judici als Mossos

L'advocada de Trapero diu que la Fiscalia canvia les acusacions per evitar una sentència absolutòria

Olga Tubau recorda que s'ha fet un judici per rebel·lió sense cap pregunta per acreditar la violència i sosté que el ministeri fiscal proposa la desobediència perquè no pot acreditar la sedició

per Bernat Surroca , 16 de juny de 2020 a les 11:35 |
Olga Tubau durant la presentació dels informes definitius al judici contra Trapero | ACN
Olga Tubau, advocada del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha estat la protagonista de la penúltima sessió del judici contra la policia catalana. Tubau ha desgranat l'informe definitiu i ha desvinculat la sentència de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem del judici a l'Audiència Nacional. "Vostès, i només vostès, són el meu tribunal", ha dit Tubau als tres magistrats encarregats de dictar sentència sobre Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos, Pere Soler, i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig.

L'advocada ha denunciat que la Fiscalia ha canviat les acusacions sense tenir en compte la prova, sinó per evitar una sentència absolutòria, i ha assegurat que el ministeri públic no té proves per acreditar ni tan sols la sedició. Segons Tubau, Trapero va complir el mandat judicial i això desmunta tant les acusacions de sedició com les de desobediència.


Tubau ha criticat els canvis en la qualificació delictiva per part de les acusacions, que en un primer moment contemplava l'organització criminal. Després, la Fiscalia va acusar per rebel·lió amb un relat on no apareixia la violència. "Vam passar d'un delicte d'ordre públic a un delicte contra la Constitució", ha dit. És per això que Tubau va presentar a finals de l'any passat un escrit preguntant sobre un eventual canvi de qualificació durant les qüestions prèvies. En aquell moment, la Fiscalia va obrir la porta a canviar l'acusació i finalment ho va fer a les conclusions definitives.

"Un canvi en el moment adequat hauria afectat el dret de defensa perquè hauríem sabut des del principi que la qualificació era sedició. La modificació del delicte no ve motivada per la prova del judici oral", ha denunciat Tubau, que ha recordat que s'ha fet un judici per rebel·lió en què no s'ha fet "ni una pregunta" per acreditar un principi bàsic de la rebel·lió, que és la violència. A més, el canvi a sedició va acompanyat d'una alternativa d'un delicte per desobediència i això demostra que la Fiscalia "no té prou prova de càrrec per condemnar per sedició". "Per garantir-se una possible condemna, la Fiscalia ha d'obrir la porta a la desobediència", ha dit.



Netejar la imatge de la Guàrdia Civil i la policia espanyola


Tubau també ha recordat que l'ordre del TSJC vinculava els tres cossos policials i "ni junts ni separats" van poder complir l'ordre judicial. "Va ser un fracàs policial, o un fracàs polític del qual s'ha volgut fer responsable els cossos policials", ha dit l'advocada. La defensa de Trapero ha recordat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que també havien d'impedir el referènudm, comencen a investigar Trapero per l'incompliment d'aquesta interlocutòria que ningú va poder complir. "Es vol fer responsable en exclusiva Trapero de no haver impedir l'1-O", ha dit. En aquest sentit, ha acusat els cossos policials espanyols de tenir un "interès directe" en què es condemni Trapero perquè la seva imatge incapaç d'impedir l'1-O quedi "restablerta". 

És per això que s'ha de "dibuixar" una connivència entre Trapero i el procés independentista, per justificar la incapacitat d'impedir el referèndum per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. "S'ha volgut responsabilitzar Trapero de conductes realitzades per alguns agents dels Mossos i de decisions de comandaments policials que es van prendre sense consultar el major i fer-lo responsable dels seus actes i d'actes de terceres", ha criticat. "És com si Trapero hagués estat omnipresent i totpoderós respecte el que feien els agents el 20-S i l'1-O", ha afegit. 

Tubau també ha desvinculat Trapero de qualsevol comitè estratègic encaminat a aconseguir la independència. "No hi ha cap element objectiu que permeti vincular Trapero amb l'EnfoCATs", ha dit, i ha acusat els instructors de la Guàrdia Civil d'extralimitar-se en els atestats i afegir valoracions posteriorment sobre l'1-O i el paper dels Mossos i es conclou que el major està immers en el projecte independentista. "Daniel Baena va abocar un plantejament que passava per fer responsable Trapero de la responsabilitat del dispositiu conjunt per impedir el referèndum", ha dit. 

No hi ha coautoria de Mossos i Govern

La Fiscalia sosté que hi ha una "coautoria" entre els acusats i el Govern però Tubau ho ha refutat. El Suprem va rebutjar agrupar Trapero i Laplana a la causa de l'1-O i va argumentar que, per quedar-s'ho tot, s'havia d'acreditar una "unitat delictiva". "Es va deixar fora Trapero i Laplana perquè es diu que no s'aprecia la connexió entre la seva conducta i la dels acusats al Suprem. Per tant, no hi ha coautoria", ha detallat Tubau. 

L'advocada ha fet referència a la declaració d'Albert Batlle, exdirector dels Mossos, un testimoni proposat per la Fiscalia i que va desmuntar les tesis acusatòries. "La declaració de Batlle apuntala l'absoluta desvinculació de Trapero al pla independentista del Govern", ha deixat clar Tubau, que ha insistit que és fals que el nomenament de Trapero es fes per dotar-lo de més autoritat sobre el cos en el marc del procés independentista.

Tubau també ha recordat que a l'agenda Moleskine atribuïda a Josep Maria Jove hi constava que el suport dels Mossos a la independència estava en "dubte". El mateix Puigdemont va dir el 2016 va dir que la policia catalana faria sempre el que demanessin els jutges. "No hi ha relació personal entre Puigdemont i Trapero", ha insistit. L'advocada ha apuntat també que és impossible sostenir una participació del major en la gestació del procés sense haver tingut cap trucada o comunicació amb els dirigents del procés. "Això no ha passat", ha dit.

Pel que fa a les instruccions de Fiscalia per impedir el referèndum, que es filtraven al minut a la premsa, Tubau ha recordat que en cap moment els Mossos es van oposar a complir-les i es va fer tot el que es va poder per dur-les a terme. També ha ressaltat el paper dels agents que es van personar a les escoles els dies abans de la votació, i ho ha contraposat amb la carta que va enviar l'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L'advocada ha recordat que en el cas dels Mossos, hi havia el "plus" que s'identificava els responsables dels centres i se'ls advertia de la comissió d'un delicte si obrien les escoles l'1-O. 

El pla per detenir Puigdemont

De fet, Tubau ha repassat els fets que desacrediten els delictes de què s'acusa Trapero i recorda que el major va exigir a Puigdemont la desconvocatòria del referèndum. "És un fet inequívoc de la seva voluntat de complir el mandat judicial", ha apuntat l'advocada. A més, ha posat en valor el pla per detenir el president i el Govern, i ha recordat que ja ho va explicar el febrer de 2018 en declaracions prèvies davant del jutge. "Aquests elements ja estaven a la nostra causa. Trapero ha fet el que ha fet durant tot el procediment: explicar la veritat i sempre ha dit el mateix, sense cap contradicció", ha dit la lletrada.

I per què el jutge no va donar l'ordre de detenir el Govern? Segons Tubau, perquè van ponderar els fets i van estimar convenient no ordenar una mesura cautelar d'aquesta magnitud, perquè suposava detenir el president i els consellers. "Trapero va fer el que podia fer: esperar l'ordre del jutge", ha dit.

L'advocada ha aprofitat també per carregar contra la Fiscalia per fer la comparació de Trapero amb un membre d'un comandament terrorista, i més quan es parla d'un cap policial que ha viscut molt de prop un atemptat terrorista. "Això fa molt mal", ha lamentat Tubau.

"És l'Audiència qui ha de dictar sentència" 

Tubau ha començat la seva intervenció fent referència a la sentència de l'1-O i ha recordat que això no pot servir per condemnar els fets que han estat jutjats a l'Audiència Nacional. "La Fiscalia ha plantejat que s'ha de fer un copiar i enganxar de la sentència del Suprem, incloure els noms de Trapero i Laplana, i condemnar per sedició i desobediència", ha criticat l'advocada, que ha demanat al tribunal que dicti sentència. "Ho han de fer vostès i només vostès", ha indicat.

Tubau també ha recordat que la causa de l'1-O està fragmentada en diversos jutjats i el Suprem es va veure "obligat" a dir alguna cosa al respecte en el judici del procés. A la sentència, l'alt tribunal va deixar clar que "no vinculava el veredicte d'altres tribunals", excepte en aquells aspectes en què el criteri d'un tribunal superior pot ser tinguda en compte. "Això ja és una doctrina consolidada", ha apuntat l'advocada, i ha afegit que cada causa té la seva circumstància i no es pot veure afectada pel que s'hagi dit sobre la qüestió. 

L'advocada ha insistit que la prova que es va practicar al Suprem és totalment diferent a la que s'ha practicat a l'Audiència. "Només aquí es jutja Trapero i Laplana i només ells podien aportar al tribunal els elements de descàrrec per enfrontar-se a l'acusació", ha apuntat. En relació a la sentència de Marchena, Tubau ha criticat que la Fiscalia hagi volgut manipular les conclusions del veredicte del Suprem. "El Suprem no dona per provades certes coses, diu que amb l'1-O es volia pressionar el govern espanyol per negociar una consulta popular", ha dit, i ha indicat que  el ministeri fiscal "continua amb el disseny d'una sedició-rebel". 

Tubau recorda també que el Suprem conclou que no hi va haver rebel·lió i critica que la Fiscalia continua insistint que el referèndum volia aconseguir la independència i que es pot jutjar per aquest delicte. "Potser és perquè l'Audiència Nacional té competència sobre el delicte de rebel·lió, però a aquestes altures ja no discutiré la competència d'aquest tribunal", ha dit l'advocada. Tubau ha admès que la sentència de l'1-O estableix que el 20-S i l'1-O constitueixen un delicte de sedició, però ha insistit que ni Trapero ni Tubau van cometre aquest delicte i tampoc, com a alternativa, van participar de cap desobediència pels fets de la tardor de 2017.

L'advocada ha fet referència també als fets post-sentència de l'1-O i ha dit que el comportament dels Mossos en aquells dies -utilitzant la violència policial- va ser d'una determinada manera perquè els fets eren molt diferents del referèndum. "No s'actua d'una manera o altra en funció de qui dirigeix en cos, sinó en funció de la situació que es troba el cos", ha reblat Tubau. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació