judici als Mossos

La Fiscalia justifica la desobediència per evitar que Trapero quedi «impune»

Pedro Rubira diu que la "inacció" i "omissió" dels Mossos va permetre el referèndum de l'1-O

per NacióDigital , 15 de juny de 2020 a les 15:50 |
El fiscal Pedro Rubira, en l'arrencada del judici contra l'anterior cúpula dels Mossos | ACN
El fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Rubira ha justificat aquest dilluns que el ministeri públic introduís en les conclusions definitives el delicte de desobediència com a alternativa al de sedició contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula d'Interior, per no deixar "impune" la seva actuació si el tribunal no veu provat el delicte de sedició. Segons Rubira, els acusats potser no van actuar directament a favor del referèndum, però no van fer res per impedir-lo, i la seva "inacció" o "omissió" es pot penar, sinó amb el delicte de sedició, almenys amb el de desobediència, ja que haurien desobeït les ordres del Tribunal Constitucional, el fiscal superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En el seu torn durant la presentació de l'informe final de la fiscalia, ha acusat Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler d'haver "intentat servir a dos senyors": per un costat a l'independentisme, i per l'altre a les autoritats judicials. Aquesta "tebior" és la que considera que pot suposar la desobediència. De fet, els ha dit que si estaven en contra del referèndum haurien hagut de dimitir de les seves funcions, com havien fet prèviament el conseller d'Interior Jordi Jané i el director dels Mossos Albert Batlle. "Tàcitament acceptaven" els fets que s'anaven produint, ha assegurat.


El fiscal ha estat força dur amb Cèsar Puig, ja que considera que no pot al·legar falta de competències per intentar impedir el referèndum. Segons el fiscal, Puig estava en diverses reunions i rebia els correus electrònics sobre l'1-O, i per tant era coneixedor d'alguns dels plans policials per suposadament "aparentar" que s'intentaria impedir la votació. Per a Rubira, no es pot al·legar que els plans del Govern eren públics i notoris per no intentar-los impedir. "Encara que es publiqui a la premsa, no deixa de ser il·legal", ha etzibat.

També ha centrat part de la seva intervenció en la intendent Teresa Laplana i la seva actuació el 20-S a Economia. Ha assegurat que la concentració no era violenta, però tampoc pacífica, ja que intentava impedir, segons el seu criteri, una actuació policial i judicial. A més, considera que a l'inici de la concentració "no era impossible" fer allunyar els concentrats de l'edifici. "Els Mossos van creure que el seu ordre públic passava per sobre de la resolució judicial", ha assegurat. Aquesta actuació "deslleial" dels Mossos va fer que la fiscalia superior nomenés com a coordinador policial a Diego Pérez de los Cobos, ha dit el fiscal.


Comparacions amb ETA

En el seu al·legat, el fiscal ha fet diverses comparacions entre l'actuació dels Mossos per l'1-O i la d'altres cossos policials en la lluita contra el jihadisme o el terrorisme d'ETA. Rubira també ha volgut recordar al tribunal que en la seva sentència ha de tenir en compte la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, ja que és el seu superior jeràrquic i la resolució serà revisada per l'alt tribunal espanyol.


Pel que fa a la diferència entre sedició i desobediència, Rubira ha recordat que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i altres exconsellers van ser condemnats per desobediència en el marc de la consulta del 9-N. Però l'1-O va ser un referèndum no autoritzat, i això implica un fet més greu. També ha criticat Trapero per no assistir a les reunions de coordinació amb Diego Pérez de los Cobos, de qui ha elogiat la seva tasca. Segons el fiscal, les reunions eren de caps, i Trapero hagués hagut d'assistir-hi tot i les diferències de criteri amb el coronel de la Guàrdia Civil.

Els Mossos no van fer res per impedir l'1-O

Miguel Ángel Carballo creu que els Mossos d'Esquadra no van fer "cap actuació legal" contra el referèndum de l'1-O i que van actuar amb "tebior" davant les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons ell, la policia catalana va actuar amb "aparença cínica de compliment" de les ordres judicials, però va fer públics els seus plans d'intervenció i van fer seguiments als cossos policials estatals. En això, responsabilitza com a màxim comandament al major del cos, Josep Lluís Trapero, però també hi inclou l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general de la Policia Pere Soler, pels quals demana deu anys de presó per sedició, o alternativament desobediència.

En el seu informe, Carballo ha reiterat, com ja va fer a l'inici de la vista oral, que el judici no és contra el cos dels Mossos d'Esquadra, sinó contra alguns dels seus comandaments, especialment contra el major, Josep Lluís Trapero, que hauria "confós" el cos amb la seva pròpia voluntat, segons el fiscal. De fet, ha dit que el ministeri públic seguirà col·laborant amb els Mossos, ja que el cos ara ja no està comandat per Trapero, i ha posat d'exemple l'actuació dels antiavalots el mes d'octubre passat durant els aldarulls post-sentència del Suprem. De fet, ha dit que Trapero va ser ascendit de comissari a major mesos abans del referèndum perquè el Govern "tenia menys por a la seva actuació" i confiava en ell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació