Els socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) voten des de dimecres i fins aquesta mitjanit els membres del nou secretariat nacional de l'entitat. Diumenge a la nit es faran públics els resultats d'una elecció marcada per la pugna entre els afins a Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC i que opta a la reelecció, i Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç. Tot i que no es presenta directament, sí que ha donat suport públic a noms com el de Montse Soler i s'ha mostrat molt crític amb el rol de l'entitat en els últims anys. Paluzie representa la candidatura continuista, mentre que el sector de Canadell aposten per "recuperar l'essència" de l'entitat i redoblar la pressió cap als partits per tirar endavant la independència després d'anys de desunió estratègica.
Els socis de l'ANC elegiran els 77 secretaris que, al seu torn, triaran la cúpula de l'entitat -president, vicepresident, secretari i tresorer- encarregada de definir el paper de l'entitat en un moviment independentista que no és aliè a la crisi sanitària i que té pendent ressituar-se després dels fets de la tardor de 2017. En aquest escenari, els comicis interns són més importants que mai i el nou secretariat haurà de fixar l'estratègia de l'entitat i com aplicar-la, i també provar de fugir de les acusacions de "partidisme" que reben des de sectors del moviment.
Des dels inicis de l'ANC hi ha hagut dos blocs dominants, no granítics i canviants: un més oficialista, que dona suport a la cúpula dirigent del moment, i el que vol canvis i replantejar estratègies. Aquests blocs han anat variant amb el pas dels anys, adaptant-se al context del país i als dirigents de l'entitat, primer Carme Forcadell, després Jordi Sànchez i ara Paluzie, que opta a renovar el mandat. L'actual presidenta parteix com a favorita, però no ho tindrà fàcil, i en declaracions fa uns dies al diari Aradeixava clar que, si no se sent còmoda amb el secretariat que surti elegit, no continuarà en el càrrec, que com la resta de la direcció no és remunerat.
Noms propers a Paluzie que agafen força per formar part del secretariat i dels càrrecs orgànics de l'entitat són els de Narcís Turull, extècnic de les comissions de Territori i Acció Sectorial, i Arià Bayé, actual coordinador de la comissió d'Incidència Política. També Aleix Andreu, que es presenta per Vic, o David Llambrich i Rafel Piñol, al bloc nacional.
Montse Soler, la candidata de Canadell
Enfront de la candidatura de Paluzie s'ha articulat un bloc que ha rebut suport extern de Canadell, que va arribar a la presidència de la Cambra gràcies a l'ANC i a la campanya Eines de País, i que engloba sectors que reclamen prémer l'accelerador i incrementar la pressió, no tant cap al govern espanyol, sinó cap als partits independentistes per tirar endavant el que va començar l'any 2017. En una entrevista a NacióDigital, Canadell explicava aquest dimarts que no ha vist una ANC "forta", que denunciés l'actuació dels partits independentistes. "No s'ha fet una gestió proactiva ni de marcar de prop els partits. Els resultats dels últims dos anys són pobres", sosté. Ho podeu recuperar a partir del minut 27.
El nom més destacat del sector Canadell seria el de Montse Soler, impulsora d'Eines de País, actual secretària nacional i propera al president de la Cambra. Altres noms d'aquest bloc que guanyen força són els de David Fernàndez, coordinador de la comissió Fem República i vicepresident del Cercle Català de Negocis (CCN); Adrià Alsina, candidat de Primàries Barcelona i cap de comunicació de l'ANC durant l'etapa de Jordi Sànchez; Xavier Sunyer, també vinculat a la Cambra de Comerç; i Jordi Roset, actual coordinador de gestió econòmica.
Els exsecretaris nacionals i Salvem l'ANC es posicionen
Paral·lelament, una trentena d'exsecretaris nacionals amb influència dins l'entitat han impulsat un comunicat aquesta setmana per donar suport a una sèrie de noms de cara a les eleccions. Entre els signants d'aquest escrit hi ha Jaume Marfany, que va ser vicepresident de l'ANC entre 2013 i 2015 amb Forcadell; Àngels Folch, coordinadora de la comissió de Discurs Polític entre 2012 i 2013; Oriol Sallas, tresorer entre 2013 i 2014; o els exsecretaris nacionals Víctor Cucurull i Jordi Murgó.
Demanen preservar el "no partidisme i la transversalitat" de l'entitat, tot i que algunes veus els ubiquen a l'entorn de la Crida Nacional per la República, impulsada per Carles Puigdemont i presidida per Jordi Sànchez, que va deixar el lideratge de l'ANC i va fer el pas a JxCat com a número dos de l'expresident de la Generalitat.
En el manifest promogut per Marfany i altres exsecretaris, demanen el vot per, entre més, Montse Soler, David Fernàndez, Adrià Alsina i Jordi Roset, quatre dels noms que opten a càrrecs orgànics de l'ANC i que també tenen el suport de Canadell. "Considerem que reuneixen les condicions necessàries per ser elegits membres del secretariat nacional", diuen. A la llista de candidats al secretariat, els exsecretaris nacionals no inclouen Elisenda Paluzie ni Antonio Baños. L'exdiputat de la CUP també es presenta a les eleccions de l'Assemblea, però assegura que no opta a presidir l'entitat.
Proper tant als exsecretaris com a Canadell s'ha configurat un grup anomenat Salvem l'ANC, ubicat també a l'entorn polític de la Crida. Aquest grup no és nou i va protagonitzar una campanya contra Roger Heredia, denunciant els seus vincles amb ERC. Heredia va presentar de nou candidatura al secretariat nacional, però la junta electoral va impugnar-la perquè vulnerava el reglament intern per les seves intervencions en alguns mitjans. L'afectat manté que se'l va "depurar" per "pensar diferent", però descarta per ara emprendre accions legals.
Salvem l'ANC també vol un canvi respecte a la línia que ha seguit fins ara l'ANC de la mà de Paluzie. Ni JxCat o ERC s'han manifestat o implicat públicament en el debat intern de l'entitat, que els ha qüestionat públicament. Tan sols ho han fet dirigents de Poble Lliure (formació integrada a la CUP) en diversos articles en premsa. Alguns militants d'aquesta organització, que també està implicada en el Consell per la República, opten a llocs al secretariat.
La cúpula i el secretariat tindran entre els reptes principals definir l'estratègia de l'entitat i el paper que vol tenir en el moviment independentista, mancat de rumb des de la tardor de 2017. L'ANC ja ha deixat clar que donarà suport als partits que donin suport a la unilateralitat i això, en principi, l'acaba d'allunyar de l'estratègia d'ERC, partidària del diàleg amb el govern espanyol i eixamplar la base republicana per fer "inevitable" el referèndum.
JxCat i la CUP no han descartat formalment la via unilateral, però les seves paraules no s'han traduït en fets. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que comunicaria la data de les eleccions un cop aprovats els pressupostos, la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot i ara com ara els comicis no es preveuen imminents. En un escenari de replantejament, l'ANC ha de decidir quin paper vol tenir. I el seu rol anirà estretament lligat al resultat de les eleccions internes que arrenquen aquest dimecres. Les dues opcions que hi ha damunt la taula la situen en una posició que la distancia de l'acció de l'actual Govern.
