'Esquadra fora de servei. El cos manté oberta la investigació però diversos grups veïnals van assenyalar com a responsables joves migrants del municipi, especialment els que vivien al bloc que va patir l'atac diumenge passat.
10 de maig: Amenaces d'atac. L'endemà de l'atac, les queixes de veïns a través de les xarxes pugen de to. Entre les crítiques per la inseguretat s'hi barrejaven comentaris racistes i amenaces. NacióDigital ha tingut accés a converses mantingudes per veïns a través de grups de missatgeria. "20 persones, anar rapidíssim, començar a colpejar-los i marxar en 5 minuts", proposava un membre d'aquests xats. "Acostumen a anar en grup", deia una altra persona. "Doncs nosaltres també", responia un membre del grup. "Quan la degradació i la corrupció és completa, tenim el deure de cridar Heil Hitler!".
Davant dels missatges que animaven a anar al pis ocupat per agredir els joves, un grup de veïns de Premià de Mar va posar-se en contacte amb els Mossos d'Esquadra, a qui van enviar per correu electrònic informació sobre les amenaces. Els mateixos veïns van anar a la comissaria i finalment no van denunciar. Això hagués requerit denunciar algú en concret i que aquesta persona tingués accés a les dades del denunciant. Aquests mateixos veïns han optat per treballar conjuntament amb SOS Racisme, amb qui estan recopilant informació per traslladar a la Fiscalia els fets.
14 de maig: Entitats alerten de racisme. Enmig d'aquest increment de la tensió, una quarantena de col·lectius, entitats i partits de Premià de Mar van publicar un manifest contra l'alarmisme i la rumorologia. Els col·lectius alertaven de "missatges racistes i d'amenaces reals", alhora que reconeixen la legitimitat de les demandes per garantir la seguretat a la via pública. "Moltes d'aquestes inquietuds han derivat en una sèrie de comentaris que podrien ser fins i tot constitutius de delictes d'odi", afirmaven aleshores.
Entre les entitats, es veia amb especial preocupació que a través de grups de missatgeria i les xarxes socials es difonguessin imatges de joves migrants o racialitzats de Premià de Mar. Unes fotografies que, segons asseguraven, van arribar fins a grups d'extrema dreta. Els signants tenien molt present l'atac contra el centre de menors al Masnou l'estiu passat, que va acabar amb quatre menors a l'hospital i diversos ferits.
16 de maig: Assenyalament del pis. Una setmana després de l'agressió a un agent dels Mossos d'Esquadra fora de servei, l'atenció es tornava a situar sobre el pis de la plaça Doctor Ferran. "Un grup de joves migrants extutelats atemoreixen Premià amb robatoris i assalts", titulava La Vanguardia, il·lustrant la informació amb una fotografia del bloc on hi ha el pis ocupat. L'article va córrer com la pólvora, de nou a través de grups de missatgeria i xarxes socials. "A aquesta escòria li hauríem de poder dispara un tret al cap", es podia llegir aleshores en un dels grups de Facebook integrat per veïns de Premià. El mateix 16 de maig, el cap de la Policia Local, Pere Jané, alertava, dels missatges difosos per xarxes socials que "contaminen, embruten i distorsionen la realitat".
El pis ocupat, doncs, continuava al centre dels rumors. L'ocupació es va produir fa un any i mig, sense la col·laboració de cap grup d'habitatge, i des d'aleshores hi han passat diverses persones. Tot i la rumorologia, fonts del Departament d'Afers Socials i Famílies neguen a NacióDigital que els joves que van ser atacats diumenge passat siguin extutelats de la Generalitat.
8 de juny: Associacions de veïns denuncien inseguretat. Les Associacions de Veïns de Santa Maria-Santa Anna-Tió, Premià Centre, Can Farrerons i Tarter Maresme van denunciar el 8 de juny "falta de seguretat ciutadana" i de "presència policial" al carrer. "La nostra actuació davant de qualsevol circumstància ha de ser impol·luta", demanaven. Alhora, lamentaven no haver trobat solucions en les converses mantingudes amb l'Ajuntament fins aleshores. Les associacions veïnals demanaven al consistori actuar amb celeritat per preservar la "convivència ciutadana" i expressaven preocupació per la "creixent demanda de crear grups de vigilància veïnal".
Unes demandes que, de nou, eren ben presents als grups de missatgeria. "Movem-nos ja i deixem-nos d'estupideses", es podia llegir en un d'ells. "Quan algú els vegi, que avisi i sortim per amenaçar-los", deia un dels membres. En aquest clima, alguns veïns van impulsar la convocatòria d'una manifestació contra la inseguretat pel 12 de juny.
El mateix dia del comunicat de les associacions veïnals, l'Ajuntament va fer públiques les dades de fets penals a Premià de Mar. En global en el darrer any han experimentat un descens del 15,2%, si bé els delictes relacionats amb la seguretat ciutadana han incrementat un ascens del 6,2%.
12 de juny: Manifestació a les portes del bloc. El 12 de juny desenes de persones van participar en la manifestació convocada amb el lema "Si Premià no és segur no hi ha futur". Un cop finalitzada, un grup de manifestants es van desplaçar fins a les portes del pis ocupat. Dos dies abans de la mobilització, quan aquesta ja estava convocada, una veïna va denunciar una agressió sexual. Fonts dels Mossos d'Esquadra expliquen a NacióDigital que no es pot relacionar els joves que ocupaven el pis amb la denúncia, ja que actualment no hi ha "cap identificat" per aquests fets. Tot i això, part dels manifestants van assenyalar els joves del bloc com a responsables de l'agressió.
El mateix dia 12 l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Àngel Méndez (Junts per Premià de Mar-Partit Demòcrata), publicava un missatge als canals de l'Ajuntament en què parlava de "situació descontrolada" al poble. Méndez argumentava que si els joves migrats no entren al mercat laboral quan fa 18 anys, això crea "problemes". També insistia en la "defensa de la propietat privada" i en el rebuig a les ocupacions. "Les famílies vulnerables ja són ateses pels serveis socials", assegurava. L'alcalde també lamentava la "tebior" del codi penal a l'hora de castigar la "multireincidència" delictiva.
14 de juny: Dia de l'atac. La nit del 14 de juny un grup de veïns van portar a la pràctica les patrulles ciutadanes. Alguns d'ells van entrar al portal per agredir els ocupants del pis i d'altres van llançar pedres al balcó des del carrer.
Méndez va afanyar-se a negar que l'atac fos racista, provocant crítiques des de les seves files. Junts per Catalunya va emetre un comunicat en què qualificava les valoracions de l'alcalde d'"inacceptables". Al poble, el rebuig a l'atac també l'han expressat diversos membres de grups de missatgeria i xarxes socials en què s'havia debatut l'impuls de patrulles ciutadanes i s'havien organitzat manifestacions. "Al poble tenim de tot però del que es tracta és de conviure. Si una persona és racista però deixa aquest sentiment de banda, que es quedi. Si no, ja sap que no es benvingut. Que se'n vagi o se'l faci fora", deia un dels seus membres.
9 de maig: Agressió a un agent dels Mossos. A principis de maig les queixes sobre inseguretat al municipi comencen a aparèixer a grups de Facebook, Whatsapp i Telegram, així com a les xarxes socials, sobretot en relació a robatoris a la via pública. El dia 9 el debat sobre la inseguretat creixia entre els veïns després que un grup de joves apallissessin un agent dels Mossos d'Esquadra fora de servei. El cos manté oberta la investigació però diversos grups veïnals van assenyalar com a responsables joves migrants del municipi, especialment els que vivien al bloc que va patir l'atac diumenge passat.
10 de maig: Amenaces d'atac. L'endemà de l'atac, les queixes de veïns a través de les xarxes pugen de to. Entre les crítiques per la inseguretat s'hi barrejaven comentaris racistes i amenaces. NacióDigital ha tingut accés a converses mantingudes per veïns a través de grups de missatgeria. "20 persones, anar rapidíssim, començar a colpejar-los i marxar en 5 minuts", proposava un membre d'aquests xats. "Acostumen a anar en grup", deia una altra persona. "Doncs nosaltres també", responia un membre del grup. "Quan la degradació i la corrupció és completa, tenim el deure de cridar Heil Hitler!".
Davant dels missatges que animaven a anar al pis ocupat per agredir els joves, un grup de veïns de Premià de Mar va posar-se en contacte amb els Mossos d'Esquadra, a qui van enviar per correu electrònic informació sobre les amenaces. Els mateixos veïns van anar a la comissaria i finalment no van denunciar. Això hagués requerit denunciar algú en concret i que aquesta persona tingués accés a les dades del denunciant. Aquests mateixos veïns han optat per treballar conjuntament amb SOS Racisme, amb qui estan recopilant informació per traslladar a la Fiscalia els fets.
14 de maig: Entitats alerten de racisme. Enmig d'aquest increment de la tensió, una quarantena de col·lectius, entitats i partits de Premià de Mar van publicar un manifest contra l'alarmisme i la rumorologia. Els col·lectius alertaven de "missatges racistes i d'amenaces reals", alhora que reconeixen la legitimitat de les demandes per garantir la seguretat a la via pública. "Moltes d'aquestes inquietuds han derivat en una sèrie de comentaris que podrien ser fins i tot constitutius de delictes d'odi", afirmaven aleshores.
Entre les entitats, es veia amb especial preocupació que a través de grups de missatgeria i les xarxes socials es difonguessin imatges de joves migrants o racialitzats de Premià de Mar. Unes fotografies que, segons asseguraven, van arribar fins a grups d'extrema dreta. Els signants tenien molt present l'atac contra el centre de menors al Masnou l'estiu passat, que va acabar amb quatre menors a l'hospital i diversos ferits.
16 de maig: Assenyalament del pis. Una setmana després de l'agressió a un agent dels Mossos d'Esquadra fora de servei, l'atenció es tornava a situar sobre el pis de la plaça Doctor Ferran. "Un grup de joves migrants extutelats atemoreixen Premià amb robatoris i assalts", titulava La Vanguardia, il·lustrant la informació amb una fotografia del bloc on hi ha el pis ocupat. L'article va córrer com la pólvora, de nou a través de grups de missatgeria i xarxes socials. "A aquesta escòria li hauríem de poder dispara un tret al cap", es podia llegir aleshores en un dels grups de Facebook integrat per veïns de Premià. El mateix 16 de maig, el cap de la Policia Local, Pere Jané, alertava, dels missatges difosos per xarxes socials que "contaminen, embruten i distorsionen la realitat".
El pis ocupat, doncs, continuava al centre dels rumors. L'ocupació es va produir fa un any i mig, sense la col·laboració de cap grup d'habitatge, i des d'aleshores hi han passat diverses persones. Tot i la rumorologia, fonts del Departament d'Afers Socials i Famílies neguen a NacióDigital que els joves que van ser atacats diumenge passat siguin extutelats de la Generalitat.
8 de juny: Associacions de veïns denuncien inseguretat. Les Associacions de Veïns de Santa Maria-Santa Anna-Tió, Premià Centre, Can Farrerons i Tarter Maresme van denunciar el 8 de juny "falta de seguretat ciutadana" i de "presència policial" al carrer. "La nostra actuació davant de qualsevol circumstància ha de ser impol·luta", demanaven. Alhora, lamentaven no haver trobat solucions en les converses mantingudes amb l'Ajuntament fins aleshores. Les associacions veïnals demanaven al consistori actuar amb celeritat per preservar la "convivència ciutadana" i expressaven preocupació per la "creixent demanda de crear grups de vigilància veïnal".
Unes demandes que, de nou, eren ben presents als grups de missatgeria. "Movem-nos ja i deixem-nos d'estupideses", es podia llegir en un d'ells. "Quan algú els vegi, que avisi i sortim per amenaçar-los", deia un dels membres. En aquest clima, alguns veïns van impulsar la convocatòria d'una manifestació contra la inseguretat pel 12 de juny.
El mateix dia del comunicat de les associacions veïnals, l'Ajuntament va fer públiques les dades de fets penals a Premià de Mar. En global en el darrer any han experimentat un descens del 15,2%, si bé els delictes relacionats amb la seguretat ciutadana han incrementat un ascens del 6,2%.
12 de juny: Manifestació a les portes del bloc. El 12 de juny desenes de persones van participar en la manifestació convocada amb el lema "Si Premià no és segur no hi ha futur". Un cop finalitzada, un grup de manifestants es van desplaçar fins a les portes del pis ocupat. Dos dies abans de la mobilització, quan aquesta ja estava convocada, una veïna va denunciar una agressió sexual. Fonts dels Mossos d'Esquadra expliquen a NacióDigital que no es pot relacionar els joves que ocupaven el pis amb la denúncia, ja que actualment no hi ha "cap identificat" per aquests fets. Tot i això, part dels manifestants van assenyalar els joves del bloc com a responsables de l'agressió.
El mateix dia 12 l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Àngel Méndez (Junts per Premià de Mar-Partit Demòcrata), publicava un missatge als canals de l'Ajuntament en què parlava de "situació descontrolada" al poble. Méndez argumentava que si els joves migrats no entren al mercat laboral quan fa 18 anys, això crea "problemes". També insistia en la "defensa de la propietat privada" i en el rebuig a les ocupacions. "Les famílies vulnerables ja són ateses pels serveis socials", assegurava. L'alcalde també lamentava la "tebior" del codi penal a l'hora de castigar la "multireincidència" delictiva.
14 de juny: Dia de l'atac. La nit del 14 de juny un grup de veïns van portar a la pràctica les patrulles ciutadanes. Alguns d'ells van entrar al portal per agredir els ocupants del pis i d'altres van llançar pedres al balcó des del carrer.
Méndez va afanyar-se a negar que l'atac fos racista, provocant crítiques des de les seves files. Junts per Catalunya va emetre un comunicat en què qualificava les valoracions de l'alcalde d'"inacceptables". Al poble, el rebuig a l'atac també l'han expressat diversos membres de grups de missatgeria i xarxes socials en què s'havia debatut l'impuls de patrulles ciutadanes i s'havien organitzat manifestacions. "Al poble tenim de tot però del que es tracta és de conviure. Si una persona és racista però deixa aquest sentiment de banda, que es quedi. Si no, ja sap que no es benvingut. Que se'n vagi o se'l faci fora", deia un dels seus membres.