16
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
19:32h
La recuperació de la mobilitat va molt més avançada del que la ciutadania percep, a Catalunya, i ja equival al 75% de la prèvia al confinament, en dies laborables. Així ho conclou un estudi del grup de recerca de Biocom-SC -de la UPC- i HPAI-BSC per a la Comissió Europea que analitza l'evolució dels moviments a partir de dades cedides per Facebook Good for Data. A diferència dels salts en l'entrada a les fases 0 o 1, però, els últims canvis no han implicat augments rellevants en la mobilitat, segons dades de l'informe sol·licitades per NacióDigital.
A l'hora d'interpretar les dades, però, cal tenir en compte que la mobilitat del 0% no equival a una aturada absoluta, sinó al nivell mínim de mobilitat possible per oferir tan sols els serveis essencials -teòricament, la que hi havia durant el permís retribuït recuperable i que equivaldria a un 25% de la mobilitat normal-, mentre que el 100% seria la mobilitat prèvia al confinament. Tal com es pot observar en el gràfic anterior el nivell rondava entre el 24 de la província de Barcelona i el 43 de la Lleida durant la setmana prèvia a entrar a la fase 0 i, per tant, que es permetés sortir a passejar i fer esport en franges horàries.
La mobilitat va anar creixent les setmanes posteriors, sobretot en les demarcacions en què les seves regions sanitàries principals saltaven abans de fase -la de Barcelona va ser l'última, cosa que es reflecteix en el gràfic-, però cada cop a un ritme més lent. La província de Tarragona, l'única que majoritàriament estava en fase 3 la setmana passada, era la que presentava un nivell de mobilitat superior (83), però molt poc per damunt de Lleida (82) o Girona (80), llavors encara en fase 2.
Fins i tot en les setmanes sense canvis de fase, a més, la mobilitat també s'incrementava, tal com es pot observar, segurament per la pròpia inèrcia, ja que la ciutadania feia més trajectes no necessàriament perquè se li permetessin fer noves accions. En el gràfic inferior es reflecteix l'increment de punts de mobilitat amb cada canvi de fase i, efectivament, com l'entrada a la fase 0 va suposar el principal augment, seguit del pas a la fase 1, mentre que els últims canvis han estat poc rellevants. A més, les demarcacions que més han trigat a canviar de fase (com Barcelona i, menys, Lleida), han notat menys l'increment de mobilitat quan ho han fet, atès que aquesta ja havia anat augmentant en el si de les fases inferiors.
Quines conclusions se'n poden extreure? Els autors de l'estudi apunten que, atès que la mobilitat és molt elevada i, per tant, els contactes s'han multiplicat, cal extremar les mesures d'higiene i protecció. En tot cas, canvis en les opcions d'obertura de bars i restaurants o de trobades amb un nombre màxim de persones no representen un canvi important de mobilitat, almenys en dies laborables, ja que el gran increment va arribar amb la reactivació econòmica, la reobertura de botigues o la possibilitat de visitar amics i familiars.
Sigui com sigui, com que l'activitat cultural i educativa difícilment es reactivarà abans del setembre, el nivell de mobilitat no arribarà al 100% fins llavors, però caldrà analitzar com impacta la possibilitat de desplaçar-se a altres regions sanitàries o l'arribada de turistes, la setmana vinent.
A més, els escassos canvis registrats entre les darreres fases avalaria la demanda d'implementar els salts de fase de forma més ràpida -com reclama la Generalitat-. Tot i això, sempre mantenint l'atenció, i és que "aquesta setmana serà clau per veure si els indicadors de la Covid-19 es mantenen bé", ja que els efectes de la transmissió triguen dues o tres setmanes a manifestar-se i aquest és el període que es porta en nivells de mobilitat elevada.
Les dades del ministeri, parcialment coincidents
Aquest no és l'única font de dades sobre les variacions provincials de mobilitat. El Ministeri de Transports també ofereix dades similars, amb conclusions semblants però amb lleugers matisos. En el seu cas, una mobilitat 0 implicaria cap moviment i 100 seria la mobilitat normal prèvia a l'estat d'alarma. En aquesta escala, que es basa en el rastreig d'una mostra de 13 milions de mòbils a l'Estat, la mobilitat a Catalunya es troba en un nivell 65, però amb una evolució similar a la dibuixada a partir de les dades de Facebook.
En aquest cas, tal com s'observa en el gràfic inferior, el salt rellevant en termes de mobilitat es faria entre la fase 0 i 1, per bé que, com en l'anterior estudi, els canvis en fases posteriors serien més petits. Excepte en el cas de la demarcació de Barcelona, on l'evolució de la mobilitat seria força lineal i igual en cada canvi de fase.
El grup de de Biocom-SC i HPAI-BSC també ofereix dades sobre el grau de confinament, és a dir, del percentatge de persones que, en dies laborables, no fan cap desplaçament de més de 300 metres -el que s'equipara a no sortir de casa-. En aquest cas, l'evolució va ser rellevant pel que fa a l'entrada a la fase 0, però, des de llavors, ha crescut molt a poc a poc i quasi al mateix nivell a totes les províncies, independentment de la fase en què estiguessin. Ara mateix, entre un 20% i un 24% dels ciutadans encara estarien totalment confinats.
Pel que fa a les dades del Ministeri de Transports, el nivell de confinament que detecten és més elevat. En el seu cas, apunta que quasi el 40% dels catalans no sortiria encara de casa en dies laborables. La similitud entre les dades de cada província, però, aquí serien pràcticament idèntiques en cada moment, independentment de la fase en què es trobessin, cosa que reforçaria la hipòtesi conforme les sortides es deuen més a una inèrcia de pèrdua de por o de nous hàbits que a l'obertura del ventall d'opcions a fer a l'exterior.
Les diferències respecte les dades de Facebook, de quasi 20 punts, en tot cas, es poden deure a diferents qüestions. Per una banda, el ministeri comptabilitza un trajecte com un desplaçament de 500 metres, 200 més que les lliurades per Facebook per a l'anàlisi. Per l'altra, les diferències metodològiques de càlcul poden influir, amb els marges d'error de cada tipus de càlcul, i Biocom-SC i HPAI-BSC defensa com a més robusta la seva metodologia, que és la usada per als informes lliurats a la Comissió Europea. En tot cas, les tendències són molt similars.
A l'hora d'interpretar les dades, però, cal tenir en compte que la mobilitat del 0% no equival a una aturada absoluta, sinó al nivell mínim de mobilitat possible per oferir tan sols els serveis essencials -teòricament, la que hi havia durant el permís retribuït recuperable i que equivaldria a un 25% de la mobilitat normal-, mentre que el 100% seria la mobilitat prèvia al confinament. Tal com es pot observar en el gràfic anterior el nivell rondava entre el 24 de la província de Barcelona i el 43 de la Lleida durant la setmana prèvia a entrar a la fase 0 i, per tant, que es permetés sortir a passejar i fer esport en franges horàries.
La mobilitat va anar creixent les setmanes posteriors, sobretot en les demarcacions en què les seves regions sanitàries principals saltaven abans de fase -la de Barcelona va ser l'última, cosa que es reflecteix en el gràfic-, però cada cop a un ritme més lent. La província de Tarragona, l'única que majoritàriament estava en fase 3 la setmana passada, era la que presentava un nivell de mobilitat superior (83), però molt poc per damunt de Lleida (82) o Girona (80), llavors encara en fase 2.
Fins i tot en les setmanes sense canvis de fase, a més, la mobilitat també s'incrementava, tal com es pot observar, segurament per la pròpia inèrcia, ja que la ciutadania feia més trajectes no necessàriament perquè se li permetessin fer noves accions. En el gràfic inferior es reflecteix l'increment de punts de mobilitat amb cada canvi de fase i, efectivament, com l'entrada a la fase 0 va suposar el principal augment, seguit del pas a la fase 1, mentre que els últims canvis han estat poc rellevants. A més, les demarcacions que més han trigat a canviar de fase (com Barcelona i, menys, Lleida), han notat menys l'increment de mobilitat quan ho han fet, atès que aquesta ja havia anat augmentant en el si de les fases inferiors.
Quines conclusions se'n poden extreure? Els autors de l'estudi apunten que, atès que la mobilitat és molt elevada i, per tant, els contactes s'han multiplicat, cal extremar les mesures d'higiene i protecció. En tot cas, canvis en les opcions d'obertura de bars i restaurants o de trobades amb un nombre màxim de persones no representen un canvi important de mobilitat, almenys en dies laborables, ja que el gran increment va arribar amb la reactivació econòmica, la reobertura de botigues o la possibilitat de visitar amics i familiars.
Sigui com sigui, com que l'activitat cultural i educativa difícilment es reactivarà abans del setembre, el nivell de mobilitat no arribarà al 100% fins llavors, però caldrà analitzar com impacta la possibilitat de desplaçar-se a altres regions sanitàries o l'arribada de turistes, la setmana vinent.
A més, els escassos canvis registrats entre les darreres fases avalaria la demanda d'implementar els salts de fase de forma més ràpida -com reclama la Generalitat-. Tot i això, sempre mantenint l'atenció, i és que "aquesta setmana serà clau per veure si els indicadors de la Covid-19 es mantenen bé", ja que els efectes de la transmissió triguen dues o tres setmanes a manifestar-se i aquest és el període que es porta en nivells de mobilitat elevada.
Les dades del ministeri, parcialment coincidents
Aquest no és l'única font de dades sobre les variacions provincials de mobilitat. El Ministeri de Transports també ofereix dades similars, amb conclusions semblants però amb lleugers matisos. En el seu cas, una mobilitat 0 implicaria cap moviment i 100 seria la mobilitat normal prèvia a l'estat d'alarma. En aquesta escala, que es basa en el rastreig d'una mostra de 13 milions de mòbils a l'Estat, la mobilitat a Catalunya es troba en un nivell 65, però amb una evolució similar a la dibuixada a partir de les dades de Facebook.
En aquest cas, tal com s'observa en el gràfic inferior, el salt rellevant en termes de mobilitat es faria entre la fase 0 i 1, per bé que, com en l'anterior estudi, els canvis en fases posteriors serien més petits. Excepte en el cas de la demarcació de Barcelona, on l'evolució de la mobilitat seria força lineal i igual en cada canvi de fase.
El grup de de Biocom-SC i HPAI-BSC també ofereix dades sobre el grau de confinament, és a dir, del percentatge de persones que, en dies laborables, no fan cap desplaçament de més de 300 metres -el que s'equipara a no sortir de casa-. En aquest cas, l'evolució va ser rellevant pel que fa a l'entrada a la fase 0, però, des de llavors, ha crescut molt a poc a poc i quasi al mateix nivell a totes les províncies, independentment de la fase en què estiguessin. Ara mateix, entre un 20% i un 24% dels ciutadans encara estarien totalment confinats.
Pel que fa a les dades del Ministeri de Transports, el nivell de confinament que detecten és més elevat. En el seu cas, apunta que quasi el 40% dels catalans no sortiria encara de casa en dies laborables. La similitud entre les dades de cada província, però, aquí serien pràcticament idèntiques en cada moment, independentment de la fase en què es trobessin, cosa que reforçaria la hipòtesi conforme les sortides es deuen més a una inèrcia de pèrdua de por o de nous hàbits que a l'obertura del ventall d'opcions a fer a l'exterior.
Les diferències respecte les dades de Facebook, de quasi 20 punts, en tot cas, es poden deure a diferents qüestions. Per una banda, el ministeri comptabilitza un trajecte com un desplaçament de 500 metres, 200 més que les lliurades per Facebook per a l'anàlisi. Per l'altra, les diferències metodològiques de càlcul poden influir, amb els marges d'error de cada tipus de càlcul, i Biocom-SC i HPAI-BSC defensa com a més robusta la seva metodologia, que és la usada per als informes lliurats a la Comissió Europea. En tot cas, les tendències són molt similars.