Congrés dels Diputats

Borràs nega tots els delictes al Congrés i atribueix la causa al Suprem a una «persecució política»

La portaveu de JxCat a Madrid veu "il·legal" la investigació i acusa la Guàrdia Civil de "manipular" els correus electrònics en què presumptament demanava fraccionar contractes

per Oriol March, 11 de juny de 2020 a les 16:45 |
Laura Borràs, en una imatge d'arxiu. | Congrés dels Diputats
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Laura Borràs, un cop acabat el ple d'aquest dijous al Congrés dels Diputats, ha comparegut en comissió per defensar-se del suplicatori que ha enviat el Tribunal Suprem a la cambra baixa per la investigació oberta arran de la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Segons ha explicat a la sortida en roda de premsa, Borràs ha negat en l'audiència -celebrada a porta tancada, tot i que ella va demanar que fos pública, i sense els seus advocats- ser culpable dels delictes de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental que se li imputen. La causa, ha destacat Borràs, és atribuïble al fet que ella sigui una "rival política de la unitat d'Espanya" i a una "persecució política" en contra seva.

Per què? Perquè és conscient, ha apuntat la cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, que la investigació de la Guàrdia Civil pot ser "pràcticament inventada", i ha demanat als diputats que no siguin "còmplices" dels seus informes, bàsics per afermar una causa que va arrencar amb una investigació dels Mossos d'Esquadra. "Els informes de la Guàrdia Civil haurien de ser una prova de cara als seus autors, perquè falten a la veritat", ha apuntat Borràs, que s'ha referit a la manera de procedir del cos, que ha topat amb el govern espanyol per la manifestació del 8-M a Madrid.


La dirigent de JxCat s'ha queixat del fet que la jutge encarregués la investigació a la Guàrdia Civil en lloc dels Mossos, que van concloure -defensa- que no hi havia accions punibles. També s'ha queixat de les primeres filtracions del cas, que van motivar una primera compareixença de Borràs al Parlament. "I la Guàrdia Civil no troba un delicte, en troba quatre. Les filtracions que es produeixen quan ells estan al càrrec no els preocupen a la jutge", ha lamentat la portaveu de la formació independentista. També ha lamentat que el "masclisme" impregni la investigació, perquè existeix una relació d'amistat entre ella i Isaías Herrero, al centre de la causa al Suprem.

Borràs assegura que s'han "atropellat" els seus drets i apunta el fet de ser "rival política" de la unitat d'Espanya l'està perjudicant

Pel que fa als correus electònics -alguns dels quals han aparegut publicats en mitjans de comunicació i que tenen caire incriminatori pel seu contingut, perquè presumptament Borràs hi demanaria fraccionar els contractes-, la dirigent independentista ha recalcat que estan "burdament manipulats", i ha assenyalat que ella no els ha vist mai. Fins i tot ha apuntat que estan incorporats com a prova, tot i haver estat publicats en mitjans. "S'han atropellat tots els meus drets i no tindré un judici just. Puc demostrar que no he comès cap delicte", ha reflexionat la dirigent independentista.

La seva defensa la porten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que van acompanyar Torra en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel llaç groc -el president va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i està a l'espera de veure si el Suprem ratifica la condemna- i també van actuar davant la justícia europea per tal que Puigdemont s'assegués a l'Eurocambra. Aquest dijous, però, no han estat a la sala del Congrés on es reunirà la comissió de l'Estatut del Diputat, presidida per Begoña Nasarre, del PSOE. Els socialistes, com el PP i Vox, votaran a favor del suplicatori quan sigui elevat al ple de la cambra, de manera que té garantit tirar endavant.


De les formacions independentistes, l'única que ha definit el vot ha estat JxCat, que s'hi posicionarà en contra. ERC demana que hi hagi una posició comuna entre les dues formacions i també la CUP, que aquest dimecres va indicar que ja hi ha converses en marxa. L'assumpte de l'exconsellera apareix en l'horitzó com un possible nou conflicte entre socis, perquè JxCat ja ha advertit els republicans que fer costat al suplicatori obligaria a canviar les relacions. ERC vol que la investigació tingui garanties, però al mateix temps insisteix que l'independentisme s'ha d'allunyar de qualsevol "ombra". La portaveu encara no ha parlat amb Gabriel Rufián, líder dels republicans a Madrid.

Sí que ha participat en reunions, en tot cas, amb la cúpula dels republicans, segons detallen fonts coneixedores de les converses. Hi ha hagut dues trobades en els últimes dies -així ho detallava aquest dimecres La Vanguardia- en les quals s'ha abordat el vot del suplicatori. Una de les opcions que hi ha damunt la taula -avançada per l'Ara- és que JxCat, ERC i la CUP no participin en la votació. Segons les mateixes fonts, la decisió encara no està presa, però és la que té més opcions de prosperar a hores d'ara.

Al llarg de les últimes setmanes, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem. Una de les línies argumentals que fa servir l'exconsellera, que va ser cessada de la ILC a través de l'article 155 quan ja era diputada al Parlament a principis del 2018, és que a l'alt tribunal -responsable de jutjar els presos polítics i de condemnar-los per sedició pel referèndum de l'1-O- no podrà disposar d'un procés judicial just.

Els diputats són aforats i això vol dir que només poden ser jutjats prèvia autorització del Congrés o el Parlament. En el cas de la cambra catalana, aquesta instància és el TSJC, mentre que en el cas de la cambra baixa espanyola, ho és el Tribunal Suprem. Per poder fer-ho, l'alt tribunal ha de demanar autorització al Congrés i això és l'anomenat suplicatori. El Suprem va enviar-lo el 22 de maig a la cambra baixa.


La presidenta de la cambra, Meritxell Batet, després d'un acord de la mesa, va remetre la qüestió a la comissió de l'Estatut del Diputat, que és on aquest dijous compareix Borràs. Després de la seva declaració, la comissió haurà d'enllestir la proposta en un termini de trenta dies com a màxim. Un cop enllestida la feina, es debatrà en el primer ple ordinari de la cambra, que haurà de votar si accepta o no el suplicatori.

En un termini de vuit dies a partir de l'acord del ple, Batet ho haurà de traslladar a l'autoritat judicial, en aquest cas al Tribunal Suprem, que tindrà l'obligació d'informar a la cambra de les interlocutòries i sentències que es dictin i afectin personalment la diputada de JxCat. L'últim dirigent independentista afectat per un suplicatori va ser Francesc Homs, jutjat i condemnat al Suprem per la consulta del 9-N.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació