El món després del coronavirus (13)

Julia Roig: «La pandèmia està canviant la societat nord-americana»

L'advocada i presidenta de l'ONG Partners Global, amb seu a Washington, analitza l'onada de protestes al seu país: "No estem davant d'un moviment només de la costa est i del Pacífic ni tampoc de les grans ciutats"

per Pep Martí , 13 de juny de 2020 a les 10:00 |
Julia Roig, presidenta de Partners Global. | J.R.
La societat nord-americana viu una onada de protestes arran de la mort sota custòdia policial de George Floyd a la ciutat de Minneapolis. Un cas més d'un seguit de morts violentes de membres de la comunitat negra a mans policials o de blancs armats. Una altra crisi que s'ha sumat a la pandèmia -que als EUA ja ha provocat prop de 120.000 morts- i a una caiguda de l'economia sense precedents.

Jurista i experta en resolució de conflictes, Julia Roig observa el moment històric que viu el seu país des del cor del sistema, a Washington DC, on presideix l'organització Partners Global. Dijous passat, va participar en un debat convidada per l'Escola Europea d'Humanitats, el Club de Roma i el Cidob al Palau Macaya de la Fundació la Caixa. En aquesta entrevista concedida a NacióDigital, analitza la situació a pocs mesos d'unes eleccions als Estats Units que poden decidir el curs del país i incidiran en l'escena internacional.


- Expliqui'ns quines activitats duu a terme Partners Global.

- Partners Global és una organització no governamental que té la seva seu a Washington i va ser creada fa més de 30 anys, quan es va produir la democratització de l'est d'Europa. Avui en dia tenim seus a vint països del món a través d'entitats independents amb les quals compartim una marca i un compromís en la construcció de la pau, la resolució de conflictes i els valors democràtics. Som una xarxa i, des de Washington, estem abocats a la realitat internacional, però per desgràcia, en aquests moments ens enfrontem al meu país a una situació molt similar a la d'altres països en conflicte. 


- Viuen un moment de mobilització social. La mort de George Floyd ha generat una protesta massiva. Però creu que assenyala un temps diferent? És l'inici d'una cosa nova?

- Als Estats Units estem vivint una problemàtica de racisme i desigualtat que té més de 400 anys. Però crec que actualment estem en un moment diferent. Estem contemplant una pluralitat de gent que surt als carrers que ens ha impactat, una diversitat d'edats, de gènere i de colors. I també s'ha percebut la solidaritat d'altres moviments activistes, com els col·lectius feministes o els mediambientalistes.  


- Aquesta diversitat és més àmplia que la que s'havia produït en altres moments de gran protesta social?

- Sí, molt més diversa que el que s'havia produït, per exemple, en els grans moviments de defensa dels drets civils dels anys seixanta. Veiem com una nova generació de joves vol agafar el futur en les seves mans i s'ha posicionat davant de molts temes, com la violència i el control de les armes, o el combat climàtic.  

"Hem vist una onada de protesta d'una diversitat d'edats, gènere i colors superior a les mobilitzacions dels anys seixanta"

- Observa els esdeveniments des del cor de Washington. Fins a quin punt la protesta és un moviment de les ciutats o està arribant també a l'Amèrica profunda?

- Tenim dades que mostren que sí que s'està estenent. L'anterior cap de setmana hi ha hagut marxes en gairebé tots els 50 estats de la Unió. No estem davant d'un moviment només de les costes de l'est i del Pacífic ni tampoc de les grans ciutats. Hi ha una tendència general a tot el país. Sí que és més nombrosa en uns llocs que altres, és clar. Però aquesta és una realitat que se sent en tot el país, en un moment en què la pandèmia ha mostrat la fragilitat del nostre sistema de salut i l'impacte de la desigualtat en les comunitats negres. 

- Els EUA ja han superat els 110.000 morts pel coronavirus. Com preveu que evolucioni la crisi sanitària?

- És molt difícil de dir i jo no soc experta en el tema sanitari. Tenim la sensació que haurem de viure amb la pandèmia encara molts mesos. Hem vist com molta gent ha mostrat desconfiança envers l'administració i el que diuen els experts, cosa que s'ha de combatre. Però per altra banda, s'ha notat un fort lideratge a nivell local i tant els governadors com els alcaldes han respost bé a la crisi. 

- La Covid-19 podria canviar la societat nord-americana?

- Jo crec que ja ho està fent. Hem viscut moltes històries de solidaritat en les nostres comunitats. Està sent una experiència tràgica, amb molt de dolor, però també amb molta unitat. Estem més units i menys polaritzats.

- De totes les escenes i imatges que s'han anat veient aquestes setmanes, quina considera més icònica del que està succeint?

- N'hi ha hagut moltes i molt poderoses. Recordo l'escena d'una nena negra de 5 anys que li va preguntar a un policia: "Ens dispararàs?". I el policia es va ajupir fins a quedar a la seva alçada, i va dir: "Per suposat que no, estem aquí per protegir-vos. Podeu protestar, podeu fer el que vulgueu". Aquí, a la nostra ciutat, a Washington, hem vist una gran pintada en groc amb les paraules Black Lives Matter a tocar de la Casa Blanca, i crec que aquesta també és una imatge molt poderosa.     

- El que s'està vivint indica que s'han produït moviments de fons en la societat nord-americana que no s'havien detectat fins ara? 

- Tant de bo que sí. Tenim una oportunitat de fer canvis profunds i n'hem vist ja alguns. A la ciutat de Minneapolis, on va morir George Floyd, l'Ajuntament ha anunciat més inversió en programes socials i menys fons per a la seguretat, buscant un equilibri més gran a l'hora de decidir les partides pressupostàries. Crec que ens cal un debat sobre les prioritats d'inversió que no hem tingut. És necessari que reorientem les inversions en les nostres comunitats per fer-les més equitatives i no destinar tanta despesa en el que s'anomena l'ordre i la seguretat. Calen canvis en la policia i en la justícia criminal en un sentit més preventiu que punitiu.  

"A les eleccions de novembre hi haurà la participació electoral més gran de la història"

- Ja sé que és difícil de predir, però què creu que succeirà el 3 de novembre, el dia de les eleccions presidencials i legislatives? Creu que, malgrat les protestes, Donald Trump pot ser reelegit?     

- El que puc dir és que estic convençuda que el 3 de novembre hi haurà una afluència massiva a les urnes i que votarà més gent que mai. Hi haurà la participació electoral més gran de la història. Aquesta és la meva predicció i la meva esperança. Moltes organitzacions estan treballant molt dur per assegurar que tothom que vulgui pugui votar. Si hi ha una gran participació, veurem molts canvis. Però els canvis s'han de produir no només a nivell nacional, sinó també en els àmbits locals i en les comunitats, on és igual d'important que la gent voti.

- Als EUA cal registrar-se per votar i no és tan fàcil fer-ho com en altres països. Creu que les dificultats per poder votar seran menors aquest cop?

- És una gran batalla i és important que especialment els joves vagin a votar. Jo crec molt en aquesta generació, que és molt més activista i interessada en la cosa pública que les anteriors.      

- L'estratègia de polarització de Trump ha creat escola i es percep també en el discurs dels conservadors en altres països. Les forces democràtiques estan igual de coordinades? 

- Hi ha un full de ruta de les forces autoritàries, però nosaltres, els que creiem en la pluralitat i els drets humans, també tenim el nostre full de ruta. Hauríem de tenir una major solidaritat global entre tota la gent que treballa pels valors democràtics de manera segmentada, fragmentada. La gent que està mobilitzada en les diverses causes de canvi, com el medi ambient, o els drets de la dona, o les condicions dels treballadors, no han de treballar de manera aïllada sinó que han de posar en comú el seu esforç. 

- Creu que Joe Biden pot tenir prou capacitat d'atracció per imposar-se el novembre?

- Jo crec molt en un missatge no basat en un nom o un líder. No es tracta tant d'un líder atractiu o no atractiu. Hem de participar en el procés electoral, per suposat, però hem de buscar els canvis amb un lideratge de tots nosaltres.

"Hem d'anar cap a una Humanity First, tenim el poder per fer-ho"

- L'etapa que s'obrirà el novembre, si Trump és derrotat, pot dur a un canvi en la governança internacional?

- Crec que sí. La crisi pandèmica ha servit per deixar clar que hi ha problemes que depassen les fronteres i són globals. El canvi climàtic estava reclamant la nostra atenció des de fa anys. La resposta ha de ser més plataformes de decisió multilaterals i una major coordinació a nivell global. 

- L'America First quedarà enrere?

- Hem vist el que han generat aquest tipus de polítiques i el que necessitem és més diàleg i més diplomàcia. Tenim una humanitat en comú. Hem d'anar cap a una Humanity First. Sobretot és important tenir clar que aquests temes ens incumbeixen a tots, no els hem de veure com coses que no ens incumbeixen. Hem de preguntar-nos si estem complint amb els nostres deures com a éssers humans. Tenim el poder de fer-ho.
 

 







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació