Marta Farrés: «El món local ha de ser peça indispensable de la reconstrucció»

L'alcaldessa de Sabadell valora el seu primer any de mandat amb NacióDigital

L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés
L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés | Juanma Peláez
15 de juny del 2020
Actualitzat a les 17:36h
El 15 de juny de 2019, Marta Farrés era investida alcaldessa de Sabadell, la primera que tenia la ciutat. El PSC tornava a la plaça Sant Roc, després de quatre anys de l'autodenominat "govern de transformació". Sota el braç duia una carpeta amb tot de projectes per desenvolupar fins a 2023, a més de donar continuïtat a d'altres d'heretats. Però l'aparició del coronavirus ho ha canviat tot i ha convertit el que eren idees en incerteses.  

Farrés assegura que ha de refer els plans inicials i decidir "què prioritzem", a la vegada que avisa que els efectes del virus aniran impresos en els comptes municipals dels anys vinents. De fet, aquesta pandèmia ha marcat aquest primer aniversari, però a la vegada ha de servir per reivindicar el municipalisme, que "ha estat donant la cara" aquests mesos. Un any concentrat en una conversa amb NacióDigital. 

- Una operació de la Guàrdia Civil contra els CDR, amb quatre detinguts a la ciutat i dos acaben a la presó. La sentència del procés amb dos veïns condemnats per sedició i ara, una pandèmia. Si li arriben a dir, s'ho hagués replantejat ser alcaldessa?

- Aquests dies, amb alcaldes que també començàvem, ho hem comentat. Doncs, si ens ho arriben a dir, crec que ho tornaríem a fer, perquè som així.
Han estat uns mesos molts durs, especialment les últimes setmanes. Si m’arriben a dir al Nadal que hi haurà l’esclat d’una pandèmia, no m’ho hagués cregut.
Hem estat a l’altura de les circumstàncies i amb el que em quedo de tota aquesta situació, malgrat la duresa, és que ha sortit el millor de tothom. En el cas de l’Ajuntament, la vocació de servei públic, de voluntat de servei.

- Com afectarà el coronavirus als projectes que duia en el programa electoral? Què es podrà fer i a què renunciarà?
 
- Encara no ho sé. Abans de l’estiu hi haurà un nou cronograma dels projectes previstos i caldrà redefinir-ho tot. La pandèmia no només afectarà aquests pressupostos, sinó els de tot el mandat. Un cop tinguem l’impacte econòmic del coronavirus i ho posem al costat del que volíem fer, que inicialment era viable en quatre anys, doncs amb aquest nou escenari, veurem què prioritzem.

- La factura de la Covid-19 l'han xifrat entre 12 i 19 milions d'euros
 
- Sí, es manté aquesta forquilla. Ens falta saber les ajudes que rebrem, no sabem ni per part de la Generalitat, ni de l’Estat, ni de ningú. Espero que no ens deixin sols al món local, perquè hem estat donant la cara durant aquests mesos i hem de ser peça indispensable de la reconstrucció i això vol dir tenir recursos per poder-ho fer.

- Aquesta revisió del mandat, també suposarà nous acords? Nous socis?

- Ho vaig dir des del primer dia: la voluntat era d’arribar acords amb tothom, de sumar amb aquells que tinguessin bones idees. Això no només va de partits. Si alguna cosa permet la política municipal és treballar, en aquest cas, per Sabadell. La mateixa ciutat ha de tendir a unir, que és diferent en d’altres àmbits. I aquesta actitud continua. Abans de la pandèmia, hi havia partits amb una clara voluntat de treballar per la ciutat, amb tota la discrepància política, i amb d’altres ha estat més complicat. Espero que amb la Covid-19 s’hagin adonat de la importància de treballar plegats.
 
- Ha existit aquesta voluntat conjunta durant la pandèmia?
 
- Sí, però amb matisos, i n’hi ha hagut molts i de diferent to. Crec que el deadline el tindrem amb l’aprovació del pla de xoc i espero aquesta actitud. Crec que hi ha hagut un gran esforç de l’Ajuntament, de tothom, i espero que hi hagi aquestes complicitats.
 

Farrés analitza l'any de mandat Foto: Juanma Peláez


- Quina valoració fa que dos dels sis partits al ple hagin, públicament, cedit part de les seves atribucions a la lluita per la pandèmia durant aquests mesos?
 
- Legítimament cadascú ha de fer el que li sembli. No està bé obrir polèmiques sobre això, tant fer-ho com no, em sembla bé. Com a alcaldessa no jutjaré cap de les dues actituds.

- Què creu que ha vingut per quedar-se de la pandèmia, en relació a polítiques o iniciatives impulsades.

Més que polítiques i iniciatives, un concepte més aviat filosòfic: adonar-nos que tot és fràgil, que hi ha incertesa i hi ha coses que s’han de protegir. Per exemple, dir que la “sanitat importa” no és un eslògan. Importa i així ha quedat palès. Cal inversió i que li donem importància, però com forma part de la nostra normalitat, potser no li hem donat valor.

- I la mobilitat? Hi ha diverses veus i s'han fet protestes en les últimes setmanes que demanen aprofitar els efectes del confinament perquè hi hagi més espai per a la bicicleta i el vianant. 
 

- En el pla de xoc hi ha una línia d’actuació de transformació, com ara, pacificar diferents zones de la ciutat, espai per a la bicicleta... S’ha de veure com evoluciona. El que no podem fer és canviar-ho tot de cop. Anem a fer les coses i a fer-les bé. Un exemple molt il·lustratiu, que no té res a veure, però perquè s’entengui el que vull dir. Quan va esclatar la pandèmia, tots els ajuntaments anaven bojos per comprar mascaretes. Nosaltres vam esperar una mica i han acabat sortint millors productes al mercat. Amb això vull dir que, de vegades, val la pena esperar una mica. A mi em fa por que s’improvisi i les preses.

Insisteixo, cal esperar com evoluciona la pandèmia i, de moment, els talls dels principals eixos els caps de setmana i festius estan funcionant, sense problemàtiques i amb una valoració extraordinària. Això era impensable fa uns mesos. Hi haurà canvis, però amb els tempos que corresponguin. Com deia Cantinflas: “No se me atrasen pero tampoco se me adelanten”.

- Els talls viaris sí que han vingut per quedar-se.
 
- De moment tot l’estiu i després valorarem amb totes les zones afectades com queden, però ens ha donat l’oportunitat d’experimentar i veure si funcionava.

- Una de les iniciatives amb bona acollida i resultats tangibles ha estat l'alberg per als sensesostre en una escola. Seguirà el model? 

- Hi ha d’altres fórmules, amb pisos més petits. Davant l’emergència sí que ha funcionat molt bé, però viure en un alberg no deixa de ser una anormalitat. I s’ha de dignificar aquest tipus de recurs, amb models més petits i que es pugui fer acompanyament.

- L'Hospital Temporal Vallès Salut: quant costarà perquè torni a ser la pista d'atletisme i qui ho pagarà?
 
- Estem acabant de veure el cost, perquè han sortit diferents xifres. Esperarem a tenir l’informe definitiu. Un cop sapiguem l’import exacte, entre totes les administracions competents, ens hi haurem de posar. L'elecció de la pista coberta no va ser nostra, va ser de la Generalitat. Nosaltres vam fer diverses propostes i davant la situació que hi havia, vam donar tot el suport des de l’Ajuntament. Salut i salvar vides era molt més important que qualsevol altre element.   
 

Un any de Farrés d'alcaldessa Foto: Juanma Peláez


- Es va generar tota una polèmica entre Ajuntament i Generalitat. Vist amb perspectiva, se'n penedeix?
 
- Estic tranquil·la i tornaria a prendre la mateixa decisió. Era una emergència sanitària, no vaig tenir cap dubte, ni el tinc ara. I estic contenta que es mantingui fins a finals d’any a la ciutat.
 
- Entre molts d'altres, però hi ha dos projectes d'envergadura a la ciutat: l'aparcament soterrat del Passeig i el mercat de Campoamor

- La voluntat és que en aquest mandat es treballi per tenir la connexió dels dos aparcaments i fer treballs en superfície al Passeig. I en relació al mercat de Campoamor, aquesta setmana hi haurà novetats. Hi ha un projecte que m’ha entusiasmat, és molt positiu i que va en la línia de no crear una ciutat de dues velocitats. Curiosament, ha estat un dels projectes que durant la Covid-19 ens hi hem pogut entretenir.

- També manca una oferta d'oci nocturn. Què hi ha sobre la taula? 

- Aquest tema ha quedat parat amb la pandèmia. Però la voluntat segueix sent la mateixa i d'aquí l'aturada de l'atorgament de llicències durant un any, per fer un plantejament d’on situar aquest oci nocturn. Ara s’ha tornat a engegar la maquinària per saber on serà o seran, perquè pot ser més d’un espai. Hi havia algunes idees abans de la Covid-19 i s’han de repescar.

- L'Ajuntament va anunciar que hi hauria un monument i un acte d'homenatge a les víctimes de la Covid-19. Ja hi ha alguna data?

- Estem acabant de tancar-ho, però serà abans de marxar de vacances d’estiu. S’està treballant i no serà ni un acte de govern municipal, ni d’Ajuntament sinó de ciutat, amb garanties i complint totes les limitacions sanitàries. Un homenatge, per una banda, a les víctimes de la Covid-19 i d’altres ciutadans que han mort, no per aquesta malaltia, però que no s’han pogut acomiadar i, de l’altra, un reconeixement per a tots els col·lectius i persones que han ofert ajuda durant aquest període. Així com perquè quedi un testimoni per al futur.

- La Crida per Sabadell ha denunciat el fraccionament del deute d'Smatsa, tot i no complir les garanties. Sense entrar en tecnicismes i perquè ho entengui tothom, hi ha hagut fraccionament?  
 
- Smatsa havia de tornar un diners i s’havia de veure si a través d’uns avals complia. És un tema estrictament tècnic. Si compleixen se’ls hi fa el fraccionament i si no, no se’ls concedeix. Però això passa amb ells com en qualsevol altre i no hi ha més tema. Aquesta polèmica no l’entenc.

- La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció estudia portar-ho a la justícia per possible tracte de favor i prevaricació. 
 
- No em preocupa gens ni mica. Hi ha informes tècnics, no hi ha hagut intromissió política. Si es compleix, s’atorga el fraccionament i si no, doncs, no es dona. Tinc absoluta confiança amb els expedients que s’han fet.
 

Farrés responent a les preguntes de NacióSabadell. Foto: Juanma Peláez
 

- Tornant a la mobilitat. La proposta que va fer de l'R4 fins a l'aeorport, en quin punt es troba?
 
- Sí, està al plec d’al·legacions del Pla de Mobilitat del Vallès i ara veurem si la Generalitat ens les accepta.

- Com veuria l'ampliació de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)? 
 
- Com a resum dels diferents debats que hi ha al voltant d’aquesta idea: crèiem en Barcelona com a motor d’impuls, ens la mirem amb complicitat i no amb reticència. Però això també significa que quan es planifica Catalunya se'ns tingui presents. Ens queixem del centralisme de Madrid i, de vegades, no ens n’adonem del que hi ha aquí. Hi ha una segona corona de municipis que constituïm una part molt important de l’activitat econòmica del país i som molta la població i s’ha de replantejar. La relació s’ha de flexibilitzar i això vol dir en temes de transports, d’enllaços i molts elements. S’ha de fer més fàcil.

"Volem que s'entengui que la realitat del país va molt més enllà de l'avinguda Diagonal i el carrer Balmes"

- Creu que és un sentiment estès a la comarca. Ho ha consensuat amb Terrassa?
 
- Crec que sí, però no només amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, també amb els de Mataró, Granollers i d’altres ajuntaments d’aquesta segona corona. Hi ha una voluntat claríssima que tinguem pes i no tot es decideixi des de Barcelona. Volem que s’entengui que la realitat del país va molt més enllà de l'avinguda Diagonal i el carrer Balmes. Tenim molt clar el front comú i no és va en contra de Barcelona sinó fer una aliança de veritat d’aquesta segona corona.

- Pel que fa a la Festa Major d'enguany. Què es farà?

- Serà molt diferent. S’anirà explicant, és complicat amb les mesures de seguretat actuals. Si ens deixen més, farem més. El que està descartat són les aglomeracions. Ara per ara contractem de tal manera que si s’ha de reduir, es faci i si es pot ampliar, que així sigui. S’està treballant d'aquesta manera amb totes les incerteses que suposa.

Però, hem de reivindicar aquesta part de la cultura i s’ha de celebrar la Festa Major per evitar que es propagui la idea que la cultura és prescindible, perquè no ho és. I encara que sigui molt diferent, molt més petita, de KM 0, no els hem de deixar sols. Hem d’injectar diners a la cultura, perquè quan tot torni, no quedarà res i, per tant, compromís polític de donar suport cap a les entitats i la gent que fa cultura a la ciutat.
 

Farrés al seu despatx de l'Ajuntament Foto: Juanma Peláez

 
- Per acabar, el Tribunal Suprem ha prohibit l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics. Aquí, n'hi ha dues: la irisada i la trans. Seguiran?

- Hem decidit, com es va dir en el ple, que malgrat rebutjar l'urgència podíem estar d'acord, amb matisos, del contingut, però volíem treballar sobre el tema. Crec que les polèmiques sobre banderes no ens ajuden a tirar endavant ni a les ciutats ni el país, i amb la situació actual hem de distingir el que és important del que no ho és. Estem per la ciutat i en els projectes que hem anat parlant.

- Per tant, les mantindran a la façana fins al 28 de juny.
 
- Sí, de moment, no les tocarem.   


​​
​​
​​