13
de juny
del
2020
Actualitzat
el
14
de juny
a la
13:04h
La despesa pública en festes locals es podria considerar quasi una inversió electoral. Molta gent ho sospitava, però un estudi ara ho demostra i hi posa xifres: duplicar el pressupost en la festa major el darrer any de mandat reporta, de mitjana, dos punts més de vot a l'alcalde. Així ho constata una anàlisi empírica de Marc Guinjoan, investigador en el Institutions and Political Economy Research Group de la UB, i Toni Rodon, professor del departament de ciències polítiques i socials de la UPF, fet públic a Taylor & Francis.
Els investigadors han analitzat dades de 2.104 municipis de l'Estat, el 25,9% del total però on hi viu el 64% de la població, relatives a l'evolució de la despesa en festivitats locals -sobretot, festes majors o patronals-, entre 2011 i 2014, així com l'evolució electoral en les municipals de l'any següent per al partit de l'alcalde. I la correlació entre les dues variables és clara i estadísticament significativa, independentment del color polític del governant.
L'efecte es pot observar en el gràfic inferior, en què l'eix horitzontal representa el canvi en la despesa en festes i el vertical, la variació en el suport electoral de l'alcalde. Es mostra també el marge d'error de la projecció -les franges a dalt i a baix de cada punt-, així com les variacions més comunes en el pressupost, en funció de l'alçada de les barres horitzontals del fons. La correlació creixent de la millora de l'expectativa de vots i el pressupost festiu és clara.
.jpg)
Així mateix, l'efecte és superior si la despesa en festes locals ja és elevada durant tot el mandat i, arribat l'últim any, es duplica. Si, per exemple, la despesa en aquest camp, entre 2011 i 2013, va ser de 40 euros per habitant i el 2014 es va duplicar, l'augment electoral podia ser de mitjana de quatre punts, mentre que, si era de 80 euros i saltava a 160, la millora en vots podia ser superior a cinc punts, de mitjana.
De la mateixa manera, l'estudi apunta també que la correlació pot ser més clara en aquells municipis més sanejats econòmicament i, per tant, amb menys deute -la despesa es pot considerar menys supèrflua-, però aquesta conclusió no és del tot estadísticament significativa. En canvi, no hi ha un efecte provat en el fet que la festa major contingui actes de masses com curses de braus i un major benefici electoral.
Els autors de l'estudi assenyalen que, malgrat que un augment de dos punts de vot pugui semblar petit després de duplicar la despesa en festes, "cal tenir en compte que molts comicis es decideixen marginalment i aquest augment pot decidir moltes eleccions". En tot cas, aquest és el primer cop que es prova empíricament aquesta creença popular conforme una bona festa major pot ser rellevant electoralment.
Una competència només local
Segons destaca el text, la inversió en la festa major és de les poques polítiques que són competència exclusiva de l'ajuntament i que la ciutadania identifica com a tal, cosa que permet lluir-se a l'alcalde. A diferència d'altres polítiques, a més, la distància entre el seu disseny, implementació i resultat és relativament curt, en contrast amb una administració que sovint necessita treballar a mig o llarg termini, ja sigui en programes de serveis socials o obres.
Altres estudis previs ja havien evidenciat que augmentar el nivell de despesa pública o la provisió de serveis socials ajuda a la reelecció, però fins ara havia estat oblidat el pes de polítiques considerades menys serioses, com les festes locals. I aquesta anàlisi posa de manifest que invertir-hi recursos pot sortir a compte a l'alcalde, sobretot si es fa estratègicament i es multipliquen en el darrer any.
Els investigadors han analitzat dades de 2.104 municipis de l'Estat, el 25,9% del total però on hi viu el 64% de la població, relatives a l'evolució de la despesa en festivitats locals -sobretot, festes majors o patronals-, entre 2011 i 2014, així com l'evolució electoral en les municipals de l'any següent per al partit de l'alcalde. I la correlació entre les dues variables és clara i estadísticament significativa, independentment del color polític del governant.
L'efecte es pot observar en el gràfic inferior, en què l'eix horitzontal representa el canvi en la despesa en festes i el vertical, la variació en el suport electoral de l'alcalde. Es mostra també el marge d'error de la projecció -les franges a dalt i a baix de cada punt-, així com les variacions més comunes en el pressupost, en funció de l'alçada de les barres horitzontals del fons. La correlació creixent de la millora de l'expectativa de vots i el pressupost festiu és clara.
Gràfic on s'evidencia l'augment del vot a l'alcalde en funció de la variació del pressupost de la festa major.
Així mateix, l'efecte és superior si la despesa en festes locals ja és elevada durant tot el mandat i, arribat l'últim any, es duplica. Si, per exemple, la despesa en aquest camp, entre 2011 i 2013, va ser de 40 euros per habitant i el 2014 es va duplicar, l'augment electoral podia ser de mitjana de quatre punts, mentre que, si era de 80 euros i saltava a 160, la millora en vots podia ser superior a cinc punts, de mitjana.
De la mateixa manera, l'estudi apunta també que la correlació pot ser més clara en aquells municipis més sanejats econòmicament i, per tant, amb menys deute -la despesa es pot considerar menys supèrflua-, però aquesta conclusió no és del tot estadísticament significativa. En canvi, no hi ha un efecte provat en el fet que la festa major contingui actes de masses com curses de braus i un major benefici electoral.
Els autors de l'estudi assenyalen que, malgrat que un augment de dos punts de vot pugui semblar petit després de duplicar la despesa en festes, "cal tenir en compte que molts comicis es decideixen marginalment i aquest augment pot decidir moltes eleccions". En tot cas, aquest és el primer cop que es prova empíricament aquesta creença popular conforme una bona festa major pot ser rellevant electoralment.
Una competència només local
Segons destaca el text, la inversió en la festa major és de les poques polítiques que són competència exclusiva de l'ajuntament i que la ciutadania identifica com a tal, cosa que permet lluir-se a l'alcalde. A diferència d'altres polítiques, a més, la distància entre el seu disseny, implementació i resultat és relativament curt, en contrast amb una administració que sovint necessita treballar a mig o llarg termini, ja sigui en programes de serveis socials o obres.
Altres estudis previs ja havien evidenciat que augmentar el nivell de despesa pública o la provisió de serveis socials ajuda a la reelecció, però fins ara havia estat oblidat el pes de polítiques considerades menys serioses, com les festes locals. I aquesta anàlisi posa de manifest que invertir-hi recursos pot sortir a compte a l'alcalde, sobretot si es fa estratègicament i es multipliquen en el darrer any.