16
de juny
del
2020
El Tribunal Constitucional (TC) decideix aquest dimarts si allibera els presos polítics mentre revisa la sentència de l'1-O, que condemna els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó per un delicte de sedició. Les defenses no tenen cap confiança que els dotze magistrats estimin les mesures cautelars sol·licitades en els recursos d'empara. Un cop el TC descarti la petició de suspensió de la condemna començarà a analitzar el fons del recurs, un tràmit que es pot allargar més d'un any i que suposa l'últim pas abans de poder portar la causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg.
El ple d'aquest dimarts serà el primer presencial després del confinament. S'allargarà, com és habitual, fins dijous. L'alt tribunal haurà d'abordar -i previsiblement rebutjar- les recusacions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell contra els dotze magistrats de l'alt tribunal, a qui van acusar de manca d'imparcialitat. Les defenses també estan convençudes que el TC desestimarà les cautelars del recursos d'empara i ahir algun mitjà amb seu a Madrid ja apuntava el sentit de la decisió de l'alt tribunal.
"No té cap viabilitat", admetia fa uns dies Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, en declaracions a NacióDigital. La Fiscalia és contrària a l'alliberament dels presos perquè considera que la petició va en contra de la doctrina del TC, que no permet la suspensió d'aquelles condemnes amb penes de més de sis anys. Les defenses argumenten la petició de mesures cautelars per la necessitat de preservar els drets dels líders independentistes i el propi sentit del recurs d'empara: si l'alt tribunal no resol fins d'aquí més d'un any, l'escrit contra la sentència -que denuncia vulneració de drets fonamentals- perd part del seu sentit.
Sigui com sigui, els advocats dels presos consideren que el TC va admetre a tràmit els recursos -ho va fer durant el confinament- per obstaculitzar l'accés a la justícia europea. Ho denunciaven fa unes setmanes alguns dels presos, com Dolors Bassa, Jordi Turull o Josep Rull. Els líders independentistes no poden portar la causa a Estrasburg fins que no s'hagin exhaurit les instàncies judicials espanyoles. El TC és l'última etapa, la que es pot allargar més. "No tindrem una discussió tècnica fins que no arribem a Estrasburg", explicava a aquest diari Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva.
Clam unitari per la llibertat dels presos
La justícia va recuperant mica en mica la normalitat després de les setmanes més crítiques de la pandèmia. També la societat, que poc a poc va recuperant el ritme d'abans del confinament. Amb l'anomenada "nova normalitat", tornen també les protestes i ahir, 24 hores abans del ple, una trentena d'entitats de l'òrbita sobiranista van concentrar-se davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'acte, en el qual van participar els partits independentistes, els comuns, els principals sindicats i diverses entitats socials, va servir com a clam unitari per reclamar la llibertat dels presos quan tot just fa un any que es va acabar el judici al Suprem. Des d'Òmnium Cultural es va instar una vegada més a la justícia espanyola a fer cas de les peticions de l'ONU i Amnistia Internacional, que han demanat la llibertat dels presos. Res no fa pensar, però, que aquest migdia els magistrats del TC considerin oportú deixar el suspens el veredicte de Manuel Marchena.
El ple d'aquest dimarts serà el primer presencial després del confinament. S'allargarà, com és habitual, fins dijous. L'alt tribunal haurà d'abordar -i previsiblement rebutjar- les recusacions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell contra els dotze magistrats de l'alt tribunal, a qui van acusar de manca d'imparcialitat. Les defenses també estan convençudes que el TC desestimarà les cautelars del recursos d'empara i ahir algun mitjà amb seu a Madrid ja apuntava el sentit de la decisió de l'alt tribunal.
"No té cap viabilitat", admetia fa uns dies Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, en declaracions a NacióDigital. La Fiscalia és contrària a l'alliberament dels presos perquè considera que la petició va en contra de la doctrina del TC, que no permet la suspensió d'aquelles condemnes amb penes de més de sis anys. Les defenses argumenten la petició de mesures cautelars per la necessitat de preservar els drets dels líders independentistes i el propi sentit del recurs d'empara: si l'alt tribunal no resol fins d'aquí més d'un any, l'escrit contra la sentència -que denuncia vulneració de drets fonamentals- perd part del seu sentit.
Sigui com sigui, els advocats dels presos consideren que el TC va admetre a tràmit els recursos -ho va fer durant el confinament- per obstaculitzar l'accés a la justícia europea. Ho denunciaven fa unes setmanes alguns dels presos, com Dolors Bassa, Jordi Turull o Josep Rull. Els líders independentistes no poden portar la causa a Estrasburg fins que no s'hagin exhaurit les instàncies judicials espanyoles. El TC és l'última etapa, la que es pot allargar més. "No tindrem una discussió tècnica fins que no arribem a Estrasburg", explicava a aquest diari Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva.
Clam unitari per la llibertat dels presos
La justícia va recuperant mica en mica la normalitat després de les setmanes més crítiques de la pandèmia. També la societat, que poc a poc va recuperant el ritme d'abans del confinament. Amb l'anomenada "nova normalitat", tornen també les protestes i ahir, 24 hores abans del ple, una trentena d'entitats de l'òrbita sobiranista van concentrar-se davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'acte, en el qual van participar els partits independentistes, els comuns, els principals sindicats i diverses entitats socials, va servir com a clam unitari per reclamar la llibertat dels presos quan tot just fa un any que es va acabar el judici al Suprem. Des d'Òmnium Cultural es va instar una vegada més a la justícia espanyola a fer cas de les peticions de l'ONU i Amnistia Internacional, que han demanat la llibertat dels presos. Res no fa pensar, però, que aquest migdia els magistrats del TC considerin oportú deixar el suspens el veredicte de Manuel Marchena.