14
de juny
del
2020
Actualitzat
el
15
de juny
a les
8:56h
"La negociació ha tornat a arrencar igual o pitjor del que la vam deixar el 12 de març". El diagnòstic és d'un coneixedor de les converses informals que hi ha hagut en els últims dies i setmanes sobre el futur de Junts per Catalunya (JxCat). Tots els actors consultats per NacióDigital coincideixen que el desllorigador s'ha de trobar com a molt tard aquest estiu per arribar al setembre amb la feina feta -les eleccions, després de la vista programada sis dies després de la Diada pel Tribunal Suprem, són més a prop que abans- i deixar enrere una etapa de debat intern que s'allarga des del desembre del 2017. El problema, en tot cas, és que la pugna entre famílies -soterrada des dels últims comicis catalans i amb múltiples implicats- amenaça de fer encallar la refundació. Aquesta setmana, si no hi ha novetats, ja hi haurà reunions presencials PDECat-Crida.
Són uns quants els alts dirigents consultats que recorden que, fa tot just un any, Carles Puigdemont es va comprometre a presentar una proposta de reordenació. Ho va fer en la trobada que va mantenir a Waterloo amb Artur Mas, expresident de la Generalitat, que -així ho assenyala el seu entorn- no està participant de forma "activa" en el debat. El problema de base, destaquen diverses fonts, és que les discrepàncies internes no es redueixen a l'encaix del PDECat i la Crida -per ara encallat, perquè els hereus de CDC no es volen dissoldre i el projecte liderat per Jordi Sànchez insisteix en bastir una nova estructura-, sinó també a les opinions diferents dins del partit i dels sectors de JxCat.
Dos dels dirigents que més moviments han fet de portes endins són Damià Calvet i Miquel Buch. El conseller de Territori és un dels que es postula per ser candidat efectiu a la Generalitat -fent bandera de les primàries obertes a tot l'espai-, mentre que el titular d'Interior aniria destinat a liderar el partit. Aquest tàndem, que compta amb l'aval de Lledoners -de Josep Rull i Jordi Turull, concretament-, no genera unanimitat ni dins del PDECat ni dins tot l'univers de JxCat, plural i amb dirigents d'origen divers.
"No hi ha un moviment fort a favor d'ells dos", remarquen des del partit. "Això no pot acabar com si fos un congrés de Convergència", ressalten els més independents. De fet, fonts properes als dos consellers detecten que se'ls està "intentant apartar" en favor dels més independents. En essència, els sectors afins als dos consellers assenyalen que ara cal promoure cares que tinguin "experiència en la gestió" -sostenen que el coronavirus canvia el marc de les properes eleccions- i que no es poden fer "experiments". "Per funcionar, necessitem ordre", manifesten.
Fonts de JxCat en contacte amb Puigdemont assenyalen que l'expresident no avala -almenys per ara- el tàndem que formen Calvet i Buch. El líder de l'exili, si s'hagués de decantar per un membre del Govern com a candidat efectiu a la Generalitat, optaria per Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i a qui ja va situar a la taula de diàleg. En les últimes setmanes ha irromput amb força, també, el nom de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i molt actiu com a antagonista d'Elisenda Paluzie en les eleccions que ha celebrat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Què farà Puigdemont?
El rol de Puigdemont és inqüestionable com a líder de JxCat, i en cas de voler-se presentar a les eleccions -sempre al capdavant d'una llista el més unitària possible i amb poc pes de les sigles habituals- no tindria rival per ser cap de cartell si així ho vol. Altra cosa és, segons detallen diverses fonts tant del PDECat com d'altres sectors de l'espai, és que se li entregui un "xec en blanc" per fer les llistes i reordenar les sigles si hi ha un acord global que permeti estructurar JxCat. Les paraules que va expressar aquest dimecres Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en una entrevista a NacióDigital expressen què pensen aquestes veus: "La reordenació no pot anar condicionada a un lideratge". També va subratllar que hi ha "actius importants" preparats per ser cap de cartell si així es decideix.
Dins l'espai també hi ha crítics amb el rol que desenvolupen dirigents com Elsa Artadi -diputada, regidora a Barcelona i integrant de la taula de diàleg-, Josep Rius -excap de gabinet de Torra i Puigdemont, alt càrrec a Presidència i també a la part catalana de la mesa amb l'Estat- i Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat a la cambra catalana. Bona part d'aquests crítics formen part del món municipal del PDECat, principal actiu del partit. Segons fonts de la formació, alcaldes com Marc Solsona -Mollerussa-, Marc Castells -Igualada, que surt reforçat de la crisi sanitària i ja es va enfrontar amb Puigdemont quan va intentar frenar el pacte amb el PSC a la Diputació- i Meritxell Roigé -Tortosa- comparteixen el posicionament de Lluís Soler sobre el futur de JxCat.
Fins i tot hi ha veus que consideren "impresentable" que l'expresident no hagi presentat cap proposta amb el pas dels mesos. Pel que fa a Quim Torra, els implicats en les negociacions assenyalen que la seva influència no és destacable en el debat intern. "Ni tan sols és el pare dels seus consellers", resumeix un dels consultats. Va impulsar la Crida, en els últims temps no sempre ha anat en sintonia amb Puigdemont -sobretot a partir de l'octubre del 2019- i manté la seva aposta per Laura Borràs, al caire del judici al Tribunal Suprem pel presumpte cas de fraccionament de contractes, com a presidenciable. En els últims temps, l'expresident i l'exconsellera no tenen tanta relació.
Què passarà amb Bonvehí?
Malgrat que fonts de la negociació assenyalen que el futur del president del PDECat és lluny de la política quan acabi el procés intern, des del seu entorn assenyalen que no és així. Sí que admeten, en tot cas, que en algun moment de les converses ha posat el càrrec a disposició. En els propers dies i setmanes, Bonvehí negociarà amb Toni Morral, secretari general de la Crida, i també amb Jordi Sànchez l'encaix entre les dues formacions. Qualsevol decisió que es prengui haurà d'estar validada pel consell nacional i també pel global de la militància, de manera que no es descarta una consulta als associats.
En paral·lel, Bonvehí també manté canals de comunicació oberts amb els impulsors del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), bona part dels quals amb passat -o encara present- al PDECat com a dirigents o militants. El nou partit es fundarà el 27 de juny i es presentarà a les eleccions, i alguns dels seus responsables assenyalen que Bonvehí els ha traslladat que l'escenari del trencament amb Puigdemont "encara és damunt la taula". Els impulsors del PNC, segons diverses fonts, també mantenen contacte amb Mas, que "en cap cas" els ha dit que frenin la nova formació.
L'expresident, que ja no està inhabilitat però no té intenció de tornar a primera fila -encara menys per enfrontar-se a Puigdemont-, observa amb certa distància com el seu espai polític es reordena. Un procés encallat per les pugnes entre famílies -algunes de les quals es remunten al 2016, al naixement del PDECat- i que s'ha de fer a contrarellotge. Si les eleccions són a finals d'any, al setembre s'hauria de concretar una "assemblea constituent" del nou espai, sempre i quan hi hagi acord. Un acord que no està tancat perquè encara queda definir els lideratges i, qüestió també rellevant, la ideologia. Sobretot ara que el procés ha quedat en segon terme per la pandèmia.
Són uns quants els alts dirigents consultats que recorden que, fa tot just un any, Carles Puigdemont es va comprometre a presentar una proposta de reordenació. Ho va fer en la trobada que va mantenir a Waterloo amb Artur Mas, expresident de la Generalitat, que -així ho assenyala el seu entorn- no està participant de forma "activa" en el debat. El problema de base, destaquen diverses fonts, és que les discrepàncies internes no es redueixen a l'encaix del PDECat i la Crida -per ara encallat, perquè els hereus de CDC no es volen dissoldre i el projecte liderat per Jordi Sànchez insisteix en bastir una nova estructura-, sinó també a les opinions diferents dins del partit i dels sectors de JxCat.
Dos dels dirigents que més moviments han fet de portes endins són Damià Calvet i Miquel Buch. El conseller de Territori és un dels que es postula per ser candidat efectiu a la Generalitat -fent bandera de les primàries obertes a tot l'espai-, mentre que el titular d'Interior aniria destinat a liderar el partit. Aquest tàndem, que compta amb l'aval de Lledoners -de Josep Rull i Jordi Turull, concretament-, no genera unanimitat ni dins del PDECat ni dins tot l'univers de JxCat, plural i amb dirigents d'origen divers.
"No hi ha un moviment fort a favor d'ells dos", remarquen des del partit. "Això no pot acabar com si fos un congrés de Convergència", ressalten els més independents. De fet, fonts properes als dos consellers detecten que se'ls està "intentant apartar" en favor dels més independents. En essència, els sectors afins als dos consellers assenyalen que ara cal promoure cares que tinguin "experiència en la gestió" -sostenen que el coronavirus canvia el marc de les properes eleccions- i que no es poden fer "experiments". "Per funcionar, necessitem ordre", manifesten.
Fonts de JxCat en contacte amb Puigdemont assenyalen que l'expresident no avala -almenys per ara- el tàndem que formen Calvet i Buch. El líder de l'exili, si s'hagués de decantar per un membre del Govern com a candidat efectiu a la Generalitat, optaria per Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i a qui ja va situar a la taula de diàleg. En les últimes setmanes ha irromput amb força, també, el nom de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i molt actiu com a antagonista d'Elisenda Paluzie en les eleccions que ha celebrat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Què farà Puigdemont?
El rol de Puigdemont és inqüestionable com a líder de JxCat, i en cas de voler-se presentar a les eleccions -sempre al capdavant d'una llista el més unitària possible i amb poc pes de les sigles habituals- no tindria rival per ser cap de cartell si així ho vol. Altra cosa és, segons detallen diverses fonts tant del PDECat com d'altres sectors de l'espai, és que se li entregui un "xec en blanc" per fer les llistes i reordenar les sigles si hi ha un acord global que permeti estructurar JxCat. Les paraules que va expressar aquest dimecres Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en una entrevista a NacióDigital expressen què pensen aquestes veus: "La reordenació no pot anar condicionada a un lideratge". També va subratllar que hi ha "actius importants" preparats per ser cap de cartell si així es decideix.
Dins l'espai també hi ha crítics amb el rol que desenvolupen dirigents com Elsa Artadi -diputada, regidora a Barcelona i integrant de la taula de diàleg-, Josep Rius -excap de gabinet de Torra i Puigdemont, alt càrrec a Presidència i també a la part catalana de la mesa amb l'Estat- i Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat a la cambra catalana. Bona part d'aquests crítics formen part del món municipal del PDECat, principal actiu del partit. Segons fonts de la formació, alcaldes com Marc Solsona -Mollerussa-, Marc Castells -Igualada, que surt reforçat de la crisi sanitària i ja es va enfrontar amb Puigdemont quan va intentar frenar el pacte amb el PSC a la Diputació- i Meritxell Roigé -Tortosa- comparteixen el posicionament de Lluís Soler sobre el futur de JxCat.
Puigdemont té previst plantejar una plataforma electoral que vagi més enllà de les sigles de la seva formació; la decisió sobre si serà candidat és exclusivament seva i no tindria cap oposició
Fins i tot hi ha veus que consideren "impresentable" que l'expresident no hagi presentat cap proposta amb el pas dels mesos. Pel que fa a Quim Torra, els implicats en les negociacions assenyalen que la seva influència no és destacable en el debat intern. "Ni tan sols és el pare dels seus consellers", resumeix un dels consultats. Va impulsar la Crida, en els últims temps no sempre ha anat en sintonia amb Puigdemont -sobretot a partir de l'octubre del 2019- i manté la seva aposta per Laura Borràs, al caire del judici al Tribunal Suprem pel presumpte cas de fraccionament de contractes, com a presidenciable. En els últims temps, l'expresident i l'exconsellera no tenen tanta relació.
Què passarà amb Bonvehí?
Malgrat que fonts de la negociació assenyalen que el futur del president del PDECat és lluny de la política quan acabi el procés intern, des del seu entorn assenyalen que no és així. Sí que admeten, en tot cas, que en algun moment de les converses ha posat el càrrec a disposició. En els propers dies i setmanes, Bonvehí negociarà amb Toni Morral, secretari general de la Crida, i també amb Jordi Sànchez l'encaix entre les dues formacions. Qualsevol decisió que es prengui haurà d'estar validada pel consell nacional i també pel global de la militància, de manera que no es descarta una consulta als associats.
Bonvehí, que en moments de la negociació ha posat el càrrec de president del PDECat a disposició, també manté contactes amb el grup impulsor del PNC; es valora una consulta als militants per decidir sobre l'encaix
En paral·lel, Bonvehí també manté canals de comunicació oberts amb els impulsors del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), bona part dels quals amb passat -o encara present- al PDECat com a dirigents o militants. El nou partit es fundarà el 27 de juny i es presentarà a les eleccions, i alguns dels seus responsables assenyalen que Bonvehí els ha traslladat que l'escenari del trencament amb Puigdemont "encara és damunt la taula". Els impulsors del PNC, segons diverses fonts, també mantenen contacte amb Mas, que "en cap cas" els ha dit que frenin la nova formació.
L'expresident, que ja no està inhabilitat però no té intenció de tornar a primera fila -encara menys per enfrontar-se a Puigdemont-, observa amb certa distància com el seu espai polític es reordena. Un procés encallat per les pugnes entre famílies -algunes de les quals es remunten al 2016, al naixement del PDECat- i que s'ha de fer a contrarellotge. Si les eleccions són a finals d'any, al setembre s'hauria de concretar una "assemblea constituent" del nou espai, sempre i quan hi hagi acord. Un acord que no està tancat perquè encara queda definir els lideratges i, qüestió també rellevant, la ideologia. Sobretot ara que el procés ha quedat en segon terme per la pandèmia.